dijous, 4 de desembre del 2014

Dels Arxius Akàsics



Com si estigués en una gran sala plena de llibres en immensos prestatges, em dirigeixo sense pensar a un dels llocs d’aquesta “gran Biblioteca” que són els arxius akàsics.
De sobte se m’apropa un ser amb una forta energia i em pregunta què busco, què vull consultar.
 Un llibre per a transmetre alguna de les seves paraules. El que tu vulguis – li dic sentint la seva forta energia, i conforme no tots poden llegir aquells llibres quan vulguin.
Llavors, després d’uns instants de contacte energètic de la seva energia amb la meva per a ell rebre la meva informació vibracional, em diu:
-         Si necessites alguna cosa m’ho dius – tenint jo la sensació conforme puc triar qualsevol llibre d’aquella gran Biblioteca.
Tinc la sensació de ser acceptat i recolzat, no tan sols per aquell ser, sinó pels qui regeixen aquell espai. (Pausa). És immens. Allà es troba tota la informació de l’existència, on cadascú de nosaltres té el seu lloc, la seva història i el seu procés viscut fins ara, incloent el camí a seguir a partir del nostre present. Tota la saviesa existencial es troba en aquest lloc.
Em dirigeixo vers uns prestatges i veig llibres molt antics. Cadascú d’ells pertany a un ser encarnat o no encarnat. Tots es troben allà.
Continuo sentint la forta presència del ser que se m’apropa a l’entrar on ara em trobo, però alhora, em sento segur i acceptat, recolzat.
Vaig caminant veient la quantitat de llibres, d’informació que allà hi ha. Es respira sacralitat i protecció. Estan ben resguardats de qualsevol energia que no sigui l’adequada pel seu manteniment i protecció. No tots poden consultar el que aquests llibres contenen. Hi ha sers però no encarnats. Semblen lluminosos o translúcids. Sers com guardians d’aquest lloc, revisen constantment l’energia que habita aquesta biblioteca akàsica.   
 Vaig caminant pels llargs corredors de tota la història haguda i per haver. Finalment, veig un gruixut llibre vell que posa el meu nom. És el meu llibre, la meva existència, posat en perfecte ordre segons els paràmetres d’ordenació i seguiment.
-         Puc agafar-lo? – li pregunto a qui m’assessora.
-         Espera! Primer fes el que has vingut a fer.
Em dirigeixo a uns prestatges on es troben les directrius de la nostra existència (els humans). Veig un llibre que fa temps ja vaig consultar i transmetre algunes de les seves paraules: “El llibre de tornada a Casa”. És un llibre, però com si fos un apèndix d’un Contingut Major. Tots els que es troben en aquests prestatges tenen a veure amb la nostra existència, amb la presència e història dels sers que ara estem encarnats en aquests moments.
Vaig a agafar-lo i el Ser Assessor em somriu, donant conformitat a la meva tria. Fullejant a l’atzar en diferents pàgines del mateix, vaig llegint fragments del seu contingut:

1.       La il·lusió que l’humà pot arribar a viure, pertany a un estat de no consciència que el portarà a un despertar per a desfer aquesta il·lusió i activar la consciència de la realitat.

2.      No hi ha deutes pendents en el camí, només la llum que et guia per a arribar a tu mateix. És en la llum que l’evolució arriba a la connexió del ser amb la seva pròpia essència. El que pot arribar-se a conèixer com a deutes pendents (karma), només són les germinacions del vostre amor per a poder regar la nova llavor i sentir la pau i la plenitud de la vostra existència en aquells moments. Una vegada l’ànima senti l’harmonia de la seva essència, els deutes deixaran pas a l’alquímia del potencial del propi ser.

3.      La fi que pugui anunciar-se només és el principi  de lo nou a l’interior de cada ser. Allò que sentin enlairarà els seus esperits i unificaran les seves presències amb la Font de la qual procediran. Els encarnats tindran diferents etapes, fins a la seva plena vibració espiritual, sents els canvis més importants aquells que procedeixin del seu interior, de l’acceptació de les seves existències i el reconeixement incondicional de l’Amor que són. No hi haurà darrers finals, degut que la Voluntat Superior no té fi. Cada finalització comportarà nous graus d’acceptació i consciència fins arribar a l’eteri. Dins de la no-matèria, la disposició del ser vers un servei d’enlairament d’altres nivells de vibració inferior, farà que la seva dedicació sigui absoluta, sentint una major Unicitat amb tot l’existent en el seu univers.

4.      No hi haurà gènere a les seves existències innates. El que coneixeran com a masculí i femení seran les dues parts del ser que hauran de complementar-se i acceptar-se en un mateix. Aquestes dues parts a nivell de matèria, seran vehicles per l’apropament del ser vers sí mateix. Totes les variacions al respecte es manifestaran perquè el ser pugui arribar a connectar amb la seva veritable naturalesa. En el seu estat pristi res existeix que pugui crear limitacions, per tant, no hi haurà dualitat en un mateix quan estigui connectat amb si mateix. El masculí i femení seran dos aspectes en un mateix per a arribar a la plenitud del ser. Quan ho aconsegueixi, tot ell brillarà i il·luminarà a totes les ànimes que l’envoltin. Serà l’equilibri de l’univers allà on sigui. Serà Font de l’Univers.

5.      Malgrat les diferents tendències d’interpretació que es realitzaran en el planeta dels encarnats de lliure albir, només existirà la Veritat, la pura Intencionalitat Amorosa per la qual va ser creada. Només l’Amor regirà el camí a seguir. Les elucubracions que es realitzaran, es basaran en una ment racional que endarreriran el camí d’aquell qui vulgui conservar el que denominarà com a Veritat. Aquesta es trobarà en el silenci de consciència d’un mateix, i es mostrarà en la presència de la humilitat i respecte que alguns sers manifestaran. No imposaran ni convenceran, només es manifestaran i deixaran al lliure albir de cadascú que decideixi si vol veure la Veritat en les seves presències o no.

6.      El que activarà el procés dels sers encarnats serà l’Amor. Serà l’únic camí a seguir. Molts es perdran pel camí vers ell, a l’obsessionar-se per lo superficial del sender. El veritable Amor serà la manifestació d’un mateix allà on es trobi. Al final, el planeta de la humanitat mostrarà el seu resplendor, havent disminuït la seva població en els sers seguidors de la seva Llum interior. No hi haurà grans mestres, només sers conscients que, des de la seva divinitat enlairaran les existències de tots aquells que l’envoltaran. Així cadascú dels habitants d’aquest planeta encarnat. L’Amor serà la plena manifestació de la divinitat que seran.

7.      Les desigualtats que es podran crear seran les limitacions interiors de cada ànima. No hi haurà desigualtats des de l’ànima, sinó des de les ments racionals dels seus habitants. Quan aprenguin a fer ser servir les seves ments, la racionalitat deixarà de manifestar-se, i les seves ments, es convertiran en recolzament per a les seves realitzacions i harmonitzacions. Deixaran els seus raciocinis per a deixar que les seves vides no siguin guiades pels seus passats. Quan aprenguin a adonar-se del valor dels seus presents i la importància de les seves presències en ells, llavors les desigualtats començaran a desaparèixer, ressaltant l’amor exaltant l’amor en cada desigualtat fins a fer-la Una amb la Intencionalitat Superior, enlairant als sers que es trobin en aquest camí. Les densitats desapareixeran perquè el sentit de les seves existències hauran trobat el camí vers la Unicitat.

8.      No és important el que faran els sers des de la seva humanitat, sinó des de la seva intencionalitat segons sentin des de la seva veritable naturalesa. La força del seu sentir obrirà els camins, enlairant el seu planeta i a tots els que l’habitin. Cadascú serà la Força per l’altre. Cadascú serà el camí de l’altre. Quan vegin que així és, cadascú individualment començarà a deixar qui és segons el seu bagatge, per a manifestar al veritable ser que és segons la seva naturalesa. L’humà deixarà lloc a lo diví, i serà des de lo diví que atrauran la Llum en ells i aproparà l’univers a les seves vides; llavors, el procés de les seves existències avançarà des del sentiment, i no des del raciocini.

Sento i veig la presència assessora del meu ser, alhora que també m’adono que m’envolten molts més sers de Llum en relació al principi. Tots ells semblen somriure’m. Torno a mirar el llibre que tinc entre les meves mans, fixant-me en unes línees de la pàgina dreta que tinc davant meu. Llegeixo:

9.      Al final, quan trobin el sentit de les seves vides s’adonaran que aquest sentit eren ells mateixos, i tot el que hauran viscut fins aquell moment, haurà depès d’ells mateixos segons el seu lliure albir. Aquest els va ser donat per a arribar a ells mateixos i ajudar a l’univers, a d’altres formes de vida, on aquest lliure albir no existeix. Al final, els sers que evolucionaran s’adonaran que tota la seva existència ha estat basada en l’Amor, i que tot el que hauran viscut haurà estat regit per l’Amor, perquè només existeix l’Amor a l’Univers. Quan el ser humà desperti i accepti aquest Amor en ells, deixaran la seva humanitat per a donar el pas vers la seva divinitat serà en ella on podran comunicar-se amb d’altres sers més enllà del seu planeta i univers. Serà en ella on podran crear un nou sentit a les seves vides encarnades i transmutar a densitat en Amor, enlairant la vibració del seu planeta i sentir la plenitud de qui són.

Veig que van envoltant-me, cada vegada, més sers de Llum, sentint les seves presències en mi i un gran Amor més intens i pur en tot el meu ser. Veig en les seves “expressions”, com si m’animessin a continuar una mica més amb el llibre.
Jo, vaig passant les pàgines d’una manera aleatòria, fins a sentir un impuls d’aturar-me. Vaig cap a la part final del llibre, quedant poques pàgines per a la seva finalització, que llegeixo:

10.  Una vegada aconseguida la funció per la qual van encarnar, tornaran a la llar d’on procedeixen. Des d’allà, ajudaran a d’altres sers, no tots encarnat, a enlairar les seves consciències, vibracions o altres tipus d’energies que arribaran a necessitar perquè la Voluntat Superior de tota la Creació sigui realitzada per a exaltar l’energia de l’Amor. Serà des d’aquest Amor que els sers encarnats estan i estaran Units amb tota freqüència d’alta vibració, allunyant i transmutant tota foscor existent per a donar pas a un univers il·luminat i irradien aquesta freqüència vibracional d’una octava superior a tots els universos creats. La Unicitat serà més forta i intensa.

-         I nosaltres estarem amb tots vosaltres – em transmeten els que allà es són amb mi. Continuen dient-me: ves a la darrera pàgina i llegeix la última línea.

Paso totes les fulles fins arribar a la darrera. M’adono que em trobo en una pàgina numerada, com totes, que conté moltes xifres. Dirigeixo els meus ulls fins on m’han dit i llegeixo:

11.   El viscut haurà estat per pròpia voluntat. Mai van estar sols.

De sobte em venen ganes de plorar de l’emoció i l’alegria del llegit. Miro als meus acompanyant i em somriuen.
Sento el seu Amor en mi, i el meu propi Amor Un amb el seu. Sento aquesta Unicitat anomenada en aquest llibre que tinc a les meves mans. El tanco i el torno a posar en el seu lloc.
Tot està en perfecte ordre. Tot és harmonia aquí on sóc. Sento que és part de mi i ells em confirmen que tota aquesta informació, tota la que habita en aquesta “gran biblioteca” es troba en mi, en el meu interior, podent anar a ella quan ho cregui convenient.
-         Gràcies per permetre’m poder arribar fins aquí fullejar novament la nostra existència. Gràcies!
-         Quan arribes a tu, les portes se t’obren perquè només l’Amor que sou us permetrà arribar a la saviesa i plenitud de la vostra existència – em comenten.
-         Gràcies! – dic novament, sabent que cada vegada es van obrint més, les portes de bat a bat.

Faig un respiració profunda i sento el seu Amor en el meu interior, i el meu, com a part del seu. Sento com si fos part d’ells i ells de mi.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.