Un dia, un deixeble va veure al seu mestre de
lluny que es dirigia direcció a riu. va començar a córrer fins a estar el
suficientment a prop per a cridar-lo:
-
Mestre!
Mestre!
Aquest, a l’escoltar que algú el cridava es va aturar girant el cap per a
veure qui era. L’alumne se li va apropar i li digué:
-
Estimat
mestre, fa dies que porto donant-li voltes a una situació i voldria saber la
seva opinió per a trobar una resposta.
El savi el va mirar bondadosament i va dir:
-
Si el
que esperes de mi és una opinió, no puc ajudar-te. Les respostes no es troben
en el que pensen els altres, sinó en el que tu sents en relació a la situació.
El jove escoltava atentament les paraules del venerable. A continuació,
aquest va prosseguí:
-
Només
un mateix pot trobar el camí i la resposta adequada als dubtes de la seva ment.
El cor acull tota la saviesa que hom pot arribar a tenir. (Pausa) Escolta el
teu cor, i veuràs la llum de la teva preocupació.
-
Però
mestre, per més que vagi al meu interior no trobo la llum a les meves
preguntes.
-
Potser
són moltes – va dir el tutor. Ves una a una. Tria la que per a tu és la clau de
totes les altres i centra’t en ella. Sent-la en tu i veuràs com la penombra
desapareix, sentint l’expansió en el teu interior i l’alliberament de les teves
inquietuds. Les respostes se senten, no es pensen. Les trobaràs quan puguis
sentir l’amor en elles i alliberar-te de les seves influències.
-
...
-
Ets
una ànima lliure i no hi ha res que et limiti. Allò que pugui semblar-te un
dubte o alguna cosa per a aprendre, només és part de la teva ment, perquè el
teu cor sent la pau en el teu present i la calidesa de la llum que hi ha en tu.
En ella, saps que tot arriba al seu temps i que res has de témer o preocupar-te.
El deixeble escoltava atentament les paraules del seu mentor. Quan aquest
va finalitzà, el jove preguntà:
-
Així,
mestre, el nostre afany per a conèixer només és una intervenció de la nostra
ment perquè el que hem de saber ja ens ho és donat a cada moment. (Pausa). Però
– com interessat en saber més -, si vull saber més perquè sento que estic
preparat, què puc fer?
El mestre li va respondre:
-
Obrir
el teu cor, deixar que el silenci t’abraci i sentir la gratitud en tu, beneint
el teu present amb tot el que ja se’t dóna, perquè la teva ànima pugui deixar
espai pel nou. Deixa que l’amor et guiï, i que ell dirigeixi els teus passos,
els teus pensaments i que la teva presència sigui el que el teu cor senti.
Després d’uns segons de silenci, el deixeble va expressà:
-
Ara
ho entenc estimat mestre. Només haig de ser jo i el camí em portarà a la Llum.
El mestre va fer un somrís i un gest de confirmació de les seves paraules.
Es va disposà a continuar el seu camí quan el jove li va dir:
-
Gràcies
mestre. Les seves paraules han donat resposta a la meva pregunta. Vol saber
quina era?
El savi el mirà fixament als ulls, sabent que li diria igualment encara que
ell li digués que no. Va fer un gest d’expressió d’espera i a continuació el
noi va dir sense esperar un segon més:
-
La
pregunta que em feia era: què puc fer a
partir d’ara a la meva vida quan sento que una etapa ja ha finalitzat en mi?
El mestre va fer una salutació amb el cap, i amb
una expressió somrient va prosseguir el seu camí vers el riu.
El deixeble va mirar al terra, va donar un cop de
peu a una pedra que estava als seus peus i posant una cara de satisfacció, va
començar a córrer direcció a l’entrada de la població que és on es trobava el
monestir donant salts de tant en tant.
No
hi ha res que no puguis saber des de la saviesa del teu interior.
No
la cerquis! Sent-la!
No
dubtis! Accepta!
El
teu cor et portarà a la Llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada