La influència d'un passat

Tots volem ser nosaltres, però no tots som conscients que el que vivim procedeix d’una acceptació, i sovint integració, d’unes pautes mentals adquirides i una visió de la vida concreta basada en unes creences familiars, i alhora procedents d’uns estaments socials i uns mecanismes convencionals transmesos de generació a generació. Allò que va ser i instaurat molts anys enrere, potser decennis, ara fan que molts de nosaltres actuem d’una manera en concret sense adonar-nos que això que fem “no ens pertany”. Quan així és, i continuem actuant de la mateixa manera que anys enrere, és que no som conscients que nosaltres no som nosaltres.
Sovint veig la identificació amb el nostre entorn i unes pautes reiteratives en la nostra actuació quotidiana. Sovint veig queixar-se i rondinar davant qualsevol esdeveniment que la vida ens presenta. Sovint veig com la gent critica i té una actitud de defensa o atac davant qualsevol novetat o situació diferent a la nostra manera de ser o veure la vida. Això veig constantment, en més o menys grau en el meu dia a dia, començant amb les persones que tinc més properes fins a tots aquells que em venen per qüestions terapèutiques.
Massa identificació amb el que ens han ensenyat!!
Molta ignorància espiritual, sobre nosaltres mateixos!!
Es viu, però no en el present, sinó en el passat, deixant que aquest ens influenciï i guiï les nostres decisions. El no saber d’un mateix, fa que es prenguin decisions no sempre les més adequades, sinó basades en la por i en els altres. I nosaltres?
La poca autoestima fa que el ser humà permeti que els convencionalismes socials, religiosos, familiars i culturals dirigeixin la seva vida. Conec persones amargades i amb constant tensió i preocupació degut a no entendre que l’amor no és patir i preocupar-se pels altres. Conec sers, i alguns d’ells molt propers a mi que mal interpreten la vida segons uns paràmetres erronis segons les limitacions transmeses a través dels seus pares, i aquests haver-les rebuts dels seus pares i així successivament. La cadena generacional limita a les descendències, i a cada generació la lliga més i més, degut que els temps estan canviant i ells, aquestes persones, s’empenyen en voler mantenir una visió i manera de viure obsoleta que resta el poder que tots tenim.
L’identificar-se amb una vida en concret segons els nostres pares, no sempre és el correcte, degut que cadascú, cada generació té una avanç com a ser humà, i per tant, no podem mantenir un estatus i una manera de ser segons els nostres primogènits. No som fotocòpies dels nostres pares. Nosaltres som nosaltres, únics i perfectes, no limitats! Quan els nostres patrons són calcats o molt semblants als dels nostres pares, i aquests viuen en la dualitat, en el món de la forma i les pors, alguna cosa hem de fer per a encaminar la nostra vida i arribar a manifestar la nostra plena individualitat. Jo Sóc Jo, no els meus pares! Jo Sóc Jo, amb les meves capacitats i potencial! Ningú és com un altre. Tots som diferents i complementaris alhora, aportant la nostra identitat per a ajudar a aquells que ens envolten. No hem de fer allò que ens han dit que hem de fer. Hem de realitzar allò que ens indica el nostre cor, únic camí a tenir present pel nostre major bé i el dels altres.
Hem vingut a aquesta vida per a ser nosaltres, no per a simbolitzar el que pensen i indiquen els altres. No tindria sentit, espiritualment parlant, si així fos i actuéssim. Malauradament, la major part del planeta així ho està fent, però els temps estan canviant i cada vegada hi ha més persones que desperten de la seva somnolència espiritual i s’adonen que la vida no és com ens l’han ensenyada sinó com nosaltres la sentim segons la nostra veritable naturalesa.
Com connectar amb la nostra naturalesa? CONEIXENT-TE!
El veritable camí cap a la felicitat és el que et porta a tu. És l’inici de la teva integritat. Realitzar el major viatge que mai hom hagi pogut arribar a fer: el viatge interior i trobar i connectar amb el veritable ser que ets. Quan el coneixis t’adonaràs que la vida és molt diferent a com ens l’han ensenyada. Quan obris les portes que aniràs trobant al llarg del camí veuràs com el teu ser anirà sentint el major benestar no sentit fins el present, i una vegada et vagis endinsant en aquest camí aniràs adquirint la saviesa de l’auto coneixement. Quan més et vagis coneixent, més aniràs sent tu, i més t’adonaràs que el teu entorn, la majoria d’ell pertany al passat i tu ets present. Llavors tindràs l’oportunitat de viure intensament el present i deixar de ser un ser temporal per a manifestar la teva intemporalitat. El passat i el futur aniran desapareixent per a tu per a donar pas a una vida de present, gaudint, llavors, d’ella i sentint el veritable sentit que té el fet de viure i trobar-te on et trobes.
El passat ens guia i ens condiciona i hauràs de ser tu qui hauràs de desprendre’t de la disfressa que t’han posat per a mostrar al veritable ser que ets. Quan més vagis despertant la teva consciència espiritual, més t’aniràs coneixent, i aquest auto coneixement et portarà a la felicitat, harmonia i benestar.
El món està canviant i aquestes noves energies permeten fer neteja de tot allò que no ens permet ser nosaltres. El flux amorós de l’equilibri que recolza l’univers fa que tot aquell que vulgui despertar i mostrar al veritable ser que hi dins de cadascú pugui ser manifestat, així sigui.
L’amor, l’harmonia, la felicitat, la pau i la realització és possible en aquests nous temps d’ascensió, tant pel planeta com per a la humanitat.
El passat és passat i en qualsevol moment pot ser alliberat amb la nostra voluntat. Què és el que vols en aquest moment? Realment vols canviar o et fa por connectar, pensar i viure diferent a com has estat vivint i sentint fins ara? Tu ets present, i és des del present que pots canviar allò que no t’agrada de la teva vida, de tu.
No es pot canviar de vida si no canvies tu. Tu ets la font de tot benestar o malestar. Quan ets tu i obres el teu cor seguint les seves directrius, deixaràs que l’amor obri les portes del teu caminar. Quan no sigui així i continuïs seguint les directrius de la teva ment, aniràs incrementant el dolor a la teva vida, sentint-te atrapat/da sense poder fer res. No és que així sigui, sinó que tu no voldràs canviar. No podem viure en el malestar i el dolor, perquè no és per això que hem vingut en aquesta vida. El teu camí ha de continuar, però sent tu, no segons els altres.
El passat ja no existeix com a tal. Ets tu que el portes al present al voler viure segons va ser. Ara tu tens l’oportunitat de ser tu i viure segons el temps amorós del present. . La vida et pot somriure i obrir les portes que sempre has somniat. O potser fins i tot, has deixat de somniar? Tot i així, pensa que sempre estem a punt de tornar-ho a fer i a gaudir sent nosaltres.
La felicitat no depèn del que tenim, sinó del nostre estat interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.