La nova etapa de la responsabilitat interior

Em sembla que ha arribat el moment de no escriure més sobre el què fer o donar informació de la direcció a seguir, perquè és cadascú qui ha de redescobrir el seu camí i el com fer-ho. És cadascú qui ha de viure en el seu present el que les circumstàncies li fan sentir. És a traves d’aquest sentir que es podrà arribar al coneixement i aprenentatge, donant peu a la saviesa, però necessitem el sentir per a adonar-nos d’allò que hi ha en nosaltres que hem de tenir present d’una altra manera a partir d’ara a la nostra vida,...i això, només hom ho pot fer per sí mateix.

Parlar o transmetre el camí que seguim, no permet del tot que un altre es responsabilitzi dels seus passos a donar a partir del moment anomenat. És des del nostre interior que es podrà arribar a saber qui es cadascú i què fer.

Tinc una mena de sensació que no és qüestió de parlar del camí que s’està seguint, sinó de saber del camí que estem fent. No es qüestió de parlar cap on es dirigeix, l’inèrcia que porta, sinó del què està fent cada un en el seu present. Això serà el que li donarà l’enteniment cap on es dirigeix. Serà la consciència del present, no el saber d’ell mateix en un ara posterior. Estar pendent del què serà, ens fa estar pendent d’alguna cosa exterior que no sempre es correspon amb el que vivim, ara i aquí.

Estar més pendent de la informació de l’univers, les seves vides i el que està succeint en ell en aquests moments, és voler conèixer-se un mateix sense tenir present aquell qui tu ets. Tu tens una realitat. És cert que en algun moment pot arribar-te a donar una empenta a continuar el camí vers tu mateix, però no farà que el teu potencial interior es manifesti perquè la teva visió estarà centrada fora de tu. Serà quan posem tota la nostra atenció en nosaltres mateixos, que es podrà conèixer-se un mateix, despertar la divinitat que s’és i manifestar-la.

Sabem que el planeta i la humanitat que l’habita es dirigeix vers a una harmonització a tots els nivells, on la densitat doni lloc a un enlairament energètic tal que tots els que convisquin en aquest món, puguin fer-ho en pau, amor i respecte. (No cal anomenar més pautes). L’Amor està fent-se un lloc en nosaltres.

Les energies actuals permeten obrir les portes de la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Aquesta consisteix en conèixer qui habita l’interior de cadascú. Us sona l’expressió “qui sóc jo?”, doncs, la resposta està dins teu. La resposta a la pregunta “d’on vinc?” cal trobar-la en el que sents, i “a on vaig?”, només cal ser un observador del teu procés que estàs seguint. Veus? Només és qüestió d’un mateix el fet de saber d’un i connectar amb aquell qui som.

Saber del què succeeix més enllà de nosaltres ens pot portar a una distracció del nostre camí. És cert que a vegades ens pot donar un cop de mà, però quan obtenim un referent on agafar-nos per a mantenir una fortalesa en nosaltres, no sempre, aquest punt de referència ens allibera, perquè esperem més i més d’ell, a vegades, quedant atrapats en una dependència per a un il·lusori alliberament de la nostra ànima i el nostre ser de la dualitat. És com a un nen petit donar-li un bastó o un recolzament per a aixecar-se cada vegada que ensopegui i caigui, o fer-li veure i ensenyar-li que pot aixecar-se per sí sol. Quan ja en sàpiga, s’adonarà que no calen els suports i recolzaments físics per a enlairar-se, perquè per ell mateix ho pot aconseguir. Començant per a trobar el camí vers un mateix, per sí mateix, ens obrirà les portes i l’enteniment del què succeeix fora de nosaltres. Allò que veiem fora, és la referència del nostre interior. Què tal si comencem des de l’inici a mostrar la direcció de la divinitat, i no la dualitat, tenint present només la divinitat com una referència per a repenjar-s’hi quan algú ho necessiti?

Jo he seguit un procés, on m’ha ajudat el fet de fer una sèrie de cursos i tallers sobre aspectes de nosaltres, però el que ha fet l’alliberament d’aquell qui ara jo sóc, ha estat l’aplicació i la interiorització de l’aprés. Eren uns temps on l’energia no era la d’ara.  Obrir el cor, perdre la por i endinsar-me dins meu per a escoltar i seguir la veu del meu cor, m’ha portat a adonar-me que no necessitava cap curs, ni seminaris, ni cap altra mena per a arribar a mi mateix.

