Si Jesús tornés....

Algú, ja fa dies, em va comentà que si Jesús tornés a la Terra, ens el tornaríem a “carregar”. Aquest algú és una persona molt religiosa, practicant diària.

La meva resposta va ser el silenci.

Des de la seva darrera encarnació com a Jesús, al llarg de la història sempre ha estat així. Tot aquell que transmetés un missatge semblant a les ensenyances del mestre o diferent a l’església establerta, era condemnat i mort a la foguera, crucificat, assassinat, i en el darrer segle, engarjolat.

Tot reglament de vida basat en una normativa i ritualística, rebutja tota intenció de canvi davant la vida, diferent a la seva manera de veure-la i apresa. La Església s’inclou en aquest grup.

La meva resposta va ser el silenci.

Quan posem la nostra manera de viure a una pràctica i creences subjectives, basades en una intencionalitat pel major bé d’un mateix o un grup en concret, s’allunya de les ensenyances transmeses per Jesús. Ell no va pertànyer a cap església. Ell no creia en les religions, on, si hagués una, seria la de l’Amor, cap més. 

Els interessos partidistes, en el seu moment, d’un grup social religiós, va separar a la humanitat més propera al declarar-la heretge, demoníaca o subversiva si no professaves el que ells transmetien.

Així ha estat al llarg dels segles, però tot canvia. Paral·lelament a les religions, ha anat brotant sers que han activat un despertar en el seu interior, convivint amb els convencionalismes socials i integrats en el silenci del seu saber, dins d’unes societats fortament arrelades a una dualitat.

La meva resposta va ser el silenci.

Aquests sers humans, anaven despertant la seva consciència, fruit del seu lliure albir i d’anar al seu interior, degut al desaferrament de la seva societat i manera de viure. Creien que era possible una altra diferent a la que vivien. D’això ja fa molts anys.

La religió és una limitació del ser humà per a obrir les portes de la seva divinitat. Quan algú vol donar un pas més de l’establert, recelen d’ell, fins i tot, l’infravaloren, menyspreen i encara més, apareix una burla vers la seva persona.

Els temps van canviant. Si Jesús ara tornés, segons els religiosos ortodoxes, l’església el tornaria a marginar. No interessen canvies quan el control es basa en unes pautes concretes a seguir. Tota normativa i estaments limiten al ser humà.

Els temps evolucionen, i el ser existent en aquest estimat planeta ha anat connectant amb la seva espiritualitat. Religió i espiritualitat no van de la mà. Una controla i limita, i la segona allibera i ens permet ascendir en el nostre procés.

Voler tenir la raó i la supremacia de tot coneixement no permet arribar a ser qui som en veritat.

Voler convèncer per a atraure als altres a les nostres creences, només és un afany d’infravaloració personal per a sentir-nos importants, fruit del nostre ego, les nostres pors. 

 Al llarg de la història, s’ha anat rebutjant el diferent a l’establert. S’ha atacat a tot aquell que no acceptava el proposat pels estaments socials, polítics o religiosos. Se l’ha titllat d’heretge, insubordinat, revolucionari o endimoniat. Ha hagut altres paraules que ometo per a no potenciar la seva energia.

Fins i tot ara, en els nostres temps, de tant en tant apareix algú fen un comentari d’aquest tipus. En el fons sempre ha succeït així segons els cànons de l’Església. Ha hagut tants sers “Jesús” que han existit i els han aniquilat o silenciat! No és nou que en els temps actuals on tot trontolla, l’església es comenci a plantejar si val la pena mantenir tot el seu estatus reglamentari, flexibilitzar alguns dels seus punts i maneres d’obrar i manifestar-se.

Quan algú està aferrat a unes creences fortament convençut d’elles i practicant diari dels seus rituals, la meva resposta al seu comentari inicial va ser de silenci. La paraula està per qui la vulgui escoltar. Aprendre a fer-la servir, és una de les virtuts del camí de la mestria, de l’aprenentatge d’un mateix vers el veritable ser que és.

Els temps evolucionen i estan canviant molt ràpidament. Les religions més ortodoxes estan trontollant i limitant als sers que es marginen per si mateixos. Ells pertanyen a una societat en concret i veuen con les seves actituds, intencions i obres es van distanciant cada vegada més dels seus congèneres, de tots aquells sers humans que conviuen amb ells o estan al seu entorn.

Evolució és la paraula clau per a la unió entre tots.

Flexibilitat i obertura són passos necessaris per a apropar-se als altres, i acceptar-los tal com són.

Alliberament de l’ego i un cor obert és primordial per l’apropament de la humanitat d’uns amb els altres. La por distancia, i l’amor ens apropa. Tot allò que ens allunya i crea jerarquia vertical, és fruit de la por a no sentir-nos valorats i veure als altres com a un enemic potencial per a la nostra evolució. Res d’això és. Són senyals de la no-consciència. Els interessos creats fa segles per l’església ja no tenen raó de ser. Jesús, la seva essència, ja fa anys que es troba entre nosaltres. Ell va dir que tornaria i aquests són els temps anunciats. Ell ja es troba entre nosaltres, però la ceguesa de les pors impedeix veure’l. “No em busqueu en la carn” – va anunciar, perquè és l’esperit qui es manifestarà. Així està sent i cada vegada més.

L’espiritualitat està despertant en la majoria dels habitants d’aquest planeta d’una sola lluna, en mig d’una galàxia de l’univers. L’energia crística ja està aquí, i això fa que la Veritat i l’Amor vagin apareixent en els cors i accions de tots aquells que han permès el despertar de les seves consciències i el viure des del cor i no des de la ment, l’ego.

La meva resposta davant tal comentari va ser el silenci.

Els aferraments ens distancien i limiten. La comprensió i l’acceptació, que només pot venir del cor, ens permetran ser un amb els altres i mostrar el nostre amor a tots aquells que el puguin necessitar. L’acceptació des de la ment, és no voler saber res de l’altre i tancar-nos fortament perquè no ens influenciï. És el que es denomina col·loquialment: passar de tot. No és això el que vull dir-vos, sinó l’acceptació de les diferències és el que ens permetrà aprendre i seguir el nostre camí des de l’amor.  

L’espiritualitat us farà lliures. La religió pot donar esperança, però tot queda aquí, amb l’esperança, basada en la dependència aliena. La veritable llibertat es troba en el vostre interior, no en una pràctica ritualística diària i el convenciment que allò que fem és el millor per a tots, “perquè així jo ho crec”.

Sentir la llibertat interior és fruit d’un cor obert i el desaferrament a tot l’existent.

El camí de l’espiritualitat tot t’ho dóna. La sanació és un fet, i la teva voluntat és manifestada amb una vibració cada vegada major de les teves energies.

La teva divinitat només pot ser manifestada des de l’espiritualitat.

Busca en el teu interior qui ets realment, i trobaràs el major tresor que puguis trobar: l’Amor, el veritable Amor, la teva veritable essència que et produirà benestar, pau i harmonia.

Per això, quan algú aferrat a les seves creences inculcades et fa un comentari com aquest ser que us he comentat, la meva resposta va ser el silenci.

Parlar amb una pedra no obtens resposta, però sí, pots sentir la seva ànima en busca de Llum, la Unicitat amb el Tot.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.