Em sento com el vent que es deixa emportar pel flux de la immensitat de l’univers, on tot està en el seu lloc perfectament sincronitzat amb la resta de vida existent en ell.
Sóc com el vent que viatge a través del temps, sempre en el present, i anant més enllà enforteix el meu esperit. Em sento emportat per la VOLUNTAT Divina de la Creació i com l’aire que neteja les terres, ciutats i poblacions, per més petites que siguin, així jo em desplaço a través del temps inexistent en la meva dimensió actual.
M’enlairo arribant al silenci de l’espai i després retorno a la influència del planeta Terra.
Em sento emportat pel flux de la vida eterna. Sóc present i en tot moment sóc aquest present que em fa estar viu i enforteix el meu esperit. Noto, amb el temps lineal la fortalesa i saviesa del meu esperit i ser. Mantenint-me en el present noto com el meu interior, les meves cèl•lules, les meves energies van canviant per moment deixant-me emportar per la inèrcia del què ha de ser.
Com un observador de l’espai deixo passar els dies amb la meva presència en mig de cada instant. Miro, observo, sento i aprenc, i la meva essència s’enlaira cada vegada més, notant l’augment de la majestuositat de la meva divinitat.
Visc i sóc cada instant, no havent altre moment on jo pugui existir, i estant en el present, m’adono que el meu ser ha anat deixant la densitat i mostrant la seva lluminositat cada vegada amb més intensitat, així com el grau de puresa amorosa en tota la meva biologia i ser. La meva consciència, sempre estant en el present, ha anat connectant amb els registres akàsics de la meva naturalesa original.
Em mantinc despert, viatjant per l’univers i sentint la omnipresència de la meva saviesa i font creadora amorosa. Senzillament estic. Jo Sóc, i en mig del firmament viatjo sentint la valor de la meva presència per la vida existent al llarg de tot el buit generador de l’eternitat.
Estic al lloc, sentint-me fort, jovial, alegre, estimat i acompanyat per aquells que pertanyen a la Llar de la qual procedim. El seu amor és gran, pur, al servei de la Font Creadora de tota Vida. Jo senzillament estic. Tot passa i a mesura que vaig deixant enrere, vaig sentint la meva fortalesa sense envellir, perquè el temps no passa en mi. Sento la resurrecció de la meva essència i el veritable ser que sóc. Cada vegada més. Noto la divinitat volent-se manifestar en mi, demanant-me pas degut que el temps de la nova Creació ha arribat.
No em sento envellir, però sí diví. No tinc la sensació d’anar fent un viatge per propi peu, sinó que és la meva ànima qui va absorbint tot allò que se li presenta per a poder enlairar-se cada vegada més amb menys esforç. El meu cos deixa de pesar, recuperant una vitalitat divina no manifestada fins ara.
No em sento fent coses per a créixer, sinó sentint el present i conforme el vaig sentint, el meu ser es va alimentant i ascendint. La meva ànima va enlairant-se fins a formar part de cada present de l’univers.
No sóc humà, sinó esperit en procés d’ascensió i sempre en present. No tinc la sensació d’anar avançant, perquè sempre estic en l’ara, com si no em mogués, però depèn de cada sensació manifestada en aquest ara, m’enlairo més, més i més. No em sento forma, sinó esperit, i aquest és tan gran!
Tinc la sensació de trobar-me en mig del firmament i conforme jo vaig enlairant-me aquest també ho va fent i eixamplant-se. La força que puc arribar a sentir dins meu, és com si automàticament quedés impregnada en cada partícula de l’espai infinit. Som tants els que estem aportant aquesta energia!
Em sento com el vent celestial que es va enlairant amb la presa de consciència que vaig tenint a mesura que vaig mantenint la vida en mi. Estar despert augmenta la sensació divina en mi, i la capacitat de sentir la immensitat amorosa de la meva veritable essència manifestada amb la meva voluntat.
No faig res, aquesta és la sensació que tinc. El que em permet sentir qui sóc és mantenint-me en el present i sentir la procedència d’on vinc i qui sóc. Em sento acompanyat en el meu viatge del present. És com si estigués jo quiet i els decorats anessin passant ràpidament cap enrere. No sóc jo qui avança, sinó la connexió amb qui sóc qui fa alliberar-me de tot allò que pugui obstaculitzar la meva ascensió.
Hi ha una pau absoluta. Hi ha calma i harmonia. Tot està en ordre, com jo també ho estic dins de la immensitat del firmament. Estic en el lloc adequat sentint la connexió amb la resta d’ell. Sento l’amor profund de la divina essència en mi. Sóc un amb tot i tots. El meu aprenentatge consisteix en recordar qui sóc en tot moment i sentir l’amor a cada decorat que se m’apropa i passa de llarg, perquè tot passa. Només quedo jo en el present. El que queda és l’amor sentit a cada present i la sensació plena de Déu en tu. El que queda és la unió amb el Tot. Això queda.....i més, però això ho ha de sentir i experimentar cadascú.
Sigues present i sent l’univers en tu. Sent la buidor de l’espai infinit dins teu i llavors les portes de la saviesa i la Voluntat Divina es manifestaran en el teu veritable ser.
Tot passa menys tu, perquè tu ets l’univers. Tu ets Déu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Sóc com el vent que viatge a través del temps, sempre en el present, i anant més enllà enforteix el meu esperit. Em sento emportat per la VOLUNTAT Divina de la Creació i com l’aire que neteja les terres, ciutats i poblacions, per més petites que siguin, així jo em desplaço a través del temps inexistent en la meva dimensió actual.
M’enlairo arribant al silenci de l’espai i després retorno a la influència del planeta Terra.
Em sento emportat pel flux de la vida eterna. Sóc present i en tot moment sóc aquest present que em fa estar viu i enforteix el meu esperit. Noto, amb el temps lineal la fortalesa i saviesa del meu esperit i ser. Mantenint-me en el present noto com el meu interior, les meves cèl•lules, les meves energies van canviant per moment deixant-me emportar per la inèrcia del què ha de ser.
Com un observador de l’espai deixo passar els dies amb la meva presència en mig de cada instant. Miro, observo, sento i aprenc, i la meva essència s’enlaira cada vegada més, notant l’augment de la majestuositat de la meva divinitat.
Visc i sóc cada instant, no havent altre moment on jo pugui existir, i estant en el present, m’adono que el meu ser ha anat deixant la densitat i mostrant la seva lluminositat cada vegada amb més intensitat, així com el grau de puresa amorosa en tota la meva biologia i ser. La meva consciència, sempre estant en el present, ha anat connectant amb els registres akàsics de la meva naturalesa original.
Em mantinc despert, viatjant per l’univers i sentint la omnipresència de la meva saviesa i font creadora amorosa. Senzillament estic. Jo Sóc, i en mig del firmament viatjo sentint la valor de la meva presència per la vida existent al llarg de tot el buit generador de l’eternitat.
Estic al lloc, sentint-me fort, jovial, alegre, estimat i acompanyat per aquells que pertanyen a la Llar de la qual procedim. El seu amor és gran, pur, al servei de la Font Creadora de tota Vida. Jo senzillament estic. Tot passa i a mesura que vaig deixant enrere, vaig sentint la meva fortalesa sense envellir, perquè el temps no passa en mi. Sento la resurrecció de la meva essència i el veritable ser que sóc. Cada vegada més. Noto la divinitat volent-se manifestar en mi, demanant-me pas degut que el temps de la nova Creació ha arribat.
No em sento envellir, però sí diví. No tinc la sensació d’anar fent un viatge per propi peu, sinó que és la meva ànima qui va absorbint tot allò que se li presenta per a poder enlairar-se cada vegada més amb menys esforç. El meu cos deixa de pesar, recuperant una vitalitat divina no manifestada fins ara.
No em sento fent coses per a créixer, sinó sentint el present i conforme el vaig sentint, el meu ser es va alimentant i ascendint. La meva ànima va enlairant-se fins a formar part de cada present de l’univers.
No sóc humà, sinó esperit en procés d’ascensió i sempre en present. No tinc la sensació d’anar avançant, perquè sempre estic en l’ara, com si no em mogués, però depèn de cada sensació manifestada en aquest ara, m’enlairo més, més i més. No em sento forma, sinó esperit, i aquest és tan gran!
Tinc la sensació de trobar-me en mig del firmament i conforme jo vaig enlairant-me aquest també ho va fent i eixamplant-se. La força que puc arribar a sentir dins meu, és com si automàticament quedés impregnada en cada partícula de l’espai infinit. Som tants els que estem aportant aquesta energia!
Em sento com el vent celestial que es va enlairant amb la presa de consciència que vaig tenint a mesura que vaig mantenint la vida en mi. Estar despert augmenta la sensació divina en mi, i la capacitat de sentir la immensitat amorosa de la meva veritable essència manifestada amb la meva voluntat.
No faig res, aquesta és la sensació que tinc. El que em permet sentir qui sóc és mantenint-me en el present i sentir la procedència d’on vinc i qui sóc. Em sento acompanyat en el meu viatge del present. És com si estigués jo quiet i els decorats anessin passant ràpidament cap enrere. No sóc jo qui avança, sinó la connexió amb qui sóc qui fa alliberar-me de tot allò que pugui obstaculitzar la meva ascensió.
Hi ha una pau absoluta. Hi ha calma i harmonia. Tot està en ordre, com jo també ho estic dins de la immensitat del firmament. Estic en el lloc adequat sentint la connexió amb la resta d’ell. Sento l’amor profund de la divina essència en mi. Sóc un amb tot i tots. El meu aprenentatge consisteix en recordar qui sóc en tot moment i sentir l’amor a cada decorat que se m’apropa i passa de llarg, perquè tot passa. Només quedo jo en el present. El que queda és l’amor sentit a cada present i la sensació plena de Déu en tu. El que queda és la unió amb el Tot. Això queda.....i més, però això ho ha de sentir i experimentar cadascú.
Sigues present i sent l’univers en tu. Sent la buidor de l’espai infinit dins teu i llavors les portes de la saviesa i la Voluntat Divina es manifestaran en el teu veritable ser.
Tot passa menys tu, perquè tu ets l’univers. Tu ets Déu.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada