dimecres, 6 de maig del 2009

Volar


Ha arribat l’hora que us adongueu que teniu ales, i que amb elles podeu volar fins allà on el vostre cor us dicti. El Present obra les portes de la vostra voluntat i les ales de la vostra Llum i el vostre Amor us conduiran fins allà on els vostres desitjos es converteixen en realitat.
Aquest lloc existeix, però només s’hi arriba a través del vol, de llençar-se al buit i creure en vosaltres que tot anirà bé. En el planejar us adonareu que no esteu sols i que res haureu de témer, però això només si us llenceu. Estant en el cim de l’esperit se sent la plenitud de la nostra naturalesa.
Perdre la por és obrir les ales. Llavors, només caldrà que tinguis la confiança necessària i la valentia de deixar enrere el camí recorregut per a anar més enllà de les vostres limitacions i poder gaudir de la felicitat i l’amor , a tots els nivells, amb tot el seu resplendor.
El temps tan esperat ja és aquí. No cal esperar més. Ara es pot, i l’hora d’emprendre el vol cap a la materialització de la vostra voluntat i la presència divina que hi ha en cadascú de vosaltres ja ha arribat.
Quan més sentis l’amor que hi ha en tu, més t’adonaràs de la necessitat de llençar-te i començar a planejar per a poder seguir el rumb del què has vingut a fer. Tu tens ales, i sempre les has tingudes. Et pensaves que eres un cuc, i ves per on que les teves capacitats de ser et permeten anar més enllà del que et creies. És hora de sortir d’aquest niu del passat i començar a endinsar-te cap el nou ser que realment ets.
Estén les teves enormes ales i no dubtis en llençar-te cap allò que et teu cor et dicta. La teva divinitat espera ser manifestada només amb una paraula, amb una decisió presa des de la consciència desperta o la confiança i els anhels que allò que vols és possible.
Res et passarà, perquè l’Amor t’acollirà. Sent-lo i deixa’t planejar per la immensitat de la vida, gaudint de cada present atraient abundants benediccions, amor i felicitat. Obra el teu cor.
El ser humà necessita donar un pas més, però aquest cop al buit, perquè el camí que seguia ha quedat tallat. Si es vol continuar, ara s’ha de volar.
Confia. Ha arribat la teva hora.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Realment se sent un remolí dins el meu ser.De vegades sembla la fi,i de vegades el principi d´allò meravellós...moments en que no queda res més que confiar i continuar...no hi ha més.Ja no em serveixen i estic cansada de les voltes de la ment...de les creences fosques ...desitjo amb tot el meu cor alliberar-me i Ser Feliç en l´amor tan gran que sóc i que rebo.a tothom,molta Vida.Natalia.