Una vegada, una
nena de cinc anys va preguntà a la seva mare:
-
Mare, per què els pares no jugueu
com nosaltres?
-
Per què ho dius, filla?
-
Perquè jugar és divertit i ric
molt quan ho faig.
-
Ah, sí? – va dir la mare.
-
Vosaltres no jugueu com nosaltres.
(Després d’un petit silenci, va continuar dient:) Puc ser sempre una nena, i no
créixer? – preguntà.
-
No. Tots creixem.. el nostre cos
comença sent petit però després va creixent. Necessita créixer per a poder fer
més coses.
La nena es va
quedà pensativa, i després d’un silencia reflexiu, va dir:
-
Mare, jo quan sigui gran vull
divertir-me com ara. No vull ser avorrida. M’agrada riure – va dir convençuda
mentre feia un somrís a la seva mare. Vull aprendre moltes coses i tenir molts
amics.
-
Això està bé, filla. Tu creus que
sóc avorrida i no em diverteixo?
La nena va mirà
fixament als ulls de qui li havia portat a aquest món, i digué:
-
No sempre tens ganes de jugar. El
pare quasi mai juga, i a mi m’agradaria jugar a vegades amb vosaltres.
-
Digues-nos-ho quan tinguis ganes –
va afegir sa mare.
-
És que no és el mateix – va
respondre la nena.. A tu, els iaios no jugaven amb tu?
-
Ells estaven molt ocupats i no
sempre podien.
-
Llavors no jugaven amb tu?
-
Dona, algun cop! – va respondre
aquella dona.
-
Jo t’estimo molt, i al pare també;
i vull que esteu contents per a jugar. Jo em diverteixo molt i vull que
vosaltres també.
-
I nosaltres volem que tu siguis
feliç. Ho ets, oi?
-
Si!! – va dir mentre assentia amb
el cap.
-
Per què m’has preguntat si els
pares jugàvem?
-
Perquè veig que no sempre aneu al
parc, ni en bici i a mi m’agrada molt quan m’acompanyes al parc amb els altres
nens, o quan el pare em pregunta si vull anar amb ell amb bicicleta.
-
Ho veus, filla, com si juguem
també a vegades?
-
Mare – va dir la nena després
d’una silenci -, t’estimo.
-
Jo també – va dir mentre abraçava
a la seva filla. El pare i jo t’estimem. Ets un àngel per a nosaltres.
-
Ells es posaran contents – va dir
la nena a continuació.
-
Ells? – preguntà la mare. A qui et
refereixes?
-
A ells! Quan em poso al llit i
estic sola, sempre estan amb mi.
-
Els àngels, vols dir?
-
Si! Sempre estan amb mi i em
parlen.
-
I què et diuen – preguntà la
mare.
-
Que no em preocupi perquè tu i el
pare m’estimeu molt. També em diuen que jugui perquè m’ho passaré molt bé.
-
I ho fas?
-
Si.
-
Això està molt bé ells sempre
estan i estaran amb tu, filla. Els àngels també ens estimen i ens ajuden moltes
vegades.
-
Sí! – va interrompre la nena. Una
vegada vaig perdre el llapis i ells em van dir on era.
-
I el vas trobar?
-
Sí! Estava sota de la taula.
-
Mira – va dir la seva mare -, si
alguna vegada vols parlar sobre ells o sobre alguna cosa que no entenguis ens
ho pots preguntar, d’acord?
-
Sí – va respondre.
A continuació
es va dirigí on estava el seu gos disposat sempre a jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada