Fa pocs dies un germà meu amb la seva parella van tenir un nou fill. L’alegria d’ell era immensa. Dies abans ja va voler que nasqués per la il•lusió que li feia. Havia passat el temps previst i els metges els van donar una setmana més de màxim, sinó li provocarien el part. No va ser necessari perquè tres dies després va néixer en Pol. La nostra família va augmentar en un membre més. Una nova ànima renovada va venir a aquest món per a aportar les seves energies en aquests moments tan esperats pel ser humà com és la transformació i el despertar de les consciències. Tots ens vam alegrar d’aquest nou nat a la nostra família.
Tot i així, el meu paper en aquest fet va ser el d’observador i acompanyant en aquest pas tan important del meu germà, i sobre tot d’ella, que era el seu primer fill, no així del meu germà, que era el segon.
Sincerament, vaig veure el cos on es trobava ubicada aquesta ànima que ens ajudarà a tots en el nostre procés, i sobre tot als qui seran els seus pares. Sentia parlar que si se semblava a ella, la mare; que ara són tan macos però que quan creixin ens portaran tants problemes; que són lletjos, però mira a tal persona lo maca que s’ha fet al créixer; que la teva vida ja no serà el mateix i se t’ha acabat la bona vida; que...... tot són comentaris i aspectes basats en la forma i en el patiment davant la vida i que un fill és un problema on se t’ha acabat la llibertat a partir d’ara. Malauradament aquests són els comentaris més habituals, i d’altres de semblants, on es tracta al nou nat com un ser que limitarà la vida dels qui l’han engendrat i un problema pels del seu entorn. Sincerament, aquesta és la sensació que dóna quan vas a una trobada d’aquestes característiques. No vol dir que totes siguin igual i que tots els membres de la família pensin igual, però, els qui porten la veu cantant de l’acte, acostumen a veure la vida des de la visió humana.
Sovint s’ignora i es deixa de celebrar la benvinguda d’un ser especial que ens aportarà, a tots, un amor més pur, i un benestar a les nostres vides. Per un cantó, haig de dir que em sap greu que ja es limiti a una ànima pura quan es mostra dins d’un cos per primer cop en la vida actual. Se li ignora la seva divinitat i el seu potencial espiritual, la seva puresa i la seva capacitat d’ascensió i d’ajudar al món i a la humanitat amb la seva presència, amb les seves energies d’alta vibració pel major bé del planeta. Déu acaba de manifestar-se al món, novament, i l’únic que es veu és la forma i les limitacions d’aquesta forma, recordant els qui l’envolten, les experiències viscudes des de la dualitat, la forma.
No es pot infravalorar tant a un ser ple de llum i amor. Sembla que només es vegi el patiment i els problemes que podrà arribar a portar, només perquè els seus pares i l’ambient on es mouen, segueixen uns patrons basats en la mancança, el patiment, el dolor i la manca d’autoestima, quan el nou nat és un ser ple d’estima pels seus pares i per a tots aquells que els envoltin si li permeten manifestar-se tal com és i serà. En menys d’alegrar-se pel que és i ens aportarà, s’alegren pel fet de tenir descendència i ser pare o mare. Sincerament em sap greu per tots els que no valoren el nou ser pel que en el fons és i serà.
Veure a en Pol, que és com es diu, desperta el sentiment de tendresa, dolçor i amor. Fa que les expressions mostrin un somrís d’alegria i joia, però no per l’essència del fet, sinó per la novetat de sentir-se important i portar un nou fill al món per a expandir el nom de la família.
Sí, em sap greu veure com no hi ha una celebració per la nova divinitat que ha volgut venir entre nosaltres per a mostrar-nos el camí a seguir, la direcció de l’amor i la integritat, i ajudar a tots aquells que se li apropin. És curiós com passat uns dies, aquesta eufòria apareguda en el moment del naixement desapareix, en la seva intensitat, i es cau en la rutina del tenir cura del nou nat. Com en d’altres situacions ja viscudes familiars, llavors és quan començaran a viure el ritme del nadó i pensar que és un pesat perquè plorar molt o que ens desperta perquè té gana, o..... Per què no som conscients de l’aprenentatge que aquestes situacions ens aporten en menys de prendre’ns com un temps de no dormir, estar cansats, etc...... No dic que això no succeeixi, però seria bo que obríssim les nostres consciències i el nostre cor i llavors ens adonaríem del veritable sentit del naixement i el tenir cura d’una nova ànima en procés d’ascensió com nosaltres, però més evolucionada de quan nosaltres vàrem néixer.
La vida et canvia, .... però cap a bé, cap a una major satisfacció interior si no veiem els nostres fills com un problema, una càrrega que ens fan patir i no hi ha res a fer, perquè tots ens porten problemes. Pensar així, és no adonar-nos del veritable regal que la vida ens ha donat. Un fill és un regal del cel, meravellós i inoblidable. És una de les coses que més t’omplen. Hi ha molt a canviar en la visió dels aspectes de la vida que il•luminen la nostra existència.
Felicito a mon germà i la seva parella per aquest nou nat, però no hem d’oblidar que és un ser diví, no terrenal i indefens. La seva puresa i el seu amor incondicional han de ser els pilars de la nostra vida sense voler imposar les nostres creences limitadores viscudes al llarg del temps.
A la nostra família hi ha alegria i joia per l’esdeveniment, i jo també m’alegro, sabent que una nova Llum ha entrat en el nostre sí familiar.
Benvingut Pol. Gràcies per ser entre nosaltres.
Tot i així, el meu paper en aquest fet va ser el d’observador i acompanyant en aquest pas tan important del meu germà, i sobre tot d’ella, que era el seu primer fill, no així del meu germà, que era el segon.
Sincerament, vaig veure el cos on es trobava ubicada aquesta ànima que ens ajudarà a tots en el nostre procés, i sobre tot als qui seran els seus pares. Sentia parlar que si se semblava a ella, la mare; que ara són tan macos però que quan creixin ens portaran tants problemes; que són lletjos, però mira a tal persona lo maca que s’ha fet al créixer; que la teva vida ja no serà el mateix i se t’ha acabat la bona vida; que...... tot són comentaris i aspectes basats en la forma i en el patiment davant la vida i que un fill és un problema on se t’ha acabat la llibertat a partir d’ara. Malauradament aquests són els comentaris més habituals, i d’altres de semblants, on es tracta al nou nat com un ser que limitarà la vida dels qui l’han engendrat i un problema pels del seu entorn. Sincerament, aquesta és la sensació que dóna quan vas a una trobada d’aquestes característiques. No vol dir que totes siguin igual i que tots els membres de la família pensin igual, però, els qui porten la veu cantant de l’acte, acostumen a veure la vida des de la visió humana.
Sovint s’ignora i es deixa de celebrar la benvinguda d’un ser especial que ens aportarà, a tots, un amor més pur, i un benestar a les nostres vides. Per un cantó, haig de dir que em sap greu que ja es limiti a una ànima pura quan es mostra dins d’un cos per primer cop en la vida actual. Se li ignora la seva divinitat i el seu potencial espiritual, la seva puresa i la seva capacitat d’ascensió i d’ajudar al món i a la humanitat amb la seva presència, amb les seves energies d’alta vibració pel major bé del planeta. Déu acaba de manifestar-se al món, novament, i l’únic que es veu és la forma i les limitacions d’aquesta forma, recordant els qui l’envolten, les experiències viscudes des de la dualitat, la forma.
No es pot infravalorar tant a un ser ple de llum i amor. Sembla que només es vegi el patiment i els problemes que podrà arribar a portar, només perquè els seus pares i l’ambient on es mouen, segueixen uns patrons basats en la mancança, el patiment, el dolor i la manca d’autoestima, quan el nou nat és un ser ple d’estima pels seus pares i per a tots aquells que els envoltin si li permeten manifestar-se tal com és i serà. En menys d’alegrar-se pel que és i ens aportarà, s’alegren pel fet de tenir descendència i ser pare o mare. Sincerament em sap greu per tots els que no valoren el nou ser pel que en el fons és i serà.
Veure a en Pol, que és com es diu, desperta el sentiment de tendresa, dolçor i amor. Fa que les expressions mostrin un somrís d’alegria i joia, però no per l’essència del fet, sinó per la novetat de sentir-se important i portar un nou fill al món per a expandir el nom de la família.
Sí, em sap greu veure com no hi ha una celebració per la nova divinitat que ha volgut venir entre nosaltres per a mostrar-nos el camí a seguir, la direcció de l’amor i la integritat, i ajudar a tots aquells que se li apropin. És curiós com passat uns dies, aquesta eufòria apareguda en el moment del naixement desapareix, en la seva intensitat, i es cau en la rutina del tenir cura del nou nat. Com en d’altres situacions ja viscudes familiars, llavors és quan començaran a viure el ritme del nadó i pensar que és un pesat perquè plorar molt o que ens desperta perquè té gana, o..... Per què no som conscients de l’aprenentatge que aquestes situacions ens aporten en menys de prendre’ns com un temps de no dormir, estar cansats, etc...... No dic que això no succeeixi, però seria bo que obríssim les nostres consciències i el nostre cor i llavors ens adonaríem del veritable sentit del naixement i el tenir cura d’una nova ànima en procés d’ascensió com nosaltres, però més evolucionada de quan nosaltres vàrem néixer.
La vida et canvia, .... però cap a bé, cap a una major satisfacció interior si no veiem els nostres fills com un problema, una càrrega que ens fan patir i no hi ha res a fer, perquè tots ens porten problemes. Pensar així, és no adonar-nos del veritable regal que la vida ens ha donat. Un fill és un regal del cel, meravellós i inoblidable. És una de les coses que més t’omplen. Hi ha molt a canviar en la visió dels aspectes de la vida que il•luminen la nostra existència.
Felicito a mon germà i la seva parella per aquest nou nat, però no hem d’oblidar que és un ser diví, no terrenal i indefens. La seva puresa i el seu amor incondicional han de ser els pilars de la nostra vida sense voler imposar les nostres creences limitadores viscudes al llarg del temps.
A la nostra família hi ha alegria i joia per l’esdeveniment, i jo també m’alegro, sabent que una nova Llum ha entrat en el nostre sí familiar.
Benvingut Pol. Gràcies per ser entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada