Sobre David, les seves paraules i presència

Cada vegada que estic amb David veig el seu procés i els canvis que s’estan produint en ell, manifestant-se cada vegada més, la seva consciència crística i la seva divinitat expressant-se a través d’ell d’una manera lliure, pausada i de la millor manera pel major bé de tots els presents en aquell moment.

Veig la seva lluminositat, la puresa de l’amor que irradia. Em trobo tan bé al seu costat! Des del meu cor, dono les gràcies a l’univers per haver pogut conèixer a un ser tan lliurat al Déu que és. Ell és conscient de la seva divinitat, encara que prefereix sentir-la i no parlar d’ella.

David sap de cadascú, de la seva essència, i, com alguna que altre vegada li he escoltat dir: “no hi ha diferència entre tu i jo”.

Puc dir que conèixer-lo m’ha canviat, fins i tot, la meva vida. També haig de dir que tot aquell que se li ha apropat i ha caminat al seu costat moments del camí, les seves vides també han canviat.

Alguns podeu preguntar-me el fet de què fa David per a produir aquests canvis a la vida dels altres. La resposta és molt senzilla: “Ser ell mateix”. Quan deixem qeu l’Amor que soms ens manifesti, la nostra Llum s’expandeix i abraça a tots aquells que el necessiten. A David no li agrada parlar per parlar, només ho fa quan està servint a la Divinitat. No vol convèncer a ningú sobre el que pensa i la veracitat de les seves creences. David només està i és amb la força de la seva presència que transmuta tota densitat present, allunyant tota foscor que pugui haver. Els que habiten la foscor saben d’ell, i en alguns dels seus encontres van veure que no podien amb ell, tenint-lo actualment, molt de respecte i procurant evitar-lo quan entren en acció amb els humans no desperts o desconcertats.

En els darrers temps, la seva presència ja no és la seva presència. Més proper que mai, compassiu, comprensiu i acceptant tota realitat, trobant el sentit de la seva existència i els passos a donar per a transformar la desconnexió en connexió, la inquietud en serenitat i la impotència en seguretat.

Davis pot semblar, a cop d’ull, un més, com tu o jo, però aquell qui és el delata.

Quan parla, la gent sent la seva pau interior a través de les seves paraules.

Quan està a prop teu, pot sentir-se la pau i l’assossegament en el seu estat més pur.

Hi ha qui ja comença, també, a adonar-se que quan parla, no és ell qui parla. No és l’humà qui transmet, sinó la Divinitat que hi ha dins d’ell.

Coneix a David des de fa uns anys, i veig el seu procés, sí, també ell segueix el seu procés com a ànima encarnada. El seu lliurament és absolut al servei de la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.

Una vegada li vaig preguntar:

-         Quan parles, sents al Pare en tu?

-         És la meva presència la que veieu, però la majoria de les vegades no sóc jo, sinó aquell que habita en mi, i la meva vida li pertany. Escolten les meves paraules, però no sóc jo qui las transmet. No sorgeixen de la meva voluntat, sinó d’aquell qui m’ha creat. Ell està en mi i som Un en mi. Allò que dic sóc jo qui transmet però no qui crea les paraules dites.

-         …

-         Sento una forta connexió amb la meva veritable essència – continua dient-me -, com si les paraules fluïssin del meu interior vers la meva boca per a ser expressades. Com si no fos jo qui les digués. Sóc jo qui les diu, però no qui les crea per a ser transmeses. (Pausa). Són moments de plena connexió amb Déu en mi. En aquests moments sento una fluïdesa oral, però com una senzillesa alhora,  perquè cada paraula sigui compresa i pugui arribar al cor d’aquells que estiguin disposats a acceptar-les, podent-les entendre. 

-         …

-         (Després d’una pausa): Quan em trobo davant d’algú, només sé el que sento d’aquesta ànima davant meu. No sé com anirà la trobada,sabent però, que passi el que passi serà el millor per a ella. Quan la persona està preparada, llavors sent “alguna cosa especial i una gran sensació de benestar”. No sóc jo qui produeix aquests moments de pau i assossegament, aquests moments de benestar. Aquell qui jo sóc en mi actua en l’altre ser. Déu sap què fer i què dir per a tornar al camí, segons cadascú. Jo sóc el vehicle, el canal pel qual la Divinitat pot manifestar-se a través meu. Però si us plau, no sóc ningú especial per a expressar aquestes paraules. Tots, cadascú de vosaltres també sou divinitat. Sou Llum i Amor.

-         Sé el que dius, David, i espero que els que puguin llegir aquestes paraules també, tot i així, què els diries a tots aquells que no senten el que tu sents?

-         La fruita necessita madurar per a estar en el seu punt més dolç o carnós. La fruita té les llavors d’on procedeix, i algun moment aquestes llavors que es troben en el seu interior sorgiran per a ser regades i començar a brota l’essència que són. Donaran els seus fruits, i cadascú d’ells serà l’essència del seu màxim resplendor. (Pausa). Necessiten el seu temps i les condicions adequades per a poder créixer. Arribarà el temps que s’adonaran que ha arribat la seva hora, i aquesta, són els temps actuals.

-         …

-         Tot aquell que encara no senti el canvi interior d’una manera conscient, res ha de témer ni de preocupar-se, perquè ell també té la seva hora. Obrint el cor i sentint l’amor en un mateix, la consciència i el coneixement de qui és començarà a florir. Ja no hi ha espai ni temps pels negats al canvi. Aviat veuran la necessitat d’ell en ells i es lliuraran al procés pel qual van néixer.

-         M’agradaria preguntar-te una mica més sobre quan has d’estar davant d’un grup o transmetre alguna cosa sobre un tema qualsevol pel qual hagis creat o anat a aquest grup. El que dius,i si t’he entès bé, no sempre ets tu qui parla o fa. Si no he entès malament, és la Divinitat en tu qui parla. És a dir, Déu, o algú pot anomenar-lo Alà, Intel·ligència Superior, Jo Superior, Amor,...és això el que has dit?

-         Cadascú de vosaltres sou Déu. Tots ho som. Però realment el ser és conscient de ser Divinitat, de ser Déu? El fruit porta la llavors de la seva creació en ell. Deixa que el procés de maduració continuï. No es qüestiona, ni es pregunta. No té pressa per a madurar ni es nega a seguir el curs com a fruita que és. Senzillament ÉS. Quan senzillament és, deixa que tot sigui, i per tant, la seva maduració arriba. És recollida de l’arbre o arbust i serveix d’aliment. Així el ser hauria d’actuar. Deixar-se anar pel procés i sentir la seva connexió amb la veu del seu cor. Aquest li indicarà el camí de la paciència i la realització, el sender del delit i l’alegria, l’agraïment  i la humilitat.

-         …

-         Quan deixem que la divinitat en nosaltres ens guiï i es manifesti a traves nostre, tota la nostra presència serà l’adequada segons cada moment. Les nostres paraules seran les justes i apropiades, els nostres pensaments, els més enlairats i els nostres actes i expressions, donaran familiaritat i coratge segons el moment, per a obrir-nos a seguir l’impuls d’una transformació a la nostra vida. (Pausa). No hi ha res que pugui omplir més a un ser en evolució que sentir a Déu manifestant-se a través d’un mateix. Arribar el dia que ell i tu sou Un. No hi ha diferència entre tu i ell. Ets tu, però és, alhora, ell.

-         T’estic escoltant i puc sentir el que dius. És com sentir la plenitud amorosa en tu, amb tot el que això comporta.

-         …

-         Tinc la sensació que aviat el món sabrà de tu. Ara som uns quants, però sento com si un gran resplendor s’obrís degut a la teva presència a nivell planetari – li dic mirant-lo als ulls i veient la seva profunditat i seguretat que desprenen la seva expressió i mirada.

En mig del silenci em fa una mena de somrís i un gest amb les espatlles, com de complicitat i veracitat del sentit per mi percebo que ell sap que aviat haurà de donar nous passos, per a seguir el seu servei al Pare i a l’Univers.

-         Vols comentar alguna cosa més? – li pregunto.

-         Si algun dia algú em reconeix i recorda aquesta trobada, que no em pregunti per si sóc jo o no sóc jo quan parlo; senzillament, que escolti les paraules emeses, i que escolti el seu cor si tenir-les present o no. L’important és el missatge, no el continent. Tots som fruita, encara que de diverses formes o volum, però tots som llavors procedents de la mateixa naturalesa: Llum i Amor.

-         Gràcies David per aquest nou encontre. Per a mi és tot un plaer poder estar amb tu i xerrar una estona sentint la teva presència. Fins a la propera.

-         El mateix en mi de tu – acaba dient amb un somrís.