Fa poc vaig realitzar una xerrada, una conferència sobre el pensament positiu en el centre on normalment realitzo les meves activitats. En ella vaig poder comprovar com el ser humà, degut a les intervencions dels assistents que es van fer, continua arrelat a la dualitat.
Com a conseqüència de la nostra vida fins al present, hem integrat una manera de viure i pensar, i ara, ja d’adults, donem per acceptat que aspectes no innats del ser humà, sí pertanyen a la raça humana. S’ha patit molt, i un ha hagut de lluitar, a vegades, fins a l’extenuació per a aconseguir allò que volia i no sempre ho ha obtingut. Aquests esforços han estat degut a les creences de que per a adquirir i arribar a alguna cosa a la vida, i fins i tot, patir una sèrie de dolors per a aconseguir l’objectiu desitjat. S’accepta com a normal viure en el dolor y altres aspectes de malestar, perquè és part del ser humà.
Voldria dir-vos unes paraules per a tots aquells que penseu així cap malestar, actitud dolorosa o de patiment és innata en el ser humà. Existeixen, sí, però només com a eina per a arribar a ser un mateix. Hi ha qui necessita d’ells, però no és innat. Només els qui triïn aquests aspectes de dolor i esforç els hi serà donats per a superar obstacles i reptes a la vida. No tots ho necessiten, però en cas que se us presenti a la vostra vida, accepteu-los com a regal que aquesta us ofereix i així tenir l’oportunitat de poder aprendre d’allò i continuar el vostre camí d’evolució. Hi ha qui decideix seguir el seu camí de creixement sense el dolor. Hem de respectar totes les eleccions que l’ànima del ser humà tria per a la seva evolució.
No és necessari viure en el dolor, però en el cas que se’ns presenti, és una oportunitat per a aprendre i créixer. És necessari? Absolutament no!, però ajuda a qui el tria com a company de camí.
En aquesta xerrada van sortir aspectes relacionats amb la dualitat que la humanitat viu. Algunes de les intervencions i comentaris de qui es trobaven a la sala mostraven el pensar i actitud de la major part de la societat que ens trobem:
Existeix el pensament negatiu com el positiu.
Existeix la foscor, així com la llum.
Existeix el mal, així com la bondat,
Pensar en aquests termes només és un reflex de com ens ha arribat a influenciar les pautes escoltades i viscudes al llarg de la nostra infantesa i joventut fins el present. Acceptar el negatiu, la foscor, el mal, i fins i tot la por, com es va arribar a expressar en alguna de les intervencions, és posar al ser humà sota una situació d’inferioritat i incapacitat per a viure d’una manera tranquil·la, calmada, i estar pendent de l’agressivitat i amenaces del nostre entorn. Així no podem arribar a confiar amb els altres. És viure en tensió i estar alerta en estat constant. Segur que això és viure? Donar per innat alguna cosa que ve de fora no és estar connectat amb la nostra veritable essència.
Respecto cada una de les opinions exposades, perquè aquest camí triat per cadascú que vol viure així, el portarà amb el temps, a donar passos cap a un canvi a la seva vida, i així donar passos per a arribar a ser ells mateixos, manifestant la seva veritable naturalesa.
Lo negatiu no existeix, només lo positiu. El pensament negatiu només és la contraposició de quan no pensem adequadament segons la nostra naturalesa. Lo positiu és la realitat tal qual, mentre que lo negatiu es una distorsió de la realitat que veiem.
No existeix la foscor, només la llum. Quan aquesta no es manifesta, quan no fa presència, és llavors quan apareix la foscor, però aquesta només és l’absència de llum.
La maldat no existeix, només l’absència de bondat. Quan no hi ha amor, apareix el desamor, i és llavors quan la nostra actitud davant la vida manifesta la maldat en els nostres actes, però aquesta només és una conseqüència de la manca de bondat.
No existeix la por, només l’absència d’amor. Allà on hi ha amor, no hi ha temor. Allà on hi ha temor, no hi ha amor.
Res és el que sembla en el món de la dualitat que vivim. No existeix el pensament negatiu, ni la maldat, ni les pors ni la foscor. Tots aquests aspectes són fruits de l’absència d’alguna de les nostres característiques innates de tot ser humà: Llum, Amor, Consciència i Bondat,...
Sí, som sers espirituals perfectes,, il·limitats, sencers, i només des de la nostra veritable naturalesa podrem arribar a entendre la nostra existència i la vida, així com tot allò que succeeix en l’univers; mentre, la nostra visió i els nostres pensaments es basaran en una distorsió de la nostra realitat degut a unes pautes mentals adquirides que ens han portat a creure que som imperfectes. Res més lluny de la realitat. Hem de tornar als nostres orígens i començar a donar passos cap el nostre autoconeixement.
Saber qui som realment, i no qui ens pensem qui som, ens permetrà despertar la nostra consciència espiritual i començar a gaudir de la vida que vivim, i acceptar els reptes, no problemes, que la vida ens ofereix. El dolor arribarà a desaparèixer, les pors a dissipar-se, i la nostra visió del que veurem deixarà de se limitada per a arribar a entendre el per què de tot.
Res és el que sembla, i totes aquelles característiques no amoroses o limitadores que podeu arribar a tenir, només és un reflex de la vostra identificació amb el vostre passat. Vosaltres sou present, i el vostre cor us parla molt alt. Escolteu-lo i penseu que sou molt més de que us penseu qui sou.
Res “dolent” existeix. Només és fruit de la desconnexió del ser humà amb ell mateix.
Deixa que el veritable ser que hi ha en tu es manifesti. Només el millor pots esperar.
Com a conseqüència de la nostra vida fins al present, hem integrat una manera de viure i pensar, i ara, ja d’adults, donem per acceptat que aspectes no innats del ser humà, sí pertanyen a la raça humana. S’ha patit molt, i un ha hagut de lluitar, a vegades, fins a l’extenuació per a aconseguir allò que volia i no sempre ho ha obtingut. Aquests esforços han estat degut a les creences de que per a adquirir i arribar a alguna cosa a la vida, i fins i tot, patir una sèrie de dolors per a aconseguir l’objectiu desitjat. S’accepta com a normal viure en el dolor y altres aspectes de malestar, perquè és part del ser humà.
Voldria dir-vos unes paraules per a tots aquells que penseu així cap malestar, actitud dolorosa o de patiment és innata en el ser humà. Existeixen, sí, però només com a eina per a arribar a ser un mateix. Hi ha qui necessita d’ells, però no és innat. Només els qui triïn aquests aspectes de dolor i esforç els hi serà donats per a superar obstacles i reptes a la vida. No tots ho necessiten, però en cas que se us presenti a la vostra vida, accepteu-los com a regal que aquesta us ofereix i així tenir l’oportunitat de poder aprendre d’allò i continuar el vostre camí d’evolució. Hi ha qui decideix seguir el seu camí de creixement sense el dolor. Hem de respectar totes les eleccions que l’ànima del ser humà tria per a la seva evolució.
No és necessari viure en el dolor, però en el cas que se’ns presenti, és una oportunitat per a aprendre i créixer. És necessari? Absolutament no!, però ajuda a qui el tria com a company de camí.
En aquesta xerrada van sortir aspectes relacionats amb la dualitat que la humanitat viu. Algunes de les intervencions i comentaris de qui es trobaven a la sala mostraven el pensar i actitud de la major part de la societat que ens trobem:
Existeix el pensament negatiu com el positiu.
Existeix la foscor, així com la llum.
Existeix el mal, així com la bondat,
Pensar en aquests termes només és un reflex de com ens ha arribat a influenciar les pautes escoltades i viscudes al llarg de la nostra infantesa i joventut fins el present. Acceptar el negatiu, la foscor, el mal, i fins i tot la por, com es va arribar a expressar en alguna de les intervencions, és posar al ser humà sota una situació d’inferioritat i incapacitat per a viure d’una manera tranquil·la, calmada, i estar pendent de l’agressivitat i amenaces del nostre entorn. Així no podem arribar a confiar amb els altres. És viure en tensió i estar alerta en estat constant. Segur que això és viure? Donar per innat alguna cosa que ve de fora no és estar connectat amb la nostra veritable essència.
Respecto cada una de les opinions exposades, perquè aquest camí triat per cadascú que vol viure així, el portarà amb el temps, a donar passos cap a un canvi a la seva vida, i així donar passos per a arribar a ser ells mateixos, manifestant la seva veritable naturalesa.
Lo negatiu no existeix, només lo positiu. El pensament negatiu només és la contraposició de quan no pensem adequadament segons la nostra naturalesa. Lo positiu és la realitat tal qual, mentre que lo negatiu es una distorsió de la realitat que veiem.
No existeix la foscor, només la llum. Quan aquesta no es manifesta, quan no fa presència, és llavors quan apareix la foscor, però aquesta només és l’absència de llum.
La maldat no existeix, només l’absència de bondat. Quan no hi ha amor, apareix el desamor, i és llavors quan la nostra actitud davant la vida manifesta la maldat en els nostres actes, però aquesta només és una conseqüència de la manca de bondat.
No existeix la por, només l’absència d’amor. Allà on hi ha amor, no hi ha temor. Allà on hi ha temor, no hi ha amor.
Res és el que sembla en el món de la dualitat que vivim. No existeix el pensament negatiu, ni la maldat, ni les pors ni la foscor. Tots aquests aspectes són fruits de l’absència d’alguna de les nostres característiques innates de tot ser humà: Llum, Amor, Consciència i Bondat,...
Sí, som sers espirituals perfectes,, il·limitats, sencers, i només des de la nostra veritable naturalesa podrem arribar a entendre la nostra existència i la vida, així com tot allò que succeeix en l’univers; mentre, la nostra visió i els nostres pensaments es basaran en una distorsió de la nostra realitat degut a unes pautes mentals adquirides que ens han portat a creure que som imperfectes. Res més lluny de la realitat. Hem de tornar als nostres orígens i començar a donar passos cap el nostre autoconeixement.
Saber qui som realment, i no qui ens pensem qui som, ens permetrà despertar la nostra consciència espiritual i començar a gaudir de la vida que vivim, i acceptar els reptes, no problemes, que la vida ens ofereix. El dolor arribarà a desaparèixer, les pors a dissipar-se, i la nostra visió del que veurem deixarà de se limitada per a arribar a entendre el per què de tot.
Res és el que sembla, i totes aquelles característiques no amoroses o limitadores que podeu arribar a tenir, només és un reflex de la vostra identificació amb el vostre passat. Vosaltres sou present, i el vostre cor us parla molt alt. Escolteu-lo i penseu que sou molt més de que us penseu qui sou.
Res “dolent” existeix. Només és fruit de la desconnexió del ser humà amb ell mateix.
Deixa que el veritable ser que hi ha en tu es manifesti. Només el millor pots esperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada