A l'altre cantó

 La meva vida es desplega davant meu, la part justa per a poder donar nous passos. El camí enroscat, com una catifa guardada a l’armari esperant el moment adequat per a ser estesa, ara veig davant meu com el finit es converteix en infinit i il·limitat. Camino sabent que a cada passa donada, el meu camí es va desenrotllant per a donar-me la direcció a seguir. 

Tot es mostra. Tot es desbloqueja al meu pas, perquè ha arribat l’hora de poder arribar a la realització de la meva missió.

Va arribar un punt del meu sender que em va portar a un penya-segat, a un abisme que separava el meu present del nou ser.

Veia que no havia més sortida que finalitzar el meu trajecte, però alguna cosa inesperada succeí. Des de la serenitat del meu ser en aquell punt mort que semblava trobar-me, va aparèixer una passarel·la que creuava la distància entre qui manifestava i qui era. Aquesta semblava estar sospesa a l’aire. Va sorgir del no res i la meva alegria va ser gran. Amb la paciència de l’esperança i Fe en mi, la clau del meu trajecte va girà i l’impossible es va convertí en realitat: el pont de la meva plena integritat i realització.

La vaig creuar i a mesura que anava posant ara un peu, ara l’altre, la peça que deixava enrere anava desapareixent. Només mirava al present on es trobava la meva seguretat i la meva nova vida. els passos donats eren meticulosos. A cadascú d’ells m’anava inundant una emoció intensa. Sabia que estava creuant el pont vers el meu Ser. 

Finalment vaig arribar a l’altre riba. En un principi no vaig voler girar-me. Estant ja en terra ferma, vaig donar un altre pas més i llavors va ser quan em vaig atreví a donar mitja volta i veure com cap sostén havia entre un cantó de l’abisme i l’altre. Havia arribat, sent aparentment impossible el creuar aquesta distància.

De sobte, vaig escoltar unes veus celestials, com un xiuxiueig per tot el meu entorn. Era una melodia mai escoltada, com si precedís més enllà d’on em trobava. Aquesta em feia sentir una plena emoció amorosa en tot el meu ser. El que en aquests moments sentia pertanyia més enllà del que coneixia fins ara. Podia ser possible tanta plenitud en mi! sentia una mor pur i incondicional en el meu ser que em feia alliberar-me de tot control realitzat fins el meu present. Tot s’alliberà.

Veig com sers de llum van apropant-se on estic, percebent una comunicació de la seva part cap a mi, com si em diguessin que aquest creuament que he arribat a realitzar, no sempre estarà disponible, i que arribarà un moment que ja no podran creuar la distància.

-        I llavors? – com preguntant-los.

-        Quan arribi el seu moment deixaran aquesta terra – referint-se als que no l’arribin a creuar.

Sento una gran força en mi, però no física, sinó d’esperit, com si tingués la certesa d’aconseguir allò que sento fermament en mi.

-        Endavant! Continua el teu camí – em diuen qui allà estan.

-        Cap a on? – els pregunto.

De sobte vaig a donar un pas i veig com dues rengleres de sers de Llum m’indiquen el camí, alegrant-se de la meva presència amb ells.

-        Endavant! – em tornen a dir a l’uníson.

Avanço entre ells, sentint-me protegit, guiat i estimat com no ho havia sentit fins ara. Tot és Llum.

A cada passa donada, va intensificant-se cada vegada més aquesta sensació amorosa en mi. és com si fos deixant enrere tota densitat que pogués contenir el meu cos, malgrat tot el treball realitzat per mi, a l’altra cantó de l’abisme, per a alliberar-me d’aquell qui no era.

Em trobo amb una Gran Llum en mig del meu camí. Tots somriuen. Sense paraules em conviden a entrar a aquesta Llum que hi ha davant meu.

Entro i em sento com si estigués vivint el que la vida em depara a partir d’aquest moment, i que fins fa poc, eren les meves voluntats en relació a la meva existència.

Sento les energies d’aquells moments a l’ara actual. Hi ha tant d’Amor en mi i en aquells que m’envolten! Sento la Divinitat Superior allà on em trobo (estaré). Sento la presència del Cel aquí a la Terra. Sento el SER A L’Ara, l’Amor manifestat.

Sobren les paraules per a expressar el que sento ara i en el moment adequat. Aquest és com si fos ara, aquí. el que serà, és ara i el que m’estan fent sentir, enlaira el meu ser en aquest present.

La sensació que estic sentint és de ser Un amb aquells sers procedents d’altres dimensions. Sóc part d’ells i ells de mi. hi ha una forta connexió amorosa entre tots. Seria com saber que estàs amb la Família, treballant per a una Voluntat Superior.

Ara, ho sento novament en el meu interior, a cada una de les meves cèl·lules. Sento la forta unió amb tots ells, on el meu present actual queda molt lluny, sabent que ara i aquí, en cos físic ja tinc aquesta sensació. En el seu moment serà molt més la més la diferència entre qui ara sóc i seré.

Sento i veig al Pare amb mi, a Jesús i d’altres sers lluminosos, plens d’Amor, convivint tots junts en aquest espai. Tot és pau, ordre i harmonia. Tot és serenitat. Sabem el què fer cadascú. La nostra tasca és Una, però diferent a la de cadascú. Tots estem units i actuant per a un Fi Superior, una Intencionalitat Divina Universal.

És meravellós poder veure i sentir els teus moments d’un ara posterior degut al creuament de la passarel·la. No hi ha temps. No hi ha espai. No hi ha temporalitat. Tot és.

Només un pas entre el que sento i el moment actual.

Tot és plenitud. Més enllà d’ella, res hi ha, perquè més enllà de l’Amor, res existeix. És la màxima expressió del ser, del creat, d’aquell qui tu ets.

Sóc Un d’ells, amb ells alhora. Més enllà d’aquest estat viscut i manifestat a la Terra, res més hi ha,....per ara.

És la Unicitat amb la teva pròpia Divinitat. Llavors, a partir d’aquí només queda servir a la font de la qual tots procedim, més enllà, també, d’aquesta dimensió.

Des del meu cor, desitjo que tots pugueu sentir el que ara sento. algun dia ho arribareu a sentir. no us preocupeu perquè el camí que seguiu aquí us porta. No fins on jo he arribat, sinó fins on la vostra ànima necessita arribar per a banyar-se en el llac de la Divinitat.

Darrerament els meus escrits estan basats en experiències personals sobre el sentir. hi ha una raó ferma en aquestes transmissions: sent i deixa que aquell qui ets es manifesti. Quan el sents, serà indici que hauràs obert les portes del teu interior, d’aquell qui en veritat ets.

SENTIR és la clau de la connexió amb tu mateix, amb Déu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.