El suau
llanguiment de l’harmonia interior no té obstacles ni reptes a superar. No hi
ha murs ni situacions que puguin alterar aquest estat innat del ser. Al sentir
la crida assossegada de la teva essència, fa que t’alliberis a ella per a ser
gronxat per la gràcia divina de la teva majestuositat.
El flux que t’envolta,
abraça i encoratja et fa sentir la fortalesa en tu, la capacitat de sentir l’absolut
control, sense cap esforç en aquest sentit. La plena pau interior et porta a
ser observador del procés, fent-te entendre cada pas, decorat i escena que
puguis arribar a veure o sentir.
Des de la
presència com observador divises el camí més enllà del present i perceps l’evolució
del ser segons el seu procedir actual. Entens aquest “ara”, adonant-te de la
perfecció que hi ha a cada acte i espontaneïtat que un pot arribar a tenir. No hi
ha major satisfacció que poder veure l’evolució de l’existència espiritual i el
Tot en cadascú.
Veus. Sents. Sents.
Sents. Veus. Sents i sents. Veus i sents en el grau més àlgid de la nostra
capacitat d’estimar.
L’odre i l’assossegament
interior són part de la nostra naturalesa. Tornem a ella amb acceleritat, sense
forçar ni accelerar, per la nostra part mental, cap pas realitzat. Sentim, som.
Sent, accelerem el procés.
Des dels
hangars de la nostra ànima disposada a mostrar la seva plena llibertat, la
Terra es conjura amb l’Univers per a ser Un i poder enlairar cada ànima desperta,
desplegant les consciències per a enlairar el vol.
El vòrtex de l’ascensió
es va mostrant davant nostre per a poder pujar-nos a ell i enlairar-nos cap el
més alt de la nostra voluntat, guiada per la divinitat que dins de cadascú hi
ha.
No hi ha major
bellesa que obrir el cor i sentir la perfecció de l’existent.
No hi ha major
plenitud i èxtasi espiritual que saber del sentit de la nostra existència.
La nostra
propera parada ja ens espera.
La calidesa de
la terra on plantarem les nostres arrels més profundes està donant els seus
brots per a recollir, a la teva arribada, els fruits desitjats. Deixa’t
emportar, estimada ànima, per l’alè de la Llar! Deixa’t portar per la candidesa
i familiaritat de les trobades del teu camí actual. El que vius, ressona en el
teu interior, perquè així va ser acordat per la Font i tu. Tornes a recordar
aquell qui ets.
El sentit
calmat amb la teva harmonia interior, fa que aturis el temps i puguis adonar-te
que només el present existeix i té sentit. Només ets. Un aurèola de pau, llum i
serenitat t’envolten i arreceren cada racó de la teva matèria cel·lular,
enlairant la vibració del teu ser, i irradiant el resplendor de la teva
presència.
És en aquest estat que entens el concepte de
la infinita de l’univers. Sents la teva infinitat, el teu univers interior. Sents
la magnitud de la teva essència.
Sent, arribes. Sent,
t’empoderes. Sent, saps.
Quan arribes,
sents la teva fortalesa, capacitat de creació i coratge i la saviesa emergeix de
tu com un sortidor d’aigües cristal·lines i pures.
Tu et
converteixes en aquesta Font Major en mig del teu entorn, alimentant els sers
que t’envolten.
Perceps la
melodia del silenci i l’emoció de poder-lo sentir.
Hi ha tant per
sentir, com únic camí de la saviesa celestial en nosaltres!
L’estat interior
del nostre ser que ens recorda aquell qui som, es deu al lliurament
incondicional de la nostra ànima i tot el nostre ser, no a unes pautes
externes, sinó a la guia i voluntat emanada del nostre cor. És llavors, on els
xiuxiueigs més enllà del nostre present arriben al nostre interior i la Veritat
es manifesta en nosaltres.
Nosaltres som
la Veritat. La nostra essència és la Veritat Universal en cadascú. Nosaltres som
part d’aquest flux d’aigües tranquil·les, seguint el seu curs a la matèria.
Esperem a la riba fins a divisar la nostra
nau, ja en camí per a recollir aquell en qui ens convertirem, sent ja, la
divinitat guiant-nos.
La remor de les
aigües ens anuncien nous temps pel nostre ser, on el que va ser, ja no serà. Els
somnis començaran a prendre forma dins del nostre procés de ja no demanar, controlar
ni imposar a la vida allò que les nostres pors del passat val voler imposar-nos
Ja no!
Aquieta’t i
deixa’t portar pel que sents i pel buit interior que aquests instants poden
proporcionar-te. Alegra’t per sentir i per permetre que el silenci t’obri les
portes de la teva bellesa i el teu veritable ser.
No hi ha major
plenitud que sentir la teva Divinitat habitant en tu.
Des del meu
cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada