Avui vull regalar-vos una nova trobada amb David. Quan estic amb ell,
no sé exactament de què parlarem, o millor dit, quina direcció prendrà la
nostra xerrada.
Fa temps que us vaig comentà que David és un harmonitzador d’ànimes. Aquesta vegada m’agradaria començar amb
aquesta idea, estant amb ell.
-
Podem començar? – li pregunto.
-
Quan vulguis – em respon assentint amb el cap i un
somrís com de complicitat pel que vindrà a continuació.
-
Podríem dir que ets Mestre? – pregunto iniciant la trobada.
-
Què és un Mestre?
– em respon preguntant-me.
-
És aquell que ajuda a recordar i transmet unes
ensenyances i un exemple de vida basat en l’Amor – dic.
-
...(ell, en silenci,escolta les meves paraules).
-
Mestre és aquell qui mostra el camí vers el Ser i
l’essència que cadascú és.
Després d’una petita pausa
diu:
-
Algunes vegades m’he arribat a plantejar quina
etiqueta posar a la meva vida segons el que faig. M’han arribat a posar moltes
etiquetes, però hi ha una que des de fa molts anys em varen començar a dir, i
tenint present el que tu has respòs sobre la paraula Mestre, bé podria dir-se que sóc Mestre.
-
Mestre espiritual?
-
Sí – respon. Alguns m’han comentat que no queda bé
dir que un és mestre, però des de la meva joventut, sempre m’ha acompanyat
aquesta paraula a la meva vida. Un pot ser mestre creatiu, professor de certes
professions, d’escola, fins arribar a la porta de l’espiritualitat. (Pausa).
Sento la Mestria en mi. Encara sento que em trobo en un camí d’aprenentatge,
donant-me compte que la diferència amb l’entorn més immediat fa que vagi
adquirint un aprenentatge que em permeti, després, poder apropar-me, comprendre
i ajudar a aquells que l’univers m’envia.
-
…
-
Si miro tot el realizat fins ara – continua dient -,
diria que si, als dos aspectes que has anomenat. Accepto el fet de ser un
“harmonitzador d’ànimes”, i “Mestre espiritual”.
-
No sents una responsabilitat en tu pel que estàs
fent pel planeta i la humanitat? – li pregunto.
-
No! – em respon rotundament – perquè no sóc jo qui
es manifesta quan m’obro al servei de la Font.
-
No creus que els altres no puguin arribar a entendre
el que acabes de dir-me?
-
No sóc jo qui realitza el que anomeneu la meva obra,
els resultats obtinguts. La meva presència només serveix de canal perquè la
Divinitat Universal, a través de la meva Divinitat manifesti la seva Voluntat,
segons ha de ser. Qui sóc jo per a interposar-me entre elles? La Font és
Superior a mi, però alhora, tots procedim d’ella i pertanyem a ella.
-
És a dir, no ets tu qui aconsegueix els resultats
d’aquells que et venen – comento.
-
Mestre és el conducte pel qual Déu, l’Amor pot
materialitzar-se aquí a la Terra. La mestria consisteix en prendre consciència
que allò que realitzes, prové de més enllà de la teva voluntat humana. (Pausa).
El camí de la mestria és el camí de la deixadesa, de deixar-se emportar per la
Voluntat Superior a la qual tots estem immersos. Quan t’adones de la teva
procedència i el teu sentit en aquesta vida, llavors, tu ja no ets tu, per
tant, el que fas no procedeix de tu, sinó de la teva divinitat.
-
Però alguns poden preguntar-se si tu i la teva
divinitat, en el fons, sou el mateix.
-
L’arbre és l’arbre, però els seus fruits no depenen
de la seva voluntat, sinó del contingut de la seva llavor. Aquesta llavor és el
potencial de la divinitat de l’arbre. Si l’arbre es deixa emportar pel
contingut de la llavor, pot arribar a mostrar-se amb tot el seu resplendor.
L’arbre pertany a la seva llavor, així nosaltres, pertanyem a una Divinitat
Superior, que si les circumstàncies són les propicies, podem mostrar tot el
nostre resplendor i veure els resultats de qui som.
-
...
-
Quan ens deixem anar i balancejar pel flux de la
nostra essència, llavors ens mantenim en el camí de la mestria, de
l’aprenentatge.
-
I quan no?
-
Ens aferrem a la humanitat.
-
La condició humana només és el punt de sortida per a
arribar a la nostra divinitat – li comento.
-
Així és. Només és l’inici per a començar a discernir
allò que pot ressonar en el nostre cor i el que no. Aquesta tria, entre el gra
i la palla en el nostre camí ens portarà
despertar cada vegada més. La ment no és el motor principal de la nostra
vida. Només des del cor podrem arribar a nosaltres.
-
Per tant – continuo dient -, la nostra condició
humana només és l’eina per a fer servir el nostre lliure albir.
Mirant-me em fa un somrís de conformitat. Els seus ulls s’obren i
comenta
-
Exacte! Tot té a veure amb una Voluntat Superior.
Aquesta Voluntat ens aproparà a la comprensió del per què de la nostra
existència a través d’unes encarnacions.
-
…
-
(Després d’una pausa prossegueix): Tots poden
arribar a la comprensió superior, però no serà a través del raciocini. El cor
ha de guiar al ser i l’abandonament a aquesta Voluntat us portarà a la
llibertat espiritual on us trobareu amb qui sou. (Pausa). Encara no hi ha la
consciència de divinitat. Molts estan despertant mentre van caminant. Hi ha un
coneixement que els pot portar a l’essència del seu ser. La Mestria és un
aprenentatge. Mestre qui ho aplica i transmet.
-
…
-
Cada vegada hi ha més sers que estan arribant a la
mestria. Arribarà el moment que apareixeran com a Mestres.
-
…
-
(Després d’una pausa, continua dient):
Espiritualitat, Mestres, Il·luminats, Sers de Llum, i d’altres paraules
deixaran d’existir amb el temps, perquè cadascú de nosaltres, de vosaltres, sou
“el contingut d’aquestes paraules”.
-
A mesura que vagin recordant s’adonaran que ells ja
són sers espirituals, de Llum, sers amb consciència, i per tant, a algun
nivell, Mestre – intervinc.
-
Així és! – expressa fent un gest d’afirmació.
Veig que està com concentrat, absent
en les seves coses. En aquest estat li pregunto:
-
Què estàs pensant?
-
Malgrat del despertar, encara existeixen els
pedestals. No poseu a ningú sobre un d’ells, perquè perdeu la vostra essència.
Ningú és més que vosaltres. Tots som deixebles i mestres, cadascú al seu temps,
arribarà a l’estat de comprensió absoluta i a sentir a aquell qui sou en el
vostre interior. (Pausa).
-
…
-
Sou Déu! – respon.
Després d’uns instants de silenci, torno a dirigir-me a ell,
preguntant-li:
-
Hi ha alguna cosa més que vulguis comentar-nos ara?
Amb un suau gest amb el cap diu que no.
-
Gràcies novament per permetre que aquesta trobada
pugui ser transmesa i publicada.
Fa un somrís i un gest de consentiment amb el cap.
-
Gràcies Mestre.
-
A tu – em respon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada