La Llum de les Paraules (43)

"Sentir us ajudarà a enlairar la vostra ànima. Aprendre a canalitzar aquest SENTIR permetrà donar nous passos cap el coneixement i la saviesa. Sentir és adonar-se de qui sou, donant peu a la comprensió del veritable sentit de l’existència. "

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres

Lliurar-se al procés

A vegades, quan et deixes emportar pel flux del què ha de ser, tens la sensació que no estàs avançant, malgrat miris a l’entorn del teu present i t’adonis que has donat passos importants cap a la teva integritat.

Sents la força del teu cor com et parla. La seva veu és clara i alta.

He deixat de portar el timó, fins i tot. Estic sent portat, guiat i protegit cap el major bé segons la intencionalitat divina universal.

A vegades, quan permets que el Gran Pla sigui en tu, has de posar-te a un costat i deixar que “Ells” prenguin el protagonisme que els correspon. Ets Un amb Ells, i Ells són Un amb tu. Saps que estàs sent portat cap a la majestuosa manifestació del teu ser al món. La Llum obra el camí perquè tot pugui ser. Tu, alliberat de tota intervenció, permets que la teva vida sigui portada cap a la seva realització. El teu Amor desfà els bloquejos del que va ser de tu en un passat, perquè ha arribat l’hora que la força del present es manifesti en el teu ser i la teva vida.

Miro els passos donats fins ara, i veig com les portes s’han començat a obrir, aquestes portes que, o bé no veia en el seu moment, o per més que ho intentava, no havia manera d’obrir-les. Ara, per si soles s’han “desbloquejat”, i com si fossin automàtiques que a l’apropar-te reben la teva presència i s’obren soles, així està sent el caminar del ser humà que escolta el seu cor obert.

Un està en el lloc adequat i en el moment oportú perquè les coordenades de la teva vida coincideixin i puguis continuar avançant en la direcció apropiada per a la teva ànima. Realització i Ascensió es manifesten en aquests instants que sembla que el teu procés estigui aturat, però res més lluny de la realitat. Tot està en moviment, com l’univers en constant evolució i expansió.

Deixem-nos emportar per aquests grans moments del Gran Canvi Planetari. La nova casa ens està esperant, però abans, s’ha de fer la neteja adequada i col·locar les coses al seu lloc perquè ens sentim a gust en ella. Així està succeint en el ser humà en ple procés cap a la seva divinitat.

Sento l’Amor de qui m’acompanyen de la Llar de la qual provinc. Són un bàlsam en moments com aquests, on potser la meva condició humana, en moments concrets, li agrairia veure resultats més notables en la matèria. Els meus germans de la Llum m’abracen i em transmeten les esperances de la plena realització del què he vingut a fer i la nostra col·laboració conjunta en la realització del Gran Pla Diví aquí a la Terra. Ells em fan sentir l’Amor de Déu en mi, m’encoratgen a seguir, i llavors sento la pau, la serenitat i la fortalesa per a continuar el camí de la paciència temporal fins que la catifa de la Resurrecció estigui ben posada perquè els meus peus traspassin el llindar del ple alliberament humà per a manifestar la plena divinitat que cadascú és.

Estic assegut davant de l’ordinador sentint la Llar en mi, i m’adono que només hi ha alegria, joia i content en ella. Hi ha molta emoció per aquesta fase final d’un ser existent i el naixement de la nova vida, la nova consciència abraçant a la humanitat.

Hi ha serenitat dins meu i ganes d’estimar encara més. Hi ha certs desigs de tenir oportunitats per a poder-ho fer. Sento com el Pare em diu que “Sigui”, perquè Sent, tots es beneficiaran.

Sento la forta presència del meu ser en aquesta dimensió, adonant-me que no pertany a ella. La fortalesa per a viure en la forma em ve de la Llar, de la meva Família Espiritual, de la qual pertany.  

Sento la pau, la protecció i la guia de la meva naturalesa. Tot va bé. Tot està bé. Sóc conscient d’aquests moments viscuts, sabent de la importància de cada instant d’acceptació per part del meu ser. Cada Ara acceptat és un avanç i un deixar fer a la Voluntat Divina aquí a la Terra, i concretament, a la meva vida, Una amb Tot i Tots.

A vegades em venen ganes d’escriure i reflexionar sobre diferents aspectes de l’espiritualitat, però quan començo a fer-ho, m’adono que ja sé el per què de tot i que no cal que continuï. Suposo que per motius del què he vingut a fer, acabo l’article perquè us arribi a vosaltres, els qui llegiu aquestes paraules, perquè així ha de ser pel major bé de tots.

Com no! ara és un d’aquests moments, i encara que no sé d’on han sortir la resta de les paraules a partir del primer punt i apart, he arribat fins aquí, tenint la sensació que el contingut de la necessitat de plasmar en unes línies el que sentia ha estat perfectament mostrat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Seminari de "Connexió Divina"

Hi ha novetats en relació al Seminari de “Connexió Divina".

Quan va començar a prendre forma y presentar-se davant vosaltres, sabia que no estava del tot finalitzat. Pressentia que l’anunciat i realitzat era una part del tot. Bé, amb el temps, els meus acompanyants de la Llum m’han fet veure el que ja pressentia en el seu moment. Ha hagut una millora en el contingut del mateix, de manera que el sanador i mestre que hi ha en cadascú ara tindrà una major preparació i disposició amb aquesta modificació, i necessària per cert, per a acabar una formació i una obertura, amb la seva pràctica corresponent ampliada, per a permetre que la divinitat que som pugui manifestar-se en major plenitud.

El Seminari consta de dues parts:

a)     La primera ens obra la porta de l’obertura interior, del sentir i de la connexió amb la nostra energia divina, amb el Déu que hi ha en cadascú i començar a practicar la vessant de la Sanació, de la Percepció, el Sentir i la Materialització de la nostra vida. El Sanador demana pas, alhora que comença a trucar a la nostra porta el Mestre Interior.   

b)     La segona part ens introdueix a la Mestria i a la connexió i comunicació amb la nostra Llar Espiritual, amb el món angelical i obrir-nos per a conèixer el Gran Pla Diví, manifestant-se una mica més el nostre potencial espiritual.     

 

Cada part té un temari que es dóna als assistents a l’inici del Seminari. Per a fer la segona part del mateix es requerirà haver realitzat la primera. La primera part es fa en tres dies seguits i la segona en dos dies i mig. (Per a més informació podeu escriu-me a la direcció del final de pàgina).

Tot el Seminari està preparat, transmès i realitzat des de l’Energia dels nous temps, des de l’Energia Crística. Aquestes energies d’altra vibració són presents a cada instant del Seminari, rebent-la els assistents i permetent que el transmès i sentit s’integrin a cada cèl·lula dels present i poder així, sentir el que cadascú sent i pren consciència al llarg de les jornades, apropant-se més i obrint les portes del seu cor per a connectar i sentir la Llar de la qual tots procedim.

El Seminari és una experiència única per a poder arribar a manifestar la divinitat que cadascú és, on el Sanador i el Mestre Interiors puguin mostrar-se en el seu món des de la connexió amb el Déu Interior, Un amb el Déu Universal.    

Si esteu interessats que el Seminari es realitzi en la vostra població, o si voleu més informació del mateix, o els més propers programats, podeu enviar un e-mail a l’adreça:  emaeljordimorella@hotmail.com .

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.      

La Inspiració

En un instant expressat en el temps com si aturessin tota la maquinària per a donar més lucidesa a la creació del que es rebrà, i jo pogués donar-me perfectament compte del que estava creant degut a la meva intencionalitat i predisposició, fruit de la connexió amb la meva divinitat, apareix davant meu la clau de la meva obra: la inspiració. 

Connectar amb la nostra essència més sensitiva, espiritual, ens permet arribar on al raciocini no se li permet entrar per la seva limitada expressió. Obrint el cor i la ment alliberada de la nostra essència humana, se’ns obra la porta de la creació. Sentir el nostre costat més diví arribarem a l’infinit de la nostra voluntat.

La nostra part més femenina, més intuïtiva i sensible ens dóna l’abast de l’impossible des de l’intel·lecte i racional.  Arribar a la resolució dels nostres per quès, les nostres preguntes no resoltes, i delitar-nos amb la nostra imaginació activada pel no control de l’establert, ens enlaira als mons subtils de la perfecta creació i la bellesa del no existit fins el present: La Nostra Obra, inspirada pel ser que hi ha en cadascú, pertanyent a un món no declarat oficial i molt més realista i amb el immensurable matís d’un empoderament infinit que ens permetrà mostrar al Déu que hi ha en cadascú de nosaltres. Som part d’una inspiració major. Nosaltres, com essència d’aquesta creació a imatge de la seva intencionalitat, podem també, crear i materialitzar segons la nostra voluntat. Podem sentir la inspiració en nosaltres si connectem amb la nostra veritable essència espiritual. Des d’aquí, la nostra vida serà una creació de l’Univers més sensible i amorós, donant reflex del nostre potencial com a part d’ell que som.  

Ay, la inspiració! Tan desitjat per a alguns i tan a l’abast d’altres!

El ser inspirat està connectat amb el món subtil de l’invisible. En ell es pot trobar tot allò que desitgis per a confeccionar just, allò que el teu cor et dicta. La materialització d’una inspiració, una idea inicial, es fruit d’una ment alliberada i una connexió amb “un món més enllà del viscut fins el present en la nostra dimensió”. Com follets amorosos, els passos a seguir ens són dictats un a un, especificant-nos el traçat de cada paraula, escultura, obra o moviment. Sentir la llibertat de ser Creador d’alguna cosa no materialitzada fins el present, et dóna la satisfacció de ser Un amb tots. El procés ens porta a donar-nos compta que el resultat és alguna cosa especial, únic i diferent a l’hagut fins ara.

Et converteixes en portador d’alguna cosa nova pel teu entorn, i les energies creades arrel de la teva connexió amb la teva divinitat et porta a bressolar una mica més a tots aquells que t’envolten, aportant més amor i coratge. Cada obra creada, del tipus que sigui, és una aportació al teu món d’un bri suprem de l’amor incondicional del qual tots precedim. Una obra d’art és la manifestació de la bellesa interior que cadascú és.

La presència estètica, la sensibilitat manifestada en el resultat obtingut ens fa saber que la inspiració pertany al món del subtil, de l’espiritual, a l’igual que la nostra veritable essència divina.

Quan la inspiració ens arriba, estem obrint les portes de la nostra divinitat. Déu es manifesta en nosaltres.

Divina inspiració, creadora del benestar a les nostres vides!

El Déu que hi ha en tu necessita expressar-se i mostrar-se al món en el qual vius. Quan així és, la satisfacció de lo creat és patent, i el resultat obtingut valorat per aquells que senten, igualment, la necessitat de mostrar el veritable ser que són.

Bellesa atrau bellesa, sensibilitat a sensibilitat i l’amor pel creat, el respecte i reconeixement per part de qui senten la divinitat en ells.

La inspiració és part íntegre del ser humà. A un cor obert, més respostes a les nostres tendències creadores obtindrem i allò que és important, no necessitarem grans elements per a la seva creació. La font de la qual ens inspirem ens facilitarà els mecanismes necessaris per a la seva materialització. Tot és Un.

La Divinitat no té límits.

Tu ets Déu a la forma.

Tu ets inspiració pel teu entorn.

               Tu ets la imatge perfecta de la Creació feta realitat.

Gràcies per existir.

Tu ets la inspiració i la mestria per a molts.

Gràcies per ser.

Gràcies.

Resposta a les vostres preguntes

A partir d’avui, tots els dilluns que calgui, miraré de respondre a les vostres preguntes i inquietuds que em pugueu arribar a fer al llarg de la setmana.

Avui voldria respondre a una pregunta realitzada des de la illa Margarita de Veneçuela:  

Creus que els dimonis del nou ordre mundial estan enganyant als canals que canalitzen? Això dels aliens, extraterrestres, Nou Ordre Il·luminatis,... em fan por.

Estimada Luz, estem envoltats de molta por al desconegut. Ens trobem en temps d’obertura cap a l’espiritualitat, i això ens fa obrir el cor i sentir coses que no havíem sentit fins el present. Tenim sensacions, i sobre tot en els començaments del nostre despertar, que no són racionals. Quan més escoltem i fem cas al que ens diuen, i sobre tot, situacions viscudes per persones que no ho han passat bé, se’ns reafirma l’actitud de defensa i por davant el desconegut.

Les experiències que hagis pogut escoltar o llegir d’algú que parla de la por i no d’amor, jo et diria que ho posessis en interrogant la seva experiència, perquè, els veritables canals de llum, només atrauen llum, i per tant amor. Depèn del grau d’evolució i ascensió que pot arribar a tenir un ser, podrà canalitzar sers de Llum, d’alta vibració, o de baixa vibració. Depèn del canal podrà atraure sers de llum o del que es diu, de la foscor.

Ens trobem en temps de portar a terme el Gran Pla Diví. Ens trobem en temps on l’Amor demana pas per a instaurar-se en el nostre món. No hem de témer si sentim l’amor en nosaltres i alliberem les pors de la nostra ment. Les pors no pertanyen al cor, sinó a la ment. Són sensacions que tu creus que seran i no pel teu bé, sortint perjudicada. No permetis que les pors t’acompanyin. No t’identifiquis en res del què puguin dir els altres sobre aspectes no coneguts per la majoria dels humans.

No hem de témer al món espiritual.

Mira, t’explicaré una història d’un ancià indi que volia transmetre els seus conflictes interns. Els deia així:

“- Dins meu hi ha dos cadells. Un és dòcil i bo, i l’altre cruel i dolent. Els dos estaven sempre lluitant.

-         I qui acabarà guanyant? – li van preguntar els que l’escoltaven.

Llavors, el savi indi restà una estona en silenci, i després d’uns segons, va respondre:

-         Aquell a qui jo alimenti”

 

Això és el que succeeix en el ser humà. Quan més ens identifiquem i fem cas a la por, més por crearem, i més ens limitarem. Més ens allunyarem de l’amor. Des de l’amor atraurem amor, i els sers que canalitzarem seran amorosos i deixaran que nosaltres puguem decidir per nosaltres mateixos per a arribar allà on volem. No ens “obligaran” a fer coses que no sentim.

No has de témer, estimada Luz, perquè en el procés del despertar ens encarem a situacions noves i desconegudes. Hem de perdre la por a no tenir por. Sigues tu!. Sent l’amor en tu i als qui t’acompanyen, com molt bé sents, i amb la teva Família Espiritual, res has de témer.

Hi ha molta por en el nostre entorn, i qui la professen, ens la voldran fer creure. Aquests sers faran el possible per a mantenir una actitud davant la  vida de por. Sent tu res has de témer! Sent el teu amor i desprèn la teva llum!Els temps canvien i el ser humà també. Amb el que es fa amb la por, és frenar el nostre procés i atraure més energies de baixa vibració, però aquestes no és que existeixin, sinó que ets tu qui les crees. Les velles energies faran tot el possible per a no desaparèixer, però tenen els dies comptats, com es diu.

