dijous, 8 de juny del 2017

Diàleg d'una nena amb sa mare



Una vegada, una nena de cinc anys va preguntà a la seva mare:
-        Mare, per què els pares no jugueu com nosaltres?
-        Per què ho dius, filla?
-        Perquè jugar és divertit i ric molt quan ho faig.
-        Ah, sí? – va dir la mare.
-        Vosaltres no jugueu com nosaltres. (Després d’un petit silenci, va continuar dient:) Puc ser sempre una nena, i no créixer? – preguntà.
-        No. Tots creixem.. el nostre cos comença sent petit però després va creixent. Necessita créixer per a poder fer més coses.
La nena es va quedà pensativa, i després d’un silencia reflexiu, va dir:
-        Mare, jo quan sigui gran vull divertir-me com ara. No vull ser avorrida. M’agrada riure – va dir convençuda mentre feia un somrís a la seva mare. Vull aprendre moltes coses i tenir molts amics.
-        Això està bé, filla. Tu creus que sóc avorrida i no em diverteixo?
La nena va mirà fixament als ulls de qui li havia portat a aquest món, i digué:
-        No sempre tens ganes de jugar. El pare quasi mai juga, i a mi m’agradaria jugar a vegades amb vosaltres.
-        Digues-nos-ho quan tinguis ganes – va afegir sa mare.
-        És que no és el mateix – va respondre la nena.. A tu, els iaios no jugaven amb tu?
-        Ells estaven molt ocupats i no sempre podien.
-        Llavors no jugaven amb tu?
-        Dona, algun cop! – va respondre aquella dona.
-        Jo t’estimo molt, i al pare també; i vull que esteu contents per a jugar. Jo em diverteixo molt i vull que vosaltres també.
-        I nosaltres volem que tu siguis feliç. Ho ets, oi?
-        Si!! – va dir mentre assentia amb el cap.
-        Per què m’has preguntat si els pares jugàvem?
-        Perquè veig que no sempre aneu al parc, ni en bici i a mi m’agrada molt quan m’acompanyes al parc amb els altres nens, o quan el pare em pregunta si vull anar amb ell amb bicicleta.
-        Ho veus, filla, com si juguem també a vegades?
-        Mare – va dir la nena després d’una silenci -, t’estimo.
-        Jo també – va dir mentre abraçava a la seva filla. El pare i jo t’estimem. Ets un àngel per a nosaltres.
-        Ells es posaran contents – va dir la nena a continuació.
-        Ells? – preguntà la mare. A qui et refereixes?
-        A ells! Quan em poso al llit i estic sola, sempre estan amb mi.
-        Els àngels, vols dir?
-        Si! Sempre estan amb mi i em parlen.
-        I què et diuen – preguntà la mare.   
-        Que no em preocupi perquè tu i el pare m’estimeu molt. També em diuen que jugui perquè m’ho passaré molt bé.
-        I ho fas?
-        Si.
-        Això està molt bé ells sempre estan i estaran amb tu, filla. Els àngels també ens estimen i ens ajuden moltes vegades.
-        Sí! – va interrompre la nena. Una vegada vaig perdre el llapis i ells em van dir on era.
-        I el vas trobar?
-        Sí! Estava sota de la taula.
-        Mira – va dir la seva mare -, si alguna vegada vols parlar sobre ells o sobre alguna cosa que no entenguis ens ho pots preguntar, d’acord?
-        Sí – va respondre.
A continuació es va dirigí on estava el seu gos disposat sempre a jugar.