Sense principi ni fi

No hi ha principi ni fi al llarg de la nostra existència.

No hi ha instants d’un ara inicial i un final. El procés és Un amb l’evolució individual, unida al procés d’ascensió de tot el firmament.

No ha hagut ni hi ha un primer moment en nosaltres, dirigint-nos a un darrer.

Hi ha etapes en el nostre procés, com l’impuls que segueix el flux d’un vòrtex vers les altures. Així la nostra ànima, en aquesta vivència encarnada, procedeix a una Voluntat Superior que la porta a una presa de consciència per a deixar l’humà i manifestar el diví de cada ser que habita.

Etapes dins d’una voràgine de vivències i sentiments que permeten enlairar a cada ànima en la matèria.

No hi ha un principi ni una fi, sinó la voluntat individual per a engrandir la nostra essència celestial.

No hi ha un principi i un final, on el passat deixa de ser en nosaltres i el nou s’allotja a cada partícula de la nostra matèria.

El final és el principi i el principi, el final. Tot s’uneix i es complementa. No hi ha un abans i un després, sinó la conseqüència del nostre lliure albir en el nostre present, perquè només el present existeix en el nostre procés.

El nostre sentit existencial té a veure amb el pas de la ment al cor. Un transcurs espiritual on el racional i mental va deixant pas a l’intuïtiu i emocional. No ens despullem definitivament d’un per a donar pas a l’altre, perquè els dos són part de la mateixa Voluntat en cada ser encarnat. És el valor i la prioritat el que fa que la nostra evolució procedeixi segons la Intencionalitat Divina.

Els cercles de l’Ascensió, com en un vòrtex, s’enlairen i enlairen per a permetre que la consciència innata en cada ser pugui rellevar la ment per a donar prioritat al nostre cor.

L’impuls de la nostra essència ens empeny a un lliurament absolut, incondicional, dels nostres passos a la Voluntat Major de la qual tots procedim. Un amb l’univers. Un amb el firmament sencer, on l’Amor ressalta el camí a seguir per a tots els sers que l’habitem. Diferents sers, espècies de vida i dimensions vàries, coordinem les nostres presències per a ressaltar la Glòria del ser que cadascú és. Divinitat individual dóna la mà a la Divinitat Superior que regeix tot espai que els nostres ulls poden divisar enlairant la vista. Energia de alta vibració a cadascú, activa cada una de les diferents capes del nostre ADN, com a sers en la forma. Aquesta activació ens permet enlairar el nostre ser, la nostra ànima més enllà de tota densitat que pugui haver, no tan sols en nosaltres, sinó en tot el nostre planeta.

Transmutació de lo material en intuïtiu, de l’arrelament de la ment com a guia a la nostra existència actual, a la direcció emanada del nostre cor. El procés seguit pels habitants d’aquest planeta ens porta del control, al lliurament total de la fluïdesa en aquesta vida; de la por a la plena confiança; dels dubtes a la Fe de qui som.

 No hi ha un principi i un final. Tot pas donat ens porta a un sentir més conscient del nostre ser i a una consciència de la realitat existencial. Veure la Llum del nostre camí i del sentit que cadascú te en aquest sender encarnat, ens porta a adonar-nos que cada pas donat va donat de la mà, on no podem diferenciar el principi del final.

Períodes més conscient que d’altres són aprofitats pel nostre ser per a pujar nous esglaons en tot el procés d’Ascensió Universal. Ens trobem donant un nou pas, però no per a finalitzar o iniciar alguna cosa nova, com a tal. Tot és evolutiu. Tot és enlairament. Res acaba perquè és la conseqüència  del realitzat. Res s’inicia perquè és una conseqüència del nostre present actual.

Només present, sense nocions temporals d’espai/temps, per tant, res va ser ni serà. No és principi ni fi el nostre ara d’Ascensió, Consciència més clara, més vibració a la nostra energia. Som pel viscut i decidit. Som segons hem decidit i actual al respecte. Som. Som. Som. Present etern guiat pel nostre cor, la nostra essència espiritual, guiats per la presència de la nostra ànima segons la nostra vibració a cada moment.

Seguim un procés no terrenal, encara que els nostres sentits puguin percebre la matèria en nosaltres i el nostre entorn.

 Tot el transcorre pels cabdals de la nostra veritable naturalesa. Identificar-nos amb la forma, ens porta a distorsionar la realitat de la nostra presència i el nostre ser. Hi ha un sol sentit per a la nostra estància en aquest apartat planeta en mig d’un univers: arribar a la manifestació de la divinitat des de la més absoluta dualitat, amb la clau mestre en cadascú: el lliure albir. 

No hi ha principi ni fi. Existeixen etapes, però són parts en mig de la nostra existència. Estem deixant una d’aquestes etapes per a donar pas a una de més Llum i creació d’Harmonia. No és l’inici ni el final de res, només una seqüència dins de tot el procés celestial.

Immortalitat. Eternitat en cada ser. Esglaons pujats a base d’una consciència cada vegada més desperta degut a la predisposició i actitud de responsabilitat de cadascú al néixer per primer cop.

Ens trobem en un cercle ascendent on ja no hi ha marxa enrere degut a la predisposició, cada vegada més, de més sers desperts. Tots enlairem la nostra terra i els nostres germans de la humanitat. 

 El nostre camí s’ha obtingut per diferents “finals parcials”, per a donar lloc a “nous inicis” inclosos en un procés de constant Ascensió. Res està quiet. Tot es mou, accelerant-se cada vegada més perquè la manifestació de la Glòria Celestial sigui mostrada amb tot el seu resplendor.

No és l’inici de res perquè la nostra ànima sempre ha acompanyat a aquesta energia creadora amorosa, de la qual procedeix la nostra essència, però no perquè un dia no vàrem existir, sinó perquè som part d’ella, com una fuita al seu arbre respectiu. Som fruit, i com a fruit som part d’una procés, on la nostre presència “madura”, i en el seu moment, s’independitza servint a una terra pel seu abonament. Ara, molts de vosaltres esteu adobant aquest planeta amb el vostre lliurament a la consciència. L’Amor ens guia sent conscients que ens trobem en una etapa important del nostre procés com a Terra i Humanitat.

Quan aquesta causa finalitzi, continuarem amb el nostre servei en altres llocs, on no serà el principi ni el final, sinó una continuació. Tot es mou i continua. Tot segueix sense aturar-se.

Vivim en el present, i és a cada instant del nostre present que, amb les nostres energies, podem obrir noves portes. Les creurem i sentirem el goig d’haver fet, però no serà el principi de res, només la continuació de l’acordat, estant a la Llar.

La humanitat es delit amb les metàfores i les etiquetes. Per a ella serà el fi d’una era i el principi d’una altra. Satisfets? Ara s’entén millor? Bé, doncs que així sigui, però tot és continuació. Tot moment pot ser principi i final, perquè principi i final són parts d’una procés que donen pas a un altre procés. L’important és anar avançant, sentint el goig i la glòria del teu ser, escoltant la veu del teu cor per a saber del següent pas a donar i el cóm realitzar-lo.

Quan sents, deixes tota temporalitat, perquè senzillament estàs, i sents com pertanys a un Tot Universal i més enllà. No et qüestiones, només vas fent i escoltant a la teva part intuïtiva. Continues i continues arribant cada vegada a més ànimes a la recerca de la seva naturalesa espiritual, a la seva Veritat.

Estem sent portats pel flux de la Gran Ascensió Còsmica, on no hi ha cabudes pel passat ni el futur. Tot està en moviment i tot pertany a un il·limitat procés d’enlairament conscient de la nostra ànima al servei d’un Gran Pla Superior on cadascú de nosaltres som peça bàsica.

Tu ets fruit de l’Univers per a alimentar als sers que t’envolten. Així cada un de nosaltres. Junts enlairem la temporalitat per a donar pas, exclusivament, al PRESENT i a l’AMOR manifestat.

Som part d’un procés ple d’AMOR, HARMONIA I ORDRE.

Tot va bé.

No hi ha principi ni final, perquè tu ets etern.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.