Caminant pel sender dels nous temps, vaig arribar a un punt on l’espessor del bosc va desaparèixer, presentant-se davant meu, un espai infinit on la llum i la sensació de recolzament, protecció i amor impregnaren cada una de les meves cèl•lules.
Els meus ulls van poder veure la immensitat del nostre ser al percebre el potencial que cadascú pot arribar a ser. Els obstacles de moments anterior van desaparèixer davant la meva visió. El sender pel qual avançava cap a la meva il•luminació es va convertir en una amplitud celestial on l’únic que podien veure’s eren sers de Llum per arreu i una gran sensació de pau, abraçat per una plena sensació de benestar i amor.
Em trobava en mig “de Tot”, on jo era part d’Ell i Ell part de mi. Tots teníem cabuda en l’acolliment de la comprensió, on tots som Un i la Font Creadora de tota Vida part de nosaltres, perquè nosaltres érem, alhora, aquesta Font Amorosa de la qual tots procedim.
L’Amor i la sensació d’Unicitat, Pau i Amor immenses. És en aquests instants interior quan la nostra comprensió va més enllà dels cinc sentits i la nostra ment racional, travessant les limitacions humanes i connectant amb la nostra essència multidimensional i rebre i entendre informació arribada de més enllà de les nostres experiències terrenals.
Em trobava en mig del Tot quan em vaig adonar que res havia de témer perquè estàvem sent guiats i protegits cap el nostre major bé, on les nostres ànimes s’enlairaran cap a una vibració superior a l’actual. Tot estava en perfecte ordre i harmonia. Tu ets més que els teus coneixements i inculcacions socials al llarg dels anys. Tot això no tenia cap sentit en l’estat que em trobava. Jo no era tot allò après amb la ment, sinó que el meu cor emmagatzemava la saviesa de la nostra existència. La seva veu ressonava per cada racó de les meves cèl•lules. Tot jo irradiava Llum i Amor. Déu es manifestava en mi. En l’estat verdader de consciència, sempre ha habitat en nosaltres. Jo era Jo. Jo sóc Jo. Jo sóc Déu, Un amb tot i amb tots.
Sou sers divins més enllà de les vostres connotacions humanes. Sou Llum i Amor, i el món de Llum està del vostre costat. No esteu sols i mai ho heu estat.
La vostra vida consisteix en anar prenent consciència de la vostra divinitat, en recordar qui sou en veritat i anar-vos traient la vena que ens impedeix adornar-vos del procés d’evolució de la vostra ànima i el paper que cadascú representa pel major bé de la humanitat i el planeta.
Sou part del firmament. Sou l’essència del Tot,....de Déu.
Anant al nostre interior podrem veure la clau del nostre camí cap a l’Ascensió.
Només des de la calma, el silenci i la quietud podrem escoltar la saviesa del nostre interior a través de la veu del nostre cor, on les portes de la intuïció i la percepció ens permetran adreçar el nostre camí vers la manifestació de la nostra divinitat per a atraure el Cel a la Terra.
Tu ets aquest Cel Suprem.
Tu ets perfecció infinita.
Tu ets Amor.
Els meus ulls van poder veure la immensitat del nostre ser al percebre el potencial que cadascú pot arribar a ser. Els obstacles de moments anterior van desaparèixer davant la meva visió. El sender pel qual avançava cap a la meva il•luminació es va convertir en una amplitud celestial on l’únic que podien veure’s eren sers de Llum per arreu i una gran sensació de pau, abraçat per una plena sensació de benestar i amor.
Em trobava en mig “de Tot”, on jo era part d’Ell i Ell part de mi. Tots teníem cabuda en l’acolliment de la comprensió, on tots som Un i la Font Creadora de tota Vida part de nosaltres, perquè nosaltres érem, alhora, aquesta Font Amorosa de la qual tots procedim.
L’Amor i la sensació d’Unicitat, Pau i Amor immenses. És en aquests instants interior quan la nostra comprensió va més enllà dels cinc sentits i la nostra ment racional, travessant les limitacions humanes i connectant amb la nostra essència multidimensional i rebre i entendre informació arribada de més enllà de les nostres experiències terrenals.
Em trobava en mig del Tot quan em vaig adonar que res havia de témer perquè estàvem sent guiats i protegits cap el nostre major bé, on les nostres ànimes s’enlairaran cap a una vibració superior a l’actual. Tot estava en perfecte ordre i harmonia. Tu ets més que els teus coneixements i inculcacions socials al llarg dels anys. Tot això no tenia cap sentit en l’estat que em trobava. Jo no era tot allò après amb la ment, sinó que el meu cor emmagatzemava la saviesa de la nostra existència. La seva veu ressonava per cada racó de les meves cèl•lules. Tot jo irradiava Llum i Amor. Déu es manifestava en mi. En l’estat verdader de consciència, sempre ha habitat en nosaltres. Jo era Jo. Jo sóc Jo. Jo sóc Déu, Un amb tot i amb tots.
Sou sers divins més enllà de les vostres connotacions humanes. Sou Llum i Amor, i el món de Llum està del vostre costat. No esteu sols i mai ho heu estat.
La vostra vida consisteix en anar prenent consciència de la vostra divinitat, en recordar qui sou en veritat i anar-vos traient la vena que ens impedeix adornar-vos del procés d’evolució de la vostra ànima i el paper que cadascú representa pel major bé de la humanitat i el planeta.
Sou part del firmament. Sou l’essència del Tot,....de Déu.
Anant al nostre interior podrem veure la clau del nostre camí cap a l’Ascensió.
Només des de la calma, el silenci i la quietud podrem escoltar la saviesa del nostre interior a través de la veu del nostre cor, on les portes de la intuïció i la percepció ens permetran adreçar el nostre camí vers la manifestació de la nostra divinitat per a atraure el Cel a la Terra.
Tu ets aquest Cel Suprem.
Tu ets perfecció infinita.
Tu ets Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada