Invitació a la Natura

Veig les aigües del riu obrint-se pas entre les pedres, seguint el cabdal traçat des del seu naixement. La creació d’aquest sender per on han d’habitar cada gota de la seva presència, es va traçà amb tota minuciositat i tenint present la influència que hauria de tenir al llarg de tota la seva existència, en els temps d’abundància i mancança. Cada arbre existent aleatòriament al llarg del seu curs ha estat portat fins aquí per a ser regat per les teves aigües. Avui, molts d’ells encara es troben en l’acceptació i el silenci de la quietud, encara que quan el vent fa presència, alguns manifesten el cruixir de les seves branques.

Sento el colpejar de les aigües braves degut a l’abundància d’aquest present. El riu segueix el seu curs sense aturar l’impuls que el porta al que ha vingut a fer. No pregunta, només es deixa emportar per la pendent, sortejant  els possibles obstacles que pot arribar a trobar al llarg de la seva trajectòria.

Quan l’observo m’adono de la lliçó que m’està transmetent: tot segueix malgrat tot, regant a cada pas de la seva arribada. Gràcies a ell, el paisatge pren un altre caire, exaltant la bellesa del lloc i creat, amb la seva presència, la perfecció d’aquell lloc.

Fa anys em vaig adonar que la naturalesa era el millor mestre que podíem tenir per a trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Ara jo sóc part d’aquest decorat en mig de la natura, on la puresa es mostra sent cada peça tal com és. Res ni ningú vol ser l’altre, l’altre planta, l’altre ocell amb un trinar diferent al meu, aquell arbre amb les arrels sobresortides,....no!, cada element amb la seva manera de ser té un sentit en aquell lloc.

El meu procés continua i entenc cada dia millor als meus germans de la natura. Sempre he volgut estar amb ells el màxim temps possible. Sento l’assossegament, l’harmonia, la calma i l’alegria dels ocells que contagien al meu ser. Ells, tots són vida en el meu present i em fan recordar que, estigui on estigui, sempre formaré part d’alguna cosa més extensa als meus sentis i que la meva presència on estic dóna sentit a tots i tot el que m’envolta. Sóc peça del meu entorn. Tot encaixa. Tot té sentit i una intencionalitat per part de qui ens va creà.

Hi ha vida on em trobo, estigui on estigui.

Hi ha un sentit que va més enllà del raciocini.

No pensar,....només sentir.

Tinc la sort de poder escoltar la remor de les aigües procedents del cim de la muntanya.

Sóc un afortunat de poder escoltar els cants dels ocells al meu pas, anunciant-me les seves presències. Són vida. Ells sempre acudeixen on perceben l’existència de la puresa.

Recordo una vegada, que em trobava en un lloc on no es veia ni escoltava a cap ocell. Em vaig dedicar a netejar energèticament aquell lloc, i al cap de poca estona, van començar a venir i a aparèixer. Un lloc sense ocells és un indici de sense vida. Allà on hi ha vida, allà ells van.

Em trobo assegut a una roca contemplant aquestes aigües vers allà on van pactar, però el sorprenent és que aquest final no és l’important, sinó el fet de passar i estar allà per on passa i ocupa el seu espai. Durant tot el procés tot pot canviar. El cabdal pot variar, i ell, el riu, sense protestar accepta el nou rumb servint a la natura.

Sento veure la humanitat en aquest sentiment, encara que els sers humans, sovint protesten o fan les coses remugant.

Bé, l’acceptació tampoc és el seu plat fort, i el deixar-se anar, podríem parlar molt de temps, però el que sí és important és la belles i la mestria que es troba a la naturalesa. Tot aquell que vulgui nodrir-se de l’essència espiritual que som, s’endinsi en un bosc o la muntanya, i obri el seu cor. Des d’ell, podrà apreciar el que en una altra situació passaria desapercebut: l’ordre i l’harmonia malgrat tot el que es pugui veure en aquell lloc. Poder adonar-se de l’abundància i la unió entre els diferents sers vius i minerals fa que sigui una exaltació de la bellesa divina que tots som.

Fa poc vaig llegir una frase que deia que perquè la bellesa sigui, es necessita el paisatge i la teva visió. No hi ha bellesa sense la teva percepció, i aquesta està relacionada amb el moment que et trobes en el teu procés d’ascensió. El teu grau de consciència pot apreciar o ignorar. A major consciència d’un mateix, major serà la bellesa que veuràs a la teva vida i entorn. La Llum que hi haurà en tu et permetrà veure amb major detall l’existent. A menor Llum, més foscor. En una habitació fosca no podrem trobar el que “hem anat a cercar”. Toca l’interruptor de la teva consciència i es farà la Llum. Llavors podràs veure tot el teu entorn d’una manera clara i nítida.

Així el ser humà viu el seu procés. Molts l’ignoren, però per sort, la humanitat està despertant i uns activen als altres, fent entre tots una mena de cadena humana activada i resplendent que fa que els altres també puguin veure i activar l’obertura dels seus cors.

No veieu com la natura és part de nosaltres? No us adoneu que allò que podeu trobar en ella és allò que cadascú busca en el seu interior? Quan sintonitzes amb ella, llavors t’adones del veritable ser que ets i aprecies que encara que la teva vida no sigui com tu vols que sigui, té un sentit major pel major bé de tots, i tu et trobes en el lloc precís, adequat en aquests moments. No podies estar en un altre lloc, perquè necessites d’aquest ara i aquí per a la teva ànima.

La natura, la Terra, és part de tu i tu ets part d’ella. Allò que veus en ella, es troba en tu. Allò que veu en tu de benestar, es troba en ella. El desequilibri humà és fruit de la ignorància, del no recordar. Ves al bosc, asseu-te, tanca els ulls i deixa’t emportar.

Quan el nostre cor sintonitza amb el cor de la natura, es crea harmonia.

Quan el teu ser necessiti de pau, serenitat, claredat i una visió clara sobre el què fer, pots endinsar-te a la Llar de la mare Terra i ella et consolarà, nodrirà i et mostrarà el camí a seguir.

La natura és la part de tu, de cadascú que sovint s’oblida. Ella et tornarà pel camí vers la teva llar interior, vers el veritable ser que ets i estàs disposat a manifestar. Aquest no procedeix de la teva ment, sinó del teu cor.

Una vegada ens hem tornat a equilibrar, llavors reafirmem els llaços amb tot ser que habiti aquest meravellós planeta. Som Un amb tot i amb tots. Llavors sents el veritable sentit d’Unicitat.

Tornes al teu espai quotidià sabedor que allò que hi ha en tu és immens i únic, creat des de l’amor de la Llar de la qual procedeixes.

 

I les aigües continuen el seu curs.