Sovint demanem algun indici per saber què hem de fer a la nostra vida, quina direcció seguir, o alguna mostra conforme la nostra situació es troba en el lloc adequat. Dubtem davant situacions que ens agradaria que fossin i no estan sent. Ens preguntem què fer davant el què ens succeeix o per aconseguir alguna cosa molt desitjada. Tots els nostres clams llençats en veu alta a l’univers i expressats des de la força del nostre cor, són escoltats i atesos. Una vegada manifestada la nostra intencionalitat, hem de continuar vivint el nostre dia a dia i estar atents a tot allò que ens pugui arribar, de diferent manera, que pugui estar relacionat amb el nostre propòsit. Quan més hagi despertat el ser humà la seva consciència espiritual, més s’adonarà del què està atraient. Quant més ganes es té d’allò que s’anhela, amb més força atrauràs i veuràs el que l’univers et dóna com a conseqüència de la teva manifestació en veu alta.
Obra’t i adona’t del molt que la vida et dóna. Obra la teva ment i el teu cor per saber que allò que t’arriba està relacionat amb el que has demanat. No se’t dóna perquè sí, senyals equivocades, no! El que reps és el camí a seguir i la decisió a prendre, perquè en el fons, allò que t’adones prové del teu Jo Superior, del teu ser més enlairat de tu mateix que ha triat allò que tu li has demanat com a ser racional i terrenal.
Els senyals són com l’enlluernament d’un camí fosc. Si no hi fossin, probablement no sabríem cap on anar i no veuríem el nostre caminar. Quan se’t dóna la llum perquè vegis clar, és perquè tu l’has demanada. Accepta-la i segueix allò que se t’indica perquè és pel teu major bé i la teva plena felicitat. De què serveix demanar una clau per a obrir una porta que saps que et permetrà aconseguir allò que vols, si quan la tinguis no la voldràs fer servir?
Hi ha moltes persones que tenen pors i resistències a fer cas al que se li està mostrant. El seu passat els pesa massa perquè no volen patir més. Els senyals es troben a cada intencionalitat nostra, a cada pas que donem. Són els nostres aliats i la resposta adequada procedent de la Font de tota Saviesa existent manifestada a través de la forma. Això són els senyals .Aquests sempre apareixen pel nostre major bé i i són la clau per arribar a manifestar la nostra divinitat. Quan més els fem cas, més fluirem per la vida i més portes, amb més facilitats, se’ns obriran. Són el cartell que ens indica quina direcció a seguir en mig d’un encreuament de camins. Si no els fem cas, restarem bloquejats i aturats a la nostra vida fins que prenguem la decisió de acceptar-los i lliurar-nos a ells. Els senyals són la nostra veu interior, aquesta saviesa que tots portem provinent de la nostra divinitat. Quan més fem cas als senyals, més aviat ens convertirem en divins, materialitzant els nostres desitjos, la nostra voluntat. Els senyals ens porten a la nostra plena realització.
Tu tens la clau per a obrir aquesta porta, on darrera d’ella es troba allò just que has demanat que vols. Per què no t’alliberes de les pors i mostres al ser valent que ets aconseguint els teus anhels?
Quant més fem cas als senyals que la vida ens dóna, abans aconseguirem ser nosaltres i materialitzar a la nostra vida els nostres objectius i desitjos. Volem i volem, i quan se’ns dóna, ho rebutgem perquè no ens atrevim a fer cas o ho neguem.
Estem envoltats de senyals constants que ens indiquen el camí a seguir, però el ser humà ignora el que se li dóna, que és tot. Volem tenir una visió clara del què fer, i quan és davant nostra, la neguem. Volem saber què fer a la vida, o quina decisió prendre, i quan se’ns dóna, la ignorem.
Deixem de tenir por a seguir allò que la vida ens indica per a fer pel nostre major bé.
Se’ns dóna i moltes vegades estem distrets.
Se’ns ofereix i sovint ho neguem.
Se’ns mostra d’una manera evident el camí a seguir, i nosaltres diem No!.
Llavors ens queixem i ens envoltem de més dolor al pensar que la vida no em dóna allò que se li demana. Ja ho crec que ens ho dóna, però ets tu que ho negues. Perdem tant de temps i energia negant el què és!!
Ser feliç és fàcil, només cal fluir i seguir les directrius que la vida et mostra facilitant-te el teu avanç. Quan fem cas als senyals que aquesta ens dóna, tot va bé i només alegria i joia per viure es manifesta en nosaltres. Seguir els senyals és de valents i savis. Negar el que se’t mostra davant teu és l’actitud de les nostres pors i la de la teva ment arrelada en un passat.
Se’ns vol facilitar la nostra vida. No estem sols, però hem d’estar oberts i predisposats a seguir la direcció que se’ns indica pel nostre major bé i la nostra plena manifestació divina.
Seguint els senyals ens portarà a la saviesa i a gaudir de la vida com no l’has viscuda fins ara. Tot és senzill, planer.
Et convido a que la vida et somrigui i sentis la teva divinitat i com les portes es van obrir degut a l’amor que s’anirà manifestant cada vegada més en tu.
Segueix els senyals que la vida et dóna, i deixa de pensar, de voler controlar-ho tot, perquè allò que vols saber ja és davant teu. Obra’t, observa i accepta. Després, només caldrà ser valent/a per a portar a terme allò que se t’ha mostrat per a tu. El teu tresor es troba darrera la porta que resta tancada. Tu tens la clau. Atreveix-te a obrir-la i gaudeix de tot allò que la vida et regala.
Ets un ser estimat, vetllat i guiat pel món de la Llum, Un amb la teva divinitat.
Confia, i deixa’t anar per a portar a terme els teus majors ideals. La vida t’ho dóna a través dels senyals. Segueix-los i arribaràs a ells.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Obra’t i adona’t del molt que la vida et dóna. Obra la teva ment i el teu cor per saber que allò que t’arriba està relacionat amb el que has demanat. No se’t dóna perquè sí, senyals equivocades, no! El que reps és el camí a seguir i la decisió a prendre, perquè en el fons, allò que t’adones prové del teu Jo Superior, del teu ser més enlairat de tu mateix que ha triat allò que tu li has demanat com a ser racional i terrenal.
Els senyals són com l’enlluernament d’un camí fosc. Si no hi fossin, probablement no sabríem cap on anar i no veuríem el nostre caminar. Quan se’t dóna la llum perquè vegis clar, és perquè tu l’has demanada. Accepta-la i segueix allò que se t’indica perquè és pel teu major bé i la teva plena felicitat. De què serveix demanar una clau per a obrir una porta que saps que et permetrà aconseguir allò que vols, si quan la tinguis no la voldràs fer servir?
Hi ha moltes persones que tenen pors i resistències a fer cas al que se li està mostrant. El seu passat els pesa massa perquè no volen patir més. Els senyals es troben a cada intencionalitat nostra, a cada pas que donem. Són els nostres aliats i la resposta adequada procedent de la Font de tota Saviesa existent manifestada a través de la forma. Això són els senyals .Aquests sempre apareixen pel nostre major bé i i són la clau per arribar a manifestar la nostra divinitat. Quan més els fem cas, més fluirem per la vida i més portes, amb més facilitats, se’ns obriran. Són el cartell que ens indica quina direcció a seguir en mig d’un encreuament de camins. Si no els fem cas, restarem bloquejats i aturats a la nostra vida fins que prenguem la decisió de acceptar-los i lliurar-nos a ells. Els senyals són la nostra veu interior, aquesta saviesa que tots portem provinent de la nostra divinitat. Quan més fem cas als senyals, més aviat ens convertirem en divins, materialitzant els nostres desitjos, la nostra voluntat. Els senyals ens porten a la nostra plena realització.
Tu tens la clau per a obrir aquesta porta, on darrera d’ella es troba allò just que has demanat que vols. Per què no t’alliberes de les pors i mostres al ser valent que ets aconseguint els teus anhels?
Quant més fem cas als senyals que la vida ens dóna, abans aconseguirem ser nosaltres i materialitzar a la nostra vida els nostres objectius i desitjos. Volem i volem, i quan se’ns dóna, ho rebutgem perquè no ens atrevim a fer cas o ho neguem.
Estem envoltats de senyals constants que ens indiquen el camí a seguir, però el ser humà ignora el que se li dóna, que és tot. Volem tenir una visió clara del què fer, i quan és davant nostra, la neguem. Volem saber què fer a la vida, o quina decisió prendre, i quan se’ns dóna, la ignorem.
Deixem de tenir por a seguir allò que la vida ens indica per a fer pel nostre major bé.
Se’ns dóna i moltes vegades estem distrets.
Se’ns ofereix i sovint ho neguem.
Se’ns mostra d’una manera evident el camí a seguir, i nosaltres diem No!.
Llavors ens queixem i ens envoltem de més dolor al pensar que la vida no em dóna allò que se li demana. Ja ho crec que ens ho dóna, però ets tu que ho negues. Perdem tant de temps i energia negant el què és!!
Ser feliç és fàcil, només cal fluir i seguir les directrius que la vida et mostra facilitant-te el teu avanç. Quan fem cas als senyals que aquesta ens dóna, tot va bé i només alegria i joia per viure es manifesta en nosaltres. Seguir els senyals és de valents i savis. Negar el que se’t mostra davant teu és l’actitud de les nostres pors i la de la teva ment arrelada en un passat.
Se’ns vol facilitar la nostra vida. No estem sols, però hem d’estar oberts i predisposats a seguir la direcció que se’ns indica pel nostre major bé i la nostra plena manifestació divina.
Seguint els senyals ens portarà a la saviesa i a gaudir de la vida com no l’has viscuda fins ara. Tot és senzill, planer.
Et convido a que la vida et somrigui i sentis la teva divinitat i com les portes es van obrir degut a l’amor que s’anirà manifestant cada vegada més en tu.
Segueix els senyals que la vida et dóna, i deixa de pensar, de voler controlar-ho tot, perquè allò que vols saber ja és davant teu. Obra’t, observa i accepta. Després, només caldrà ser valent/a per a portar a terme allò que se t’ha mostrat per a tu. El teu tresor es troba darrera la porta que resta tancada. Tu tens la clau. Atreveix-te a obrir-la i gaudeix de tot allò que la vida et regala.
Ets un ser estimat, vetllat i guiat pel món de la Llum, Un amb la teva divinitat.
Confia, i deixa’t anar per a portar a terme els teus majors ideals. La vida t’ho dóna a través dels senyals. Segueix-los i arribaràs a ells.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada