Sempre queda l'Amor

Quan veus que el temps passa,... l’amor sempre et manté viu.

Quan t’adones que has deixat el temps de les parelles, ...encara et queda l’amor.

Quan veus que la teva pell ja no és la d’abans,...l’amor continua amb tu.

Quan t’adones que passa la vida sense aconseguir el que vols,...l’amor mai t’ha deixat.

Quan ja només et queden preguntes i més preguntes sense resposta,..tingues present que encara et queda la saviesa de l’amor.

Quan predomina la forma en el teu tarannà, ...continua amb tu el fons de l’amor.

Quan et tanques perquè creus que no ets correspost segons els teus criteris,... pensa que sempre et queda l’obertura del teu cor per a sentir amor.

Quan mires el camí recorregut i t’adones que no has arribat allà on vols,... tingues present que la realització de l’amor ha estat sempre amb tu.

Quan no trobis sortida a la teva vida, ...pensa que encara et queda la porta de l’amor.

Quan el tren del temps, de les il·lusions, els desigs i els somnis veus passar davant teu, creient que tu no hi ets dins d’ell, pensa, estimada ànima, que encara et queda la clau mestra de l’amor que pot aturar el temps, suavitzar la teva pell endarrerint el procés de l’envelliment, aconseguir allò que la teva Voluntat manifesta, atraure la perfecta parella que la teva ànima i tot el teu ser necessita, acceptant-la per a gaudir del procés d’ascensió i de la relació com a humans que som, i que et permetrà trobar les respostes i el camí adequat segons vas caminant.

Tu ets la font amorosa del teu ser.

L’amor de la teva essència et mantindrà fidel al que has vingut a fer.

Amb ell t’alliberaràs del teu condicionament humà i sentir el gran ser que ets.

Quan ja ho hem perdut tot, ... llavors encara tindrem l’amor que ens mantindrà ferms en el nostre camí cap a la divinitat.

No et faci por manifestar la divinitat, perquè llavors serà quan més gaudiràs de la terrenalitat.

Quan més ens alliberarem de la forma, més obrirem el nostre cor i sentirem l’amor, el veritable ser que som.

Quan, des de la nostra dimensió, ja res és, ...encara ens queda l’amor.

Després del darrer sospir humà, llavors serem pur AMOR.

Passi el que ens passi, sempre hem estat amor i ho continuarem sent.

Només existeix l’Amor.

Tot és Amor.

Tu ets Amor.

Si permets que et guiï, sense por, et portarà a la teva plena realització; llavors, sabràs del seu poder i del veritable sentit de la vida, atraient més amor i tot allò que fins ara semblava que se t’hagi estat vetat.

Que l’Amor i la Pau per a gaudir d’ell siguin en tu.