Només hi ha amor. Només existeix amor. Tu ets amor, i tot el que puguis pensar de tu que no sigui això és fruit de les teves pors i resistències al canvi.

La força del ser humà és molt més poderosa que qualsevol entitat terrenal, com els “Il·luminatis”, com dius, o altres aspectes “mal interpretats” del que anomenes “Confederació Galàctica”.

Connecta amb els teus acompanyants de la Llum. Comunica’t amb ells i t’adonaràs que res has de témer. Res heu de témer, per més que estigueu soles en el vostre entorn, degut que aquest no ha despertat la seva consciència.

Per què creus que estàs on estàs, Luz? Ets un far per a la illa Margarita. Obra el teu cor i deixa que la teva Llum il·lumini a tots aquells que t’envolten.

Per què creus que t’han posat aquest nom?

 

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Sempre queda l'Amor

Quan veus que el temps passa,... l’amor sempre et manté viu.

Quan t’adones que has deixat el temps de les parelles, ...encara et queda l’amor.

Quan veus que la teva pell ja no és la d’abans,...l’amor continua amb tu.

Quan t’adones que passa la vida sense aconseguir el que vols,...l’amor mai t’ha deixat.

Quan ja només et queden preguntes i més preguntes sense resposta,..tingues present que encara et queda la saviesa de l’amor.

Quan predomina la forma en el teu tarannà, ...continua amb tu el fons de l’amor.

Quan et tanques perquè creus que no ets correspost segons els teus criteris,... pensa que sempre et queda l’obertura del teu cor per a sentir amor.

Quan mires el camí recorregut i t’adones que no has arribat allà on vols,... tingues present que la realització de l’amor ha estat sempre amb tu.

Quan no trobis sortida a la teva vida, ...pensa que encara et queda la porta de l’amor.

Quan el tren del temps, de les il·lusions, els desigs i els somnis veus passar davant teu, creient que tu no hi ets dins d’ell, pensa, estimada ànima, que encara et queda la clau mestra de l’amor que pot aturar el temps, suavitzar la teva pell endarrerint el procés de l’envelliment, aconseguir allò que la teva Voluntat manifesta, atraure la perfecta parella que la teva ànima i tot el teu ser necessita, acceptant-la per a gaudir del procés d’ascensió i de la relació com a humans que som, i que et permetrà trobar les respostes i el camí adequat segons vas caminant.

Tu ets la font amorosa del teu ser.

L’amor de la teva essència et mantindrà fidel al que has vingut a fer.

Amb ell t’alliberaràs del teu condicionament humà i sentir el gran ser que ets.

Quan ja ho hem perdut tot, ... llavors encara tindrem l’amor que ens mantindrà ferms en el nostre camí cap a la divinitat.

No et faci por manifestar la divinitat, perquè llavors serà quan més gaudiràs de la terrenalitat.

Quan més ens alliberarem de la forma, més obrirem el nostre cor i sentirem l’amor, el veritable ser que som.

Quan, des de la nostra dimensió, ja res és, ...encara ens queda l’amor.

Després del darrer sospir humà, llavors serem pur AMOR.

Passi el que ens passi, sempre hem estat amor i ho continuarem sent.

Només existeix l’Amor.

Tot és Amor.

Tu ets Amor.

Si permets que et guiï, sense por, et portarà a la teva plena realització; llavors, sabràs del seu poder i del veritable sentit de la vida, atraient més amor i tot allò que fins ara semblava que se t’hagi estat vetat.

Que l’Amor i la Pau per a gaudir d’ell siguin en tu.

Comentari d'un "comentari" rebut

Hola  a tots!

En els comentaris que vaig rebent de tant en tant, hi ha una pregunta que se'm fa en relació qui ens guia?Abans que res, dir que som lliures, tenint al nostre abast la capacitat de decidir i fer allò que sentim que hem de fer o volem fer. És el que es diu el lliure albir.

Entendre'ns és fonamental per a donar sentit a la nostra vida i adonar-nos com funciona aquesta, i alhora donar peu a les respostes de totes les preguntes que, en algun moment o altre ens hem qüestionat sense arribar a sentir-nos satisfets pel que hem obtingut.

Som sers espirituals que vivim en la forma, i és aquesta essència espiritual la que dóna resposta a qui ens guia?

Nosaltres som Déu en la matèria, i a vegades, això ens confon. cadascú de nosaltres conté la llavor d'una divinitat dins nostre, i és aquesta divinitat la que demana pas per a manifestar-se. Quan amb el temps ens obrim de cor i ens predisposem a conèixer-nos, ens adonem que som alguna cosa més que un cos. Obrim les portes d'un món interior on s'arrecera el veritable ser que som. És la nostra divinitat la que està en Unió amb la Divinitat Universal. Aquesta ens guia, i com que tenim el lliure albir, podem seguir-la o no. Podem fer-li cas o no.

Déu en tu està trucant a les teves portes per a portar-te cap a la realització del Gran Pla Diví i poder tu, arribar a portar a terme el que has vingut a fer. És com anar en una barca i hi ha un patró que et diu cap a on anar, però tu ets qui porta el timó. Pots fer-li cas o no, però si en fem, "tot anirà millor i ens sentirem millor a mesura que anem escoltant el nostre cor".
Només hi ha un camí, i és el de l'Amor. Aquesta és la veritable guia de la nostra vida.

Una forta abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Navegant cap el Nord

El vaixell trenca les aigües de la immensitat de l’oceà del firmament. Encara que l’onatge a vegades sigui brava, agafo el timó ben fort i em deixo gronxar pels batecs marins del meu entorn. Alguns d’ells venen de molt lluny, i l’envestida és forta, però em mantinc serè i ben arrelat al timó que tinc a les meves mans per a dirigir-me cap el nord de la meva voluntat.

En aquests instants, les aigües semblen tranquil·les, malgrat l’aire de canvis que acaronen el vaixell. Petites escumes pinten el davant del camí a seguir.

Presento l’arribada a port. Una nova vida m’espera allà, i amb aquesta gran emoció dins meu em dirigeixo cap el somni que el meu cor em dicta. Tinc la sensació com si estigués sol en aquesta travessia, però estic segur que no està sent així, perquè encara que en el meu entorn més proper no vegi cap altre vaixell, sí  crec divisar més enllà d’altres, que com jo, es dirigeixen al seu port de la realització.

Em sento atret cap a aquest rumb. És com si una veu em cridés de l’altre costat per què hi vagi. Encara que no m’ho digui, és com si allà es trobés tot el que tant he somniat, pregat i treballat per a poder-ho aconseguir, i ara, en mig de l’oceà, em trobo més a prop d’obtenir-ho. No ha estat en va, tot aquest temps. M’he tancat a la cabina i he posat rumb al meu nord, agafant fort el timó en moments de gran tempesta. Aquestes semblen ja haver passat, i el meu ser, madurat pel viscut, segueixo amb fermesa la veu del meu cor, procedent de més enllà, on els sentits finalitzen les seves percepcions. És un trajecte intuïtiu i segur. Com els dofins i balenes segueixen el flux magnètic de la terra, així jo segueixo la crida de la veu interior on no puc agafar-me enlloc, només al meu timó, sabent que estic en la direcció correcta. Els gràfics així m’ho mostren.

És un camí cap a l’aparent incertesa, desconcert i on res és segur, però la contradicció de tot això és que quan més t’endinses en aquesta veu que sents, més certesa tens que estàs ben orientat i et dirigeixes cap el que ha de ser i el teu major bé.

Sembles estar sol, .... però no ho estàs.

Sembla que tot desaparegui, .... però només és el canvi de decorat per a poder estar en el lloc de la teva voluntat realitzada.

Sembla que ho deixes tot,.... i així és, per a trobar-te amb el veritable ser que ets.

En aquest trajecte estàs en contacte amb tu mateix. Necessites que així sigui per a poder adonar-te del veritable ser que ets i el teu potencial per quan arribis a la nova terra.

Mentre avanço sota el firmament i sostingut per les aigües de la vida, sento la melodia celestial que molts han explicat quan un fa aquest viatge sol. Són notes procedents d’enlloc i de totes les direccions alhora, que sintonitzen amb les teves vibracions i vibren a l’uníson, compassades i entonades per veus divines no conegudes en la nostra dimensió. Són melodies no existents en el nostre planeta Terra. Sembla com si des de l’altre cantó de l’oceà em donessin la benvinguda i m’animessin a continuar el camí que vaig iniciar fa temps per a poder arribar on sóc ara i, així, desembarcar en terra ferma el nou ser manifestat en mi.

Sento com si del meu plexe solar em tiressin cap endavant des d’un punt llunyà a mi per a no perdre’m pel camí. Miro la brúixola que hi ha dins meu i veig que marca el nord. Tot va bé.

A mesura que vaig apropant-me allà on representa que haig d’arribar, vaig sentint les energies d’aquella nova terra i existència. A través dels meus radars vaig rebent imatges del què serà i això, alhora, m’anima a continuar. Segur que són “ells” qui em fan arribar aquesta informació per a donar-me coratge per a seguir. No, no estic sol. Sers etèrics lluminosos m’envolten i semblen acompanyar el vaixell en el qual em trobo. Sembla com si fossin “ells” qui empenyessin l’embarcació.

Per moments tinc la sensació de divisar d’altres barques, però quan miro no les veig. Tinc la sensació que l’oceà està ple de navegants com jo encara que no ens veiem i sapiguem uns dels altres.

Cada dia que passa sento més emoció dins meu, més il·lusió i ganes de continuar, com si pressentís tot el que serà de mi a l’altra riba. 

              Em sento bé sol en aquesta travessia. Gaudeixo del meu ser i del tresor que hi ha en el meu interior. No sóc qui creia que era al començar el viatge. Hi ha un mar tranquil dins meu que asserena el meu cor i el meu esperit. Sóc Un amb l’oceà terrenal i la immensitat del firmament. Sóc el cel en miniatura aquí a la Terra.

Un vaixell navega envoltat d’altres cap a un mateix rumb: el nord del seu cor, on la divinitat s’unifica amb la humanitat que aparenten ser. A mesura que vagin avançant, la serenor i la calma aniran apareixent en tots ells, i les seves barques s’aniran il·luminant i donant vida per allà on vagin passant.

Tots hi arribaran, i seran els pioners de l’acceleració del gran canvi que s’espera en el petit indret de l’univers anomenat Terra. Les seves fermeses faran caure els murs de les separacions.

Son sers valents i plens d’amor al servei de la humanitat. Son i seran els alquimistes de les energies existents en la forma.

A mesura que van avançant, les seves naos es van enlairant, rosant les quilles amb l’aigua, i encara que ells es pensin que estan en contacte amb ella, el que estan fent és levitar i així, avançar amb més celeritat cap a la seva voluntat divina.

                El món s’il·lumina i ells són els grans fars de la nova Terra. Ells encara no saben que la llum que cadascú està desprenent serveix de guia a la resta de vaixells que també es troben en direcció al nord. Junts s’ajuden, sense ells saber-ho, a avançar cap a la nova terra on la divinitat els espera per a mudar la vestimenta de la terrenalitat.

Tots hi arribaran i les seves ànimes s’enlairaran a nivells infinits. Seran sers Ascendits.

El món els està esperant.

 

“Nosaltres t’esperem a tu. Continua! Endavant!” 

La Llum de les Paraules (42)

"La divinitat manifestada depèn del grau de consciència adquirida y l’obertura del cor."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.