Hi ha un moment a la vida que ens parem, observem
i sentim alguna cosa diferent degut que ens adonem que el nostre interior vibra
i sent en relació amb alguna cosa del nostre entorn. Fins el nostre present,
hem anat obrint les portes del nostre recordar arribant a un punt on sents que
ets part del decorat de la teva vida i que aquest ha estat triat amb molta cura
perquè, en el seu moment, que és aquest, puguis recordar que hi ha una energia
amorosa que t’acompanya, vetlla per tu i t’està orientant en tot moment perquè
la teva ànima pugui dirigir-se allà on va pactar moments abans de la teva
encarnació actual.
T’adones que allò que veus, escoltes i perceps pel
tacte i les sensacions de la teva pel són la magnificència de l’ajuda Superior
que estàs rebent com a benedicció de la teva presència en aquest planeta
T’atures, i alguna cosa ressona en tu com sent
part del que veu i del lloc que et trobes. Rere de tot allò que arriba a la
teva consciència, o millor dit, tot allò que prens consciència que sembla ser
part de tu i està allà per a tu, sent tu part d’allò, i a l’hora, com una
imatge que es troba davant teu per a fer-te veure que en el seu revers es troba
alguna cosa per a tu, algun regal de l’univers per a tu, llavors, .....llavors
tota la vida canvia, a l’adonar-te de la metàfora que vius. La teva vida és una
il·lusió en la matèria, i darrera d’aquest mirall de densitat i ha el contingut
de la seva presència com aprenentatge per a la teva ànima.
No estem sols.
No estem desemparats ni deixats de la mà de Déu, com sol dir-se en el meu país.
Quan en els nostres passos sentim el pes del
desconcert, el dubte, a incertesa i la boira per no veure clar cap a on
dirigir-nos, la Llar s’encarrega de mostrar-nos la situació adequada per a
adreçar el nostre camí, rectificant vers la direcció correcta.
Arriba un moment que t’adones que aquell fet en
concret, o tal situació, són part de tu, i sembla com si s’haguessin creat per
a fer-te veure alguna cosa que necessitaves saber o donar-te compte. Veus que
la forma del teu entorn comporta un fons per a tu. És com saber que sota de
cada pedra del camí hi ha un missatge, on t’indica la localització d’un tresor
esperant-te. Aixeques una pedra i obtens un fragment d’aquest gran tresors
pacient per quan hagis aconseguit tots els missatges i consells que et portaran
al major tresor que mai hagis pogut imaginar-te: TU!
A cada passa donada vas aixecant una pedra i et
parla de la teva confiança, una altra et mostra la teva incertesa, i així amb
totes les que vas trobant a la catifa vermella de la teva vida, dirigint-te al
premi OSCAR de la teva Integritat.
En aquests moments, estàs en un decorat. Mira’l i
adona’t com aquest l’has triat i l’has creat tu, amb la teva manera de ser. El
que estàs vivint ha estat obra teva, sense intervenció de ningú més, això sí,
amb la complicitat de les altres ànimes que t’envolten.
El que veus, no és el que veus.
El que veus és fruit de la teva imaginació degut a
la identificació amb el teu passat, però no és la teva realitat.
Allò que hi ha darrera de cada forma, cada
situació que vius, sents i experimentes, es troba el contingut del sentit de la
teva existència entre nosaltres.
Vas decidir ser partícip d’aquesta gran metàfora
terrenal, sabent que algun dia desxifraries l’enigma de tant patiment i
identificació amb el que et van transmetre dins de la vida en un cos.
Res és el
sembla.
La VERITAT es troba en l’ocult, en el revers del
vist i l’aparent. L’important no es veu, no és visible als nostres ulls físics,
fins el moment que obres els ulls, i tot el que perceps és bellesa, sentit i
amor. Mentre no arribem a aquest punt, incloent el que succeeix a la nostra
vida, no només el que ens arriba a través dels mitjans audiovisuals com la TV,
la premsa, la ràdio, les xarxes socials sobre el món,....; doncs mentre no
arribem a aquest instant on t’adones que només existeix l’AMOR, a vida continuarà
sent una metàfora per a tu.
Cadascú és un reflex per l’altre. Som un mirall
per a aquell que vol veure. Degut al nostre aferrament a la matèria, necessitem
de la imatge i decorats físics per a adonar-nos que no som cos, sinó essència,
Amor.
És una sort poder estar tan ben acompanyats per la
Llar vivint en la biologia. És un plaer sentir-los i ser conscient del que et
succeeix a la teva vida. Tot el que vius procedeix d’un acte anterior on vas
ser creador amb les teves decisions. Aquestes et van portar al teu present, y
que l’univers ha predisposat per a tu, materialitzant-se a cada pas que vas
donant.
Tot el que veus, és per a la teva interpretació.
No t’adones, estimada ànima, que en els moments de desolació i patiment, el teu
entorn t’està parlant? Mira darrera de la forma per a veure el contingut
accepta’l i tingues-lo present perquè a base d’anar donant-te compte i anar
recollint els missatges de les pedres del teu camí, podràs arribar allà on
sempre has somniat.
El paradís de la matèria ja ha quedat obsolet per
a l’ànima. Alguna cosa superior es troba esperant-te per quan estiguis llest i
disposat a obrir la porta del teu cor i pujar el volum de la seva veu per a
poder-lo escoltar i saber què té per a dir-te.
Sol? MAI ho has estat. Eren moments que tancaves
el teu interior i et culpabilitzaves per no poder ser o tenir els teus somnis
basats en la matèria.
La vida és
una metàfora constant on el ser adormit pot arribar a despertar per les
successives ensopegades que sembla tenir en el seu caminar. Les pedres no estan
allà per a privar-te gaudir de la vida. Estan allà per a ensenyar-te el camí.
Són pedres. Són dures i matèria, però el seu contingut existencial en relació a
tu, són pura dolçor i amor pel teu cor
La teva realització dependrà del grau d’acceptació
del camí a seguir, i de l’aprenentatge obtingut al llarg d’ell. No hi ha major
o menor aprenentatge, només major o menor disposició i voluntat per part d’un,
de cada ser humà per a alliberar-se de la seva condició humana i transcendir al
diví.
Aquest és el camí a realitzar: el camí vers la
Divinitat.
Només l’Amor pot ajudar-te a obrir-te pas entre la
creació de la teva ment limitadora. Tu ets el creador del teu estat ets la
magnificència, encara en molts del sentit de viure adormit.
Ves recollint tots els missatges i petites o grans
benediccions que cada pedra en el teu camí t’ofereix. Accepta’ls i mira el seu
revers, el fons que conté la seva presència a la teva vida, per a adonar-te que
no estàs sol, mai ho has estat ni ho estaràs. Estàs sent protegit perquè la
teva ànima pugui seguir el seu procés d’evolució.
La
vida és una gran metàfora, i tot el que en ella conté, tenint present la
condició humana en que es trobem. Veu més enllà d’ella i et trobaràs amb la
benedicció de la saviesa.
Amb el temps un es va adonant que, amb petits
aprenentatges el teu interior es va despertant i un dia, com a l’atzar, però
fruit de la teva disposició vers la integritat, connectaràs amb la teva
veritable Consciència.
Llavors, tot serà possible i planer. La senzillesa
regirà la teva vida, i l’assossegament del teu ser manifestarà la irradiació de
la Llum que ets, sentint l’AMOR en tu i irradiant Amor vers tot el planeta i la
humanitat.
Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada