El procés d'un Mestre

Primerament m’agradaria aclarir el concepte de Mestre Espiritual.

Fa poc, parlant amb algú en relació a la meva activitat em preguntava si ja de petit feia alguna cosa especial. Encara hi ha aquesta creença que algú que es dedica a servir a la Font Creadora de Tota Vida, a l’Amor, ja es destacava dels altres a curta edat per a poder fer “coses no-normals” en relació als altres nens, com veure entitats, levitar, fer miracles,..... Bé, lamento dir-vos que no sempre és així, i aquells sers que ja mostren part del potencial espiritual que tots som i tenim, és degut al què ha vingut a fer segons la seva ànima, però no tots els que de petit mostren alguna capacitat “especial”, vol dir que de grans seran grans Mestres espirituals.

Un Mestre és aquell que ha recordat qui és i actua segons la naturalesa de la seva essència, permetent que la seva divinitat es manifesti. Si mestre és aquell que sap i té un coneixement, el Mestre espiritual és aquell que ha obtingut la saviesa per haver-ho viscut i ha lliurat la seva vida a l’energia de més alta vibració que és l’Amor, Déu.

Mestre és aquell que actua des del cor, connectat amb la seva divinitat, Una amb la divinitat universal. Tot ell és Un amb la Llum i l’Amor. La seva expressió és la manifestació de la Llum i l’Amor.

No cal haver fet “grans coses” de petits. La diferència en relació a algú que encara no ha despertat es troba en el seu interior, no tant amb la forma. Hi ha uns punts que coincideixen o han coincidit tots els grans Mestres que han existit o hi són en aquests moments encarnats. Tots han estat com distants amb el seu entorn, no identificant-se amb el món que els ha tocat viure. Tots han estat sers de poques paraules, malgrat a alguns, aquesta sigui el mitjà per a transmetre la saviesa apresa. Tots, d’alguna manera, han obert les seves ments i els seus cors, allunyant-se i evitant tota agressivitat, violència o injustícia. La sensibilitat per a saber l’estat de l’altre ha estat, també, un punt en comú en tots ells. Sovint han acceptat la responsabilitat a les seves vides ja de ben petits.

Aparentment podia ser algú com un altre, però la seva actitud davant la vida els delatava, subtilment, davant d’aquells més sensibles. En cas que haguessin volgut integrar-se en la dualitat, les coses no els sortien com ells volien. Els mestres s’han arrecerat en els seus interiors. Han estat grans observadors i deixebles motivats per tot allò que no pertanyia a la terrenalitat. Podien haver-se endinsat com una curiositat, però després s’adonaven ràpidament que ells podien fer molt més del que els van ensenyar el seu entorn terrenal.

Tímids, discrets i sovint en segon pla, actuaven en el seu dia a dia. A mesura que anaven sentint-se millor interiorment, en el sentit de pau, tranquil•litat i benestar, la seva seguretat anava en augment i fent, cada vegada més, el que els seus cors els hi deia.

La majoria d’ells va ser un cop dur viure en aquest món. No coincidia amb el que ells sentien. Tots, però, creien en Déu, amb aquesta energia d’alta vibració i les entitats de les altes esferes de la Llum.

No perquè haguessin encarnat per a ser Mestres d’aquest món, havien de tenir grans privilegis en la seva educació i viure en l’abundància. Res de tot això, sovint era a l’inrevés, i si de petits tenien tot el que la matèria els podia oferir, no estaven aferrats a ella i ho gaudien, amb una mena de sensació de voler compartir el que tenien.

Grans amants de la natura i de tot tipus de vida, buscaven indrets o passaven estones a la natura per a poder sentir l’harmonia de la creació, ressonant en els seus interiors, sentint-se com a casa. Necessitaven tenir els seus espais de temps per a ells. Necessitaven connectar amb aquest món interior que tenien per a trobar la veritable pau i assossegadament que es necessitava per a poder viure on vivien. Grans amants de la natura, els animals i les plantes, se sentien bé amb els nens, encara que els seus cossos anaven creixent fins a la maduresa, sent en ells més aviat, en relació a tots els que l’envoltaven.

Podríem dir que “no van tenir infantesa” tal com la coneixem en els nostres temps. Els seus interessos eren uns altres.

Sovint han hagut de patir bastant, per a arribar a ser ells. Han estat incompresos, fins i tot, per les seves pròpies famílies, la majoria d’ells. Qui es van mostrar, temps enrere davant de tots com a tal, van ser apartats, ultratjats, menyspreats, ridiculitzats i, fins i tot, engarjolats.

Són el que són pel que han viscut des del cor. La vida no els ha estat fàcil, malgrat, torno a dir, que hagin estat envoltats i crescuts vivint en l’abundància de la matèria. Pensaven, sentien i s’expressaven diferent a tots els qui els envoltaven. Han estat, la majoria d’ells, uns sers solitaris, sentint-se bé amb la solitud, degut que no encaixaven en els cercles més terrenals.

A un Mestre no li ha vingut tot de cara, gaudint sense esforç de la vida. Tot al contrari. En els temps que han hagut de viure, han hagut de patir, alguns d’ells, molt. Semblava com si la vida els donés l’esquena. Han viscut situacions de grans responsabilitats, humiliacions, moments de burla, menyspreu, i dolor a nivell físic, a vegades, i sobre tot, emocional. La vida no els ha estat fàcil en la majoria d’ells.

Els seus esperits necessitaven enfortir-se i adquirir la fortalesa per a ser ells i continuar avançant, fugint sovint, arrecerant-se amb els seus Germans de la Llum. Es refugiaven dins d’ells i llavors eren lliures i recuperaven la fortalesa i la fermesa per a continuar portant a terme el que havien vingut a viure.

No és cert que un Mestre ho ha tingut tot, més aviat al contrari. Un Mestre s’ha alliberat de tot per a poder connectar amb allò que era essencial a la vida d’un i així poder transmetre-ho al seu entorn segons el què havia vingut a fer en aquesta encarnació.

Han plorat, s’han sentit sols, per moments no tenien res, i malgrat tot, han continuat avançant i els germans sempre els ha agafat per sota els braços quan semblaven defallir.

Amb el temps, aquests sers de vèncer totes les dificultats que necessitaven la seva ànima, cadascú les seves, han aconseguit enlairar-se i alliberar-se de tota densitat en ells, transmutant-la en plenitud interior, Llum, Amor i una gran saviesa no obtinguda dels llibres. Han hagut de compartir les seves vides amb el silenci i la solitud. Llavors, ells eren ells.

Si algun cop us trobéssiu davant d’un veritable Mestre Espiritual, un Mestre de Mestres, el reconeixereu per la seva saviesa, humilitat, tolerància, calma, acceptació i serenitat. Aquests són aspectes que han anat adquirint al llarg dels anys. Han aconseguit ser fonts de Llum, Amor i Consciència.

Quan estigueu davant d’un Mestre us sentireu bé, i podria ser que llavors, no tinguéssiu ganes de parlar, només d’estar amb ell, al seu costat. Les seves energies ja us faran sentir bé. Tots Ells saben que no cal parlar ni actuar per a manifestar-se. Només SER i ESTAR. Ben mirat, només fan servir la paraula quan estan de servei.

Un Mestre no ha estat necessari que nasqués conscient. La vida l’ha portat a seguir el camí adequat per a despertar la seva consciència. Normalment, en algun moment del seu procés, són instruïts per sers del món de la Llum, per d’altres Mestres Ascendits per a transmetre després ells, les ensenyances i la instrucció espiritual rebuda.

Agraeixo la presència del món de la Llum a la meva vida pels moments que em donava la sensació de defallir. Ells han estat al meu costat en tot moment, donant-me l’alè, els ànims i el coratge necessari per a continuar el meu camí. Ells m’han ajudat a veure-hi clar i saber què havia darrera de tot el que vivia. Sense la seva ajuda no m’hagués alliberat del món de la il•lusió, la dualitat, fent-me meva la veritable vida on tot té sentit.

Malgrat els moments viscuts d’aïllament social, de la incomprensió rebuda per part del meu entorn vers la meva persona i la encara no acceptació del veritable ser que sóc per part dels meus estimats pares terrenals, la meva ànima és una amb tots ells i sento l’amor que ens uneix.

El millor que m’ha passat en aquesta encarnació ha estat recordar qui sóc i conèixer i sentir a Déu en mi, podent-lo servir.

Em sento agraït per tot el que la vida m’ha donat, encara que moltes vegades he hagut d’acumular silenci dins meu per no ser comprès i correspost segons sentia i creia.

Dono les gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies Pare!

Respecteu i honreu als Mestres, però no perquè toqui, sinó pel que representen per a les nostres vides, pel que han fet o estan fent. Les seves vides han estat dedicades al suport de la humanitat i el planeta.

Són els pilars del nou món.