Continuo rebent preguntes i consultes per part
vostre en relació, sobre tot, a aspectes personals de la vostra vida.
En el seu moment ja us vaig comunicar que no
sempre podré respondre-us. Hi ha un punt en comú en moltes de les vostres
paraules, que tenen a veure amb escoltar el vostre cor.
Preguntar sobre si ha arribat l’hora de
transcendir el vostre cos, el quan us sentireu millor, el què fer per a ajudar
als vostres fills, si heu de prendre una decisió o altra a la vostra vida, o si
en una altra època què éreu exactament,...
Sincerament us haig de dir que no sempre puc
donar-vos una resposta en concret, perquè la solució es troba en el vostre
interior, i depèn de vosaltres el trobar-vos amb ella, sent el vostre camí anar
avançant per a trobar-vos amb ella. No sempre la resposta és una explicació o una neteja energètica. Sovint, és el
treball personal del dia a dia. És un canvi d’actitud davant la vida. Confieu.
Tingueu Fe. No vivim res perquè si. .
A vegades necessitem passar pel que vivim per a
pujar un nou esglaó pel procés de la nostre ànima.
Escolteu el vostre cor. Ell és el camí.
ESCOLTEU-LO! i sabreu què fer, què decidir, o si
heu de donar uns passos en concret o d’altres.
Agraeixo la vostra confiança en mi, però no
oblideu MAI viure el present, i aquest es basa en escoltar el vostre cor i
trobar-vos amb vosaltres mateixos. Moltes d’aquestes preguntes les podríeu
resoldre personalment, i fins i tot, part de vosaltres us adonaríeu que no té
cap sentit el proposar-les o qüestionar-les ara.
L’important és viure el present.
L’important és fer allò que sents en el teu
interior.
Tots som sers amb un potencial immens, diví. Per
què no ho tenim present i ho apliquem en nosaltres mateixos? Treballem-nos en
nosaltres mateixos. Invertim (perdoneu el terme terrenal) en nosaltres
mateixos. Estimem-nos i pensem que nosaltres som el ser més important a la
nostra vida. Si així ho fem i ho tenim en compte, el nostre present podrà
manifestar l’alegria de viure, l’alliberament de les pors acumulades que a
vegades ens fan qüestionar certes preguntes que no són el més important, en
aquells moments a la nostra vida. El més important és ESTIMAR-NOS i
CONÈIXER-NOS.
Torno a dir-vos que agraeixo la vostra confiança
en el meu ser. En alguns he sentit que us havia d’ajudar, i he pogut fer-ho,
però no sempre està de la meva mà aquest pas. Agraeixo la vostra comprensió si
no rebeu resposta per part meva.
Jo faig la meva part, i tu la teva, on tots hem de
col·laborar pel major bé de tots.
Per a finalitzar, us diria que sigueu pacients i
constants en el vostre dia a dia, a l’igual com el fet de que mengeu cada dia.
Us recordeu de fer-ho, doncs bé, recordeu-vos també, d’alimentar la vostra
ànima dedicant un petit o gran espai al llarg de cada jornada per a estar amb
vosaltres i aprendre del viscut.
Des del meu cor, una abraçada per a tots, i que
l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada