No hi ha humanitat permanent

 

No hi ha portes tancades, només el no saber de les seves existències.

No hi ha obstacles en el camí, només el no saber del teu potencial.

No hi ha limitacions en el teu ser, només el no recordar qui ets.

No hi ha desamor a la teva vida, només pors que alliberar.

No podem avançar segons els nostres desigs, sovint, però no és per la impotència que l’atzar m’ha assenyalat amb el dit, sinó per ignorància de la meva responsabilitat davant les oportunitats.

No existeixen les lamentacions quan deixem que el nostre cor ens guiï.

Pures lamentacions manifestades degut al nostre passat han permès valorar allò que no és. Desgràcies, penes, desigualtats, tot forma part del desconeixement de la nostra existència.

Quan ens identifiquem amb el nostre entorn, el nostre passat, llavors tot es gira segons l’establert des de l’amor.

Lamentacions basades en la creença de la nostra incapacitat per a poder seguir el camí desitjat.

Lamentacions, creadores de situacions limitadores que augmenten les nostres creences de mancança i impotència. Tot procedeix de la nostra ment, de la nostra identificació amb l’establert segons el nostre entorn.

No hi ha res establert.

No hi ha res previst.

El camí està lliure i disposat a ser moblat segons la nostra voluntat. Quan aquesta és conscient en el nostre ser, llavors, res hem de qüestionar, perquè la direcció a seguir depèn de nosaltres. Som nosaltres qui caminem i donem els passos vers la llum del nostre sentir.

Quan ofeguem el cor, ens ofeguem a nosaltres mateixos per inutilitzar la brúixola de la nostra ànima i l’apoderament diví que hi ha a cadascú.

No hi ha tristeses ni lamentacions mentals, per tant, res pot interferir en allò que ens proposem. Ignorar aquest potencial de proposar i materialitzar, ens porta al penya-segat de la fi del nostre camí tal com l’estàvem fent fins aquell moment.

No hi ha got mig buit, només l’oportunitat de decidir. Una intencionalitat adossada a la nostra capacitat de triar el camí i la nostra qualitat al passar per ell. Lliure albir. Ens va ser donat per a arribar a aquest punt de reflexió on ara us trobeu i decidir una nova direcció a seguir.

No hi ha fracàs, només valor i èxit.

No és el resultat el valuós de la nostra existència, sinó el procés per a arribar a la realització. Aquesta és el resultat de la nostra actitud i aprenentatge durant el camí. El procés és l’important a les nostres vides. El resultat és una conseqüència d’ell.

No espereu veure resultats. Sentiu el resultat en vosaltres!

No espereu ser estimats. Sentiu l’Amor en vosaltres!

Hi ha un camí que la teva ànima ha de seguir. Tu dirigeixes el timó. Posa les dues mans en ell i deixa’t emportar pel cor. Ell et guiarà en els moments de boira i poca visibilitat. Confia. El camí està lliure per a tu. No pensis, sent!

Navegant entre aigües no conegudes no és motiu per a parar la teva barca i quedar-te quiet, deixant d’avançar. Més enllà de tot dolor acumulat al llarg del viatge, es troba la llum dels teus somnis.

La teva ànima vibra quan veu que comences a descartar la penombra en tu i els teus dubtes.

La teva ànima es reconforta quan sents l’amor en tu i et deixes emportar per aquesta llum que només tu veus en la direcció adequada. Segueix-la i no et qüestionis si és el camí de la teva auto realització. Segueix-la! La veu del teu cor et portarà.

No hi ha foscor, només el desconcert del teu ser davant el nou i el que o controlem.

Deixa’t emportar per allò que sents i la resta......ja vindrà.

Deixa de voler seguir un camí adequat sense marge de flexibilitat. Deixar que la vida et porti pel sender propici per a la teva ascensió.

No esperis dolor, sí els regals, les oportunitats que t’oferiran per a arribar allà on has d’arribar, segons el pactat amb anterioritat.

Deixa la teva ment a un costat per a sentir qui ets tu en veritat i poder-te manifestar amb tota la teva magnificència davant el món. No per a impressionar, sinó per a abraçar des de l’amor a aquells que necessitin de la teva existència, començant per tu primer.

No és important proposar-se fites, sí, en canvi, el sentir l’amor i la realització en el teu interior. Quan això ho sents, llavors sentiràs el benestar en tu.

Res més que amor hi ha en tu per a alliberar la teva vida anterior.

Sent! Vibra! Emociona’t! amb aquell qui tu ets. Allò que vindrà a continuació d’aquests sentiments farà que deixis de pensar amb la part de vida que fins ara no ha anat com tu volies.

Amor atrau Amor.

Alliberament obra les portes de tota sanació.

Recordar la nostra essència enlairarà la nostra ànima fins arribar a la divinitat que cadascú de vosaltres sou. No hi ha més. Tu ets el principi i la fi de la teva vida. Tu ets la Font de la qual emana tota creació en tu. Deixa que l’aigua de la vida, procedent de la Font Universal, et porti pel cabdal que et trobes. Agafa el teu timó i segueix el teu cor. Si mires a través d’ell, veuràs que no estàs sol a la barca. Envoltant-te hi ha la Llum dels teus germans de la Llar que sempre t’han acompanyat a cada passa del teu procés, fins i tot, junt amb tu s’han trobat en els moments de més aparent solitud. Sempre han estat allà i aquí, ara amb tu.

Mira bé la barca. Mira-la des del cor i també veuràs a d’altres sers d’una Llum més intensa. Sí, són ells, alguns dels Mestres Ascendits. Tots tenim “més afí” a algú d’ells.

La teva vida és part dels Designis Superiors de l’Univers. Ets part important de la Gran Voluntat Divina. Per què creus que, malgrat tot, encara estàs aquí, havent arribat fins el teu present? Perquè encara tens l’oportunitat d’obrir els teus braços, les teves mans i acceptar l’apoderament del teu ser.

No hi ha humanitat permanent. Arriba el dia que deixem la nostra condició humana i la transmutem per aquell qui som en veritat: divinitat manifestada.

Aquest és el camí d’aquests temps.

Les portes del potencial diví s’han obert de bat a bat.

 

E N D A V A N T !, pots passar.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.