Ha arribat l’hora d’anar a un mateix, de no dependre de ningú i de confiar i tenir Fe en el camí que estem seguint, sempre i tant, quan tenim la sensació que estem fent i estem allà on hem d’estar en aquests moments.

Al llarg del camí he conegut moltes persones que han prioritzat les comunicacions exteriors i les activitats on es volien fer veure que aquell camí era l’adequat per a cadascú. Ja no calen tants indicatius en el nostre camí. En el fons, només es necessita un, i és aquell on mostra una fletxa que indica el teu interior. Tot un món interior ple d’amor, estats, sentiments, percepcions i d’altres portes esperant ser obertes per a saber de tu!

M’he adonat en la distància, que gran part del què s’ha fet, ara ja no és vigent, sent obsolet o estant caducat.  Aquells passos van servir en el seu temps, que et podien donar una empenta per a pujar nous esglaons, però aquests esglaons els havies de pujar tu, no que et graduessin com en una escala acadèmica.

Allò que hi ha dins teu, només tu ho pots trobar i gaudir!

El major tresor que pots arribar a trobar, està esperant en el teu interior ser trobat perquè l’acceptis i el gaudeixis al llarg de la teva existència a partir d’ara. Perdre les pors, et permetrà endinsar-te i començar a veure una mena de llum, cada vegada més clara i intensa per a adonar-te que allò que sempre has buscat a la teva vida, ja ho tenies dins teu, esperant ser trobat. Quina gran troballa, el fet de trobar-te a tu mateix! Quan et retrobes, deixes de fer cursos, seminaris, tallers, llegir llibres,.....però escolta en tot moment el teu cor, perquè ell et guiarà vers la Font adequada per a la teva ànima!

Trobaràs Fonts en tot el teu camí, només cal que t’adonis d’elles per a beure de l’aigua que més et convingui. Escolta el teu cor, que ell et guiarà. Discernir per un mateix és una de les característiques d’aquest aprenentatge realitzat des del teu propi autoconeixement.

No estàs sola, estimada ànima. No has estat mai sola.

Continuo rebent missatges i e-mails d’algunes de vosaltres on em compartiu el fet de sentir entitats i rebre comunicacions. Això no s’aprèn. És sent vosaltres que us uniu amb la Llar de la qual procediu. Sempre heu pertanyut a ella, i és en aquests temps que la humanitat torna a Casa.

Jo puc ser una Font, com tu una altra pel teu entorn, però no heu de beure d’on una gran part beu, perquè potser aquella no serà la que et traurà la set de tu per a sempre. Només anant al vostre interior sabreu la Veritat. El discerniment, la veu que us guia, el xiuxiueig que us indica el camí a seguir, tot, absolutament tot el que és important i la Veritat per a tu, sorgeix del teu interior. Per això, la importància de conèixer-te des del teu interior. Tots els tresors anhelats ja es troben en el teu interior. Activant les pautes del teu ADN per a arribar a ells, et permetran sentir aquell qui ets, i no la dualitat que vas acceptar en tu. Aquesta activació es produeix quan t’endinses a tu mateix i comences a adonar-te de tot el que ets i acceptes el teu potencial com a ser espiritual, deixant-te guiar pel teu cor i sentint en tot moment, la honestedat entre el que sents, penses, dius i actues.

Això només ho pots fer sent tu. Deixant que el teu interior es manifesti, la teva essència divina es manifestarà.

Estàs en el camí. Estem en aquesta direcció, per això, el nostre estimat món va com va.

Les Fonts, d’alguna manera, continuaran sent-hi, mentre hi hagi qui no cregui en ell i en el seu potencial. La teva presència alimenta la dels altres, però no amb una consciència d’ajudar als altres perquè ho necessiten, sinó, adonant-te del potencial diví que els altres també tenen. Sent tu, els altres també ho seran. Serà per Ressonància, no per voler convèncer-los i ajudar-los.

Les Fonts continuaran existent, però ja no “per a guiar el ramat”, sinó per “alimentar-los en el seu camí mentre ells són ells”. L’energia és molt diferent del primer propòsit al segon. L’Amor està demanant pas a la nostra vida. Obra’t a ell!

Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres per a sentir aquell qui en veritat sou.