La melodia - amb Àliga Blanca

 

La melodia que habita a tota la vall i allà fins on els meus ulls poden divisar, arriba al més profund del meu ser.

El meu cor sent la pau i l’assossegament de saber que aquest estat em porta als meus acompanyants de la Llum, els meus mestres i sers procedents de la Llar on tots tornem després de l’aprenentatge en aquesta dimensió.

En el silenci interior, abraçat per la melodia dels meus ancestres, veig una àliga de cap blanc retallant la seva silueta a l’horitzó del nostre cel blau. De sobte, sento a Àliga Blanca al meu costat, posant-me la seva mà sobre la meva espatlla. La sensació me és familiar, i la seva energia reconeguda per la meva ànima.

-        Sóc part d’aquesta bellesa (referint-me al paisatge que tenim davant nostre) – li comento.

-        Tu ets aquest paisatge. Ets part d’ell. La seva existència no seria si tu no estiguessis aquí. Tu has creat aquesta bellesa al contemplar-la. El teu cor s’expandeix i reconeix la teva essència i d’allà on procedeixes – em respon Àliga Blanca.

Continuem en silenci sentint les nostres presències, mantenint la contemplació i sensació dels nostres sers.

Hi ha una pau immensa en mi. Encara que l’udolar de la mestria (el llop) a la llunyania es manifesti en els meus oïdes, sento la unicitat amb ell i de tots els germans de la vida animal i vegetal. 

Sento l’amor i l’harmonia de la meva estimada mare Terra. Ella em protegeix i desperta els meus sentits i el meu cor al percebre més enllà de la meva dimensió actual. Meditacions, visions, percepcions, sensacions i un gran amor en el meu interior, fan que tota l’essència d’aquest lloc que habito em manifesti el sentit de la meva existència i tot el que es troba al meu entorn, estigui on estigui.

Aquí, en aquest estat interior, acompanyat per la Llar i els meus germans d’altres latituds existencials, ara desencarnats, creem una unió, tots junts alhora i aquí, en el silenci per a recordar que tots estem aquí i sempre estarem i hem estat junts.

Sento la calidesa de les seves presències. Sers de procedència maia, indis nord-americans i d’altres sers de molt abans que varen ajudar a la meva ànima, junt amb Àliga Blanca, sempre a la meva dreta, creem una font d’amor i unicitat, potenciant el despertar de la Terra i els nostres germans, siguin de la pell que siguin. Tots som Un en aquests instants.

Sento la força de les seves presències i el recordar que vàrem ser Un amb la Terra i els elements.

La melodia activa els meus records i sentiments, descodificant la meva ment tot el sentit, mostrant-me davant meu, visions i imatges del potencial que hi ha en mi. Tots el tenim. Cada ser humà posseeix la divinitat del seu ser. Despertar és part de la nostra tasca en aquesta vida. No sempre serà així. Hi haurà un temps que el període tancarà les seves portes i aquells que no hagin recordat hauran de mudar-se. Hi ha una activació del nostre ADN per a reconstruir  la nostra nova vida, allunyant qui vàrem ser i adaptant-nos als nous temps que vivim. En aquest no existeix l’estancament. Tot segueix. Tot avança i la quietud com a tal no existeix tampoc en aquest camí. Encara que molt es neguin a acceptar-lo i endinsar-se en ell, aquest els remou i activa el seu despertar per a permetre la fluïdesa del seu ser. Molts s’han rendit a l’evidència del que la vida els ha mostrat. D’altres, continuen negant-se a donar aquest pas d’obertura  i connexió. Aferrats en els seus vells patrons, veuen com el món es va allunyant d’ells, no comprenent-lo, sentint-se desplaçats cada vegada més, en el dia a dia. Els seus cors ressentits no accepten la calidesa i la responsabilitat d’apoderament a les seves vides. Encara viuen arrelats a les pors d’un passat il·lusori, on la ignorància d’un mateix era el patró habitual a les seves vides. Van patir i es van tancar. Viuen com autistes en aquest món, acceptant només la mínima expressió per a ells poder sobreviure sense masses relacions personals. Aquest búnquer creat per les seves pors, pel seu dolor experimentat en els seus cors, fa que es vagin desgastant i creant el patiment innecessari en ells.

La melodia continua sonant mentre em trobo, ara, només amb Àliga Blanca. Hi ha un profund silenci que ens apropa i uneix als dos. Els nostres sentiments s’uneixen i em sento tranquil per la seva presència al meu costat.

Contemplant la bellesa del paisatge i sentint la nostra naturalesa interior, ens mirem. Els seus ulls afables i mirada profunda fan que em senti estimat i protegit per ell. La seva pell tenyida pel sol i la seva imatge serena i plena de saviesa, fan que broti de mi, l’essència del llop (mestria) en la fortalesa de la humilitat integrada.

-        Gràcies – li dic.

-        El teu cor és gran – em respon. Després afegeix: aquell qui vas ser quan vivies amb nosaltres ha despertat en els teus temps de l’ara.

-        ...

-        Les ànimes segueixen a la serp, però no totes muden la seva pell. Els costa avançar i recordar. Aquest temps ha finalitzat. Ha arribat l’hora de mudar cadascú la pell del seu passat, per a allunyar de les seves ànimes el pes de les seves pors i dolors.

-        Hi ha aigua i aliment per a tots – dic.

-        L’aigua i l’aliment que necessiten no procedeix de la Terra. Ve de la procedència de l’avi Sol i d’altres llocs més enllà del cor humà. La serp es mou i avança amb totes les ànimes de la terra sobre ella. Germà – dirigint-se a mi -, sent al Creador en tu, i escolta la seva crida i la seva guia.

-        ...

-        Sent el teu cor i ens sentiràs a nosaltres, a tots els que ens trobem en aquest costat del teu present actual. Els germans més enllà dels estels es reuniran amb tu per a instaurar la Gran Voluntat Divina, per la qual tu i jo ara estem aquí.

-        Que el Pare et beneeixi, estimat mestre i acompanyant del meu camí. Gràcies per ser, estar i a tots vosaltres germans de la Llum. El meu Amor és Un amb tots vosaltres.

-        ...

-        Metakuye Oyasin – dic.

-        Metakuye Oyasin – em responen tots alhora.