La solitud ha estat una aliada dels Mestres. No només la solitud voluntària, sinó pel fet de no identificar-se amb l'entorn que els envoltava, no sentint-se part del seu món visible, sent molts d'ells engarjolats al llarg del temps, menyspreats, ridiculitzats, criticats o centre de burla, encara ara.
Ha estat una de les claus fonamentals el fet d'estar sols i el tenir les mancances en diferents àmbits de les seves vides per a haver pogut activar les seves mestries, anant més enllà de tot coneixement intelectual per a obtenir la saviesa, i la connexió amb la seva divinitat.
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada