- Està
bé, Pare. Explica-m’ho tot.
-
Tot
és Amor, fill. Tot el que existeix conté el meu Amor. Aquest és el secret més ben guardat, segons paraules vostres, al llarg de la vostra
existència. Sempre he estat amb vosaltres. Ha hagut de passar el temps fins al
vostre present per a començar-vos a adonar que així està sent. Cada vegada sou
més els que sabeu de l’essència de l’amor. L’amor, a la vostra dimensió, no és
com l’accepteu i l’interpreteu. No és amor, segons la meva Voluntat. Allò que
denomineu amor és un avís que sou molt més d’aquell que s’identifica amb tot el
que viviu.
-
...
-
Només
existeix l’Amor, fill. Aquell qui el sent, entén les meves paraules . La meva
presència es coneix, però no se sent. Cada vegada sou més els que em sentiu i
us adoneu del veritable sentit del que anomeneu Amor.
-
...
-
No és
el mateix conèixer-lo que sentir-lo. Quan el sentiu us adoneu del veritable
sentit i existència de la seva presència a les vostres vides al llarg del
vostre procés. A mi em sentireu, no em coneixereu. Coneixent-me no arribareu a
mi. Sentint-me em feu part vostre, però no perquè vinc de “fora vostre”, sinó
perquè sóc part de vosaltres. Jo Sóc cadascú de vosaltres. Jo Sóc tu, i tu ets
Jo. (Pausa). Sentint l’Amor en vosaltres, sabeu de la saviesa de l’univers i
del lloc on procediu, perquè aquest, es troba dins vostre.
-
Tot
és Amor. I llavors, perquè costa tant a sentir-lo en cadascú? – pregunto.
-
Perquè
les energies amb les quals heu vibrat no us deixaven arribar a ell.
-
I per
què no hem vibrat més alt?
-
Per
què tot té el seu moment. La Voluntat del Pare s’havia de portar a terme.
-
I
així està sent?
-
Sí,
fill. Al final, l’Amor està sent sentit en els vostres cors. Heu après a
obrir-lo, i aquells que ho heu fet, em sentiu. (Pausa). Quan els que us trobeu
en aquest procés que viviu us adoneu que tot és Amor i des de l’Amor
construireu la vostra Voluntat, Una amb la meva, llavors la vostra Consciència
haurà enlairat el vostre planeta i la Voluntat del Pare haurà estat portada a
terme.
-
Només
existeix l’Amor – em dic en veu alta, sentint el majestuositat del què això
representa. Tot està abraçat per la teva Voluntat, perquè, quan així sigui, el
ser humà haurà passat vers la seva divinitat, cap a tu, Pare. (Pausa). Som
Amor, i només l’Amor pot crear i fer sentir la immensitat que cada ser és.
Torno a adonar-me que no hi ha paraules per a descriure la placidesa
celestial en un mateix. Si hagués de trobar alguna, aquesta seria Déu-en-tu o Amor Diví. Déu, Amor, dos sons que contenen tota l’energia de la
Creació en un mateix. Tot és pur, incondicional i per a tots, incloent-hi.
-
Hi ha
alguna cosa que puguem fer per a sentir-te? – li pregunto.
-
Escoltar
el silenci. Allà em trobareu. Obriu el vostre cor i em trobareu. Sentiu-vos!
Sentiu qui sou! Sent vosaltres, em sentireu, i quan em sentiu, sentireu
l’univers i coneixereu la Veritat. (Pausa). L’Amor junt amb la Consciència us
aportarà el major benestar que hàgiu pogut conèixer: la vostra plena
realització, la Voluntat Divina manifestada.
-
Perdre
les pors és part important del procés, Pare.
-
Està
inclòs en el procés de sentir l’Amor en vosaltres.
-
Gràcies
Pare! Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!
Finalitzo aquests moments, sentint la puresa i
l’Amor dins meu. Gràcies Pare!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada