La Felicitat

Una vegada un àngel es va apropar a una ànima. La seva llum arribà a qui es trobava assegut a la seva cadira contemplant el paisatge on la vista es perdia a l’horitzó,, sentint la brisa càlida d’aquell estiu.

L’ànima girà el cap per a mirar-lo. Una vegada arribà davant d’ell, l’àngel li preguntà:

-         Ets feliç?

Després d’uns instants de silenci, les paraules sonaren en el seu encontre:

-         Pots dir-me què és la felicitat per a tu? – li preguntà l’ànima.

-         Ets feliç? – tornà a preguntar la Llum que estava a prop d’ell.

-         No sempre és fàcil sortir de situacions on el dolor i la precarietat són constants. Tot i així,, vaig a arribar a sortir-me d’elles – va respongué l’ànima. No és fàcil viure en un món com aquest, on has de posar tot el que hi ha de tu per a poder sortir mínimament endavant. Puc dir-te que no és fàcil sortir-se’n de situacions on has d’estar alerta per a no quedar-te sol. (Silenci llarg). Em preguntes si sóc feliç. (Un nou silenci allargat).  Cóm vols que sigui feliç si a la meva vida he tingut que estar pendent sempre de tot el que feia per a poder sortir endavant? Em queda poc temps, ja per a viure. Els metges em varen diagnosticar que em quedaven pocs mesos per a deixar aquesta vida. He  patit molt per a defendre el que era meu. Tot em va portar al meu estat actual. Ara tu vens i em preguntes si sóc feliç. Bé, tenint present tota la meva vida et diria que em diguessis què és la felicitat, i llavors et respondré.

-         Com et sents en aquests moments?

-         Alliberat. (Després d’un petit silenci, continuà dient:) Veient tot el que els meus ulls veuen aquí assegut puc dir-te que em trobo en el paradís i això em fa sentir en pau.. la meva vida ha estat dura, i puc respondre’t que la felicitat no ha estat al meu costat al llarg del tota la meva vida. No puc dir que he estat feliç. Només en moments concrets.

-         I en aquests moments? – va tornar a preguntar-li l’àngel.

-         Havent deixat tot el que feia, ara tinc temps per a estar amb mi. Ara sembla que començo a sentir la felicitat en mi.

-         Què és per a tu la felicitat? – li va preguntà l’àngel.

-         És estar en pau amb tu mateix – respongué sonrient. Quan estàs en pau i sents l’assossegament que només has d’estar per tu, llavors tota la vida que portaves s’allibera de tu per a poder sentir aquest estat amb tu mateix.. això em fa sentir bé i veure certes coses de diferent manera a com les veia. És un estat com de satisfacció dins teu, conforme estàs fent l’adequat a la teva vida. Saps que els teus moments actuals són els adequats. Llavors, sabent-lo, això et fa sentir bé i, en cert grau agraït per tot el que tens en aquests moments i tot el que se’t concedeix.

Llavors l’ànima, mirant a la llum que tenia davant seu, li preguntà al ser angelical:

-         M’agradaria saber com veieu vosaltres la felicitat. Què és?

L’àngel mirà a aquell ser assegut i atent al que li podia arribar a dir. A continuació digué:

-         Quan un està sent ell mateix, tot el seu entorn es predisposa per a ajudar-lo en el seu camí. El benestar s’activa en ell i la sensació d’estar sent ell mateix i fer allò que està a la seva mà segons sent, llavors percep en el seu interior la sensació de serenitat i pau, així com el saber que està fent el que realment ha vingut a fer en aquesta vida. Llavors, és quan s’adona qeu tot el que necessita se li està donant, i ell,només ha de sentir el seu interior per a saber la direcció a seguir. El que pot trobar al llarg del camí, no depèn d’ell, però sí dir-te que tot el que es trobarà, serà per a la seva realització i manifestació en aquest món on viviu. (Pausa). sentir la felicitat en un mateix, és adonar-se que tot està anant segons així ha de ser i per tant sent un profund agraïment per tot el que se li està donant i el lloc on es troba. Sap que tot està anant bé i que res li faltarà. Llavors, no té cap motiu per a preocupar-se. La felicitat consisteix en ser un mateix i sentir els resultats conforme de portar a la pràctica el sentir dins d’ell. Tot el necessitat arriba. Si tot està anant bé llavors, no hi ha cap motiu per a la preocupació l’enuig, les pors i el dolor.

L’àngel va fer una paus i continuà dient:

-         La pregunta que t’he fet al principi ha estat: Sents la felicitat en tu? Ets feliç?

Es va produir una nova pausa, donant pas a la resposta de l’ànima en la seva fase terminal:

-         Ara sí.

L’àngel li somrigué.

-         El que ara sento poques vegades ho he sentit i m’adono que valorem més l’afany del diner i la imatge, que el nostre propi ser.

De sobte, aquell ser assegut en el seu porxo contemplant el paisatge que li envoltava va veure com diferents llums anaven apareixent i apropant-se a ell. A mesura que anava veient tota la lluminositat, va anar sentint un gran amor en el seu interior, fent-li brotar alguna llàgrima a través dels seus ulls serens.

Quan tots es trobaren a prop d’ell i es va veure envoltat d’aquests sers celestials, llavors sentí que tot el viscut tenia un sentit per a poder arribar a aquests instants que estava vivint i sentint intensament en el seu interior.

-         El que sents t’alliberarà de tot el viscut que no pertanyia a la teva essència – li digué l’àngel. Sent – continuà dient-li -, i sabràs de tu i del camí a realitzar en el temps que encara hauràs d’estar aquí.

Més enllà del que podem creure que hem de fer es troba el sentir per a saber en tot moment el que fer a la nostra vida. Segurament, aquest sentir t’indicarà una direcció qeu no es correspon amb l’establert en el món on vius. No tinguis por. No dubtis. Deixa que el teu interior et guiï i et porti a la teva realització en aquesta vida.

Sigues tu i deixa que tot el que t’hagi d’arribar, t’arribi. Sabràs què fer en tot moment. El teu interior t’anirà fent sentir el camí adequat i el cóm endinsar-te en ell.

Més enllà de l’establert et trobes tu, i qui ets, no es correspon amb lo transmès des del teu entorn..

La Felicitat et farà sentir bé al llarg del teu camí perquè et farà sentir conforme ja estàs fent el que has de fer. quan així és res et falta i tot t’és donat. La abundància és en tu.

Sentir-te deixat anar i seguir el que sents en tu,, es una manera de trobar-te la felicitat, perquè ella et farà sentir una sensació d’estar content i agraït per tot el que se t’està donant.

Tot ho tenim pel nostre procés evolutiu.

El viure no depèn del material, sinó d’aquell qui ets en veritat.

Sigueu vosaltres per a sentir la Felicitat en el vostre interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sigueu feliços!