Tot procés ens porta al Lliurament

El ser, adonant-se del viscut fins ara i sent conscient del que ha representat en el seu procés encarnat, va sentí que una etapa estava finalitzant a la seva vida.

Sentia una immensa expansió en el seu interior, així com una pau, una sensibilitat i un pertànyer a una Família més enllà d’on es trobava com a humà.

La seva consciència el va portar a acceptar la seva estància en aquest món físic, on la seva ànima ha tingut que viure situacions on no sempre ha pogut manifestar-se com volia. És així com aquell ser conscient, va poder adonar-se que aquesta vida només és l’aprenentatge per a un sentit superior on les ànimes enlairades al llarg dels temps, han pogut tornar a la seva Llar ajudant a aquest món des de la seva dimensió actual.

La nostra ànima, passejant pel cim d’on vivia podia sentir la brisa de l’aire com l’abraçava, sentint  a la seva pell el contacte de la seva presència. Veia, també, com el sol anava ponent-se a mesura que anaven passant els instants en aquest dia terrenal. Tot era tranquil. Tot estava en pau, com l’interior d’aquell ser que sentia la seva essència innata irradiada a través de cadascun dels pors de la seva pell, la seva ment, ell seu cor i tot el seu ser, sentint-se il·luminat, acaronant cada planta, pedra, arbust o arbre que anava deixant al seu pas al llarg d’aquest camí en mig de la natura.

Aquesta ànima encarnada va arribar a adonar-se de la seva procedència, la seva veritable essència i del sentit pel qual va accedir a ser present en aquests temps d’aquest món terrenal, físic, que es trobava. Entenia el seu paper.

Havent-se detingut i mirant la posta de sol amb els tons solars rebaixats, sentia el silenci i la seva essència expressant-se en ell. El sol deixava lloc als moments d’interiorització de l’humà perquè pogués sentir aquell qui en veritat era.

Ja no era el mateix. Aquell qui va ser, ja no hi és. La seva nova etapa requeria un canvi vibracional en tot el seu ser per a poder portar a terme els aspectes més notables en aquest món, realitzant les seves obres més rellevants per a tota la humanitat. Era el moment de creuar la porta trobada i endinsar-se en la seva plena realització del que ha vingut a fer. Així ho va acordar i pactar.

Mai ha estat sol,, i tampoc ho estarà en la nova etapa que se li apropava, i els seus passos ja han començat a endinsar-se en ella. El seu moment actual és com estar finalitzant allò pel que es trobava  en aquell lloc, i alhora, endinsar-se en una nova llum per a la seva plena realització. Havia arribat la seva hora.

La tranquil·litat imperava en el seu estat interior. La pau i el silenci permetien sentir els moments comentats fins ara. Eren constants.

A la seva vida ja no havia dubtes, ni preguntes ni preocupacions. Era una ànima lliurada a la seva Divinitat interior. La seva essència era qui el guiava, li parlava i el protegia, sentint l’amor en el seu estat més pur i incondicional. 

La vida d’aquest ser no era com la dels altres. El seu estat conscient li permetia entendre, i així acceptar, tot el viscut, adonant-se dels aprenentatges que les seves situacions li aportaven.

Aquest ser va deixar la seva humanitat per a mostrar aquell qui en veritat era.

Tots som divinitat. Quan ens alliberem de lo mental i l’adquirit des del nostre exterior, és quan comencem a aclarir el camí per a arribar a nosaltres mateixos.

Aquest és el procés de la humanitat en aquest món, amb totes les conseqüències que això comportarà: deixar la humanitat per a mostrar la divinitat de cadascú, que alhora, és mateixa per a tots. Llavors és quan els habitants d’aquest món s’uniran, al viure des del cor per a acceptar, comprendre i sentir l’aportació de l’altre a la nostra vida i a la dels altres.

Cada vegada hi ha més sers conscients que són els que donen de la mà a la humanitat i a aquest món.

Lliurar-se a la Divinitat és un dels passos més decisius per a viure segons sents i en acord a la Voluntat Superior. Llavors cadascú prendrà el veritable paper pel qual ha vingut a aquest món. Mentre es continuï adaptant-se i vivint des de les pautes exteriors, terrenals, el camí per a l’enlairament d’aquest planeta anirà avançant lentament. Quan el ser humà decideixi ser ell mateix i començar a endinsar-se en el seu interior per a sentir i connectar amb qui en veritat és, llavors, la seva humanitat anirà alliberant-se, fins arribar a connectar i mostrar la seva divinitat, fins al punt que quan ja així sigui en tots els àmbits de la seva vida, llavors, ell ja no serà ell, sinó la Voluntat Divina en manifestació.  És llavors, que com el nostre ser del principi, es lliura a les seves mans i ja no pren decisions, perquè tot li arriba. Ja no planifica, perquè tot se li dóna en el seu moment. Senzillament, es deixa emportar per qui és i el món on viu deixa de tenir la visió que tenia fins el moment de la seva transmutació vibracional i lliurament.

La seva presència es converteix en saviesa, serenitat, benestar per a qui l’envolten, molta pau i un sentir-se respectat i acollit per ell. La seva calidesa abraça a tots els que puguin estar presents en aquell moment.

Un es converteix en un ser on la senzillesa, la naturalitat, la comprensió i la puresa emanen de la seva essència.

Aquesta és la direcció del món on vivim. Cadascú té la clau de la seva vida, i cadascú se suma a la dels altres. Junts, llavors, creen una nova vida i un nou món on la humanitat que l’habita van deixant-la enrere, enlairant les seves vibracions i donant pas a la Divinitat que cadascú és, portant a terme el sentit de les nostres presències en aquesta vida.

Llavors, és quan el Pla Diví Superior per a aquest món d’una sola lluna començarà a mostrar els resultats d’un lliure albir inicial adjudicat a cada ànima després de la era glaciar d’aquest planeta. Va ser quan es va introduir la consciència en cadascú perquè aquesta fos activant-se i despertant segons cada ser encarnat.

Tot va seguir el seu curs fins els temps que vivim.

El nostre ser conscient del principi d’aquestes paraules era un dels que activarien el despertar i l’enlairament d’aquest món i humanitat per a arribar a crear la vida segons la Llar de la qual tots procedim.

Per a ser un mateix, hem de fer el nostre lliurament total a aquell qui en veritat som i deixar que la Divinitat actuï d’una manera lliure i plena a través nostre.

En el fons, nosaltres som els canals i l’essència perquè així sigui.

Nosaltres som la Divinitat encarnada.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.