Lliurar-se al procés

A vegades, quan et deixes emportar pel flux del què ha de ser, tens la sensació que no estàs avançant, malgrat miris a l’entorn del teu present i t’adonis que has donat passos importants cap a la teva integritat.

Sents la força del teu cor com et parla. La seva veu és clara i alta.

He deixat de portar el timó, fins i tot. Estic sent portat, guiat i protegit cap el major bé segons la intencionalitat divina universal.

A vegades, quan permets que el Gran Pla sigui en tu, has de posar-te a un costat i deixar que “Ells” prenguin el protagonisme que els correspon. Ets Un amb Ells, i Ells són Un amb tu. Saps que estàs sent portat cap a la majestuosa manifestació del teu ser al món. La Llum obra el camí perquè tot pugui ser. Tu, alliberat de tota intervenció, permets que la teva vida sigui portada cap a la seva realització. El teu Amor desfà els bloquejos del que va ser de tu en un passat, perquè ha arribat l’hora que la força del present es manifesti en el teu ser i la teva vida.

Miro els passos donats fins ara, i veig com les portes s’han començat a obrir, aquestes portes que, o bé no veia en el seu moment, o per més que ho intentava, no havia manera d’obrir-les. Ara, per si soles s’han “desbloquejat”, i com si fossin automàtiques que a l’apropar-te reben la teva presència i s’obren soles, així està sent el caminar del ser humà que escolta el seu cor obert.

Un està en el lloc adequat i en el moment oportú perquè les coordenades de la teva vida coincideixin i puguis continuar avançant en la direcció apropiada per a la teva ànima. Realització i Ascensió es manifesten en aquests instants que sembla que el teu procés estigui aturat, però res més lluny de la realitat. Tot està en moviment, com l’univers en constant evolució i expansió.

Deixem-nos emportar per aquests grans moments del Gran Canvi Planetari. La nova casa ens està esperant, però abans, s’ha de fer la neteja adequada i col·locar les coses al seu lloc perquè ens sentim a gust en ella. Així està succeint en el ser humà en ple procés cap a la seva divinitat.

Sento l’Amor de qui m’acompanyen de la Llar de la qual provinc. Són un bàlsam en moments com aquests, on potser la meva condició humana, en moments concrets, li agrairia veure resultats més notables en la matèria. Els meus germans de la Llum m’abracen i em transmeten les esperances de la plena realització del què he vingut a fer i la nostra col·laboració conjunta en la realització del Gran Pla Diví aquí a la Terra. Ells em fan sentir l’Amor de Déu en mi, m’encoratgen a seguir, i llavors sento la pau, la serenitat i la fortalesa per a continuar el camí de la paciència temporal fins que la catifa de la Resurrecció estigui ben posada perquè els meus peus traspassin el llindar del ple alliberament humà per a manifestar la plena divinitat que cadascú és.

Estic assegut davant de l’ordinador sentint la Llar en mi, i m’adono que només hi ha alegria, joia i content en ella. Hi ha molta emoció per aquesta fase final d’un ser existent i el naixement de la nova vida, la nova consciència abraçant a la humanitat.

Hi ha serenitat dins meu i ganes d’estimar encara més. Hi ha certs desigs de tenir oportunitats per a poder-ho fer. Sento com el Pare em diu que “Sigui”, perquè Sent, tots es beneficiaran.

Sento la forta presència del meu ser en aquesta dimensió, adonant-me que no pertany a ella. La fortalesa per a viure en la forma em ve de la Llar, de la meva Família Espiritual, de la qual pertany.  

Sento la pau, la protecció i la guia de la meva naturalesa. Tot va bé. Tot està bé. Sóc conscient d’aquests moments viscuts, sabent de la importància de cada instant d’acceptació per part del meu ser. Cada Ara acceptat és un avanç i un deixar fer a la Voluntat Divina aquí a la Terra, i concretament, a la meva vida, Una amb Tot i Tots.

A vegades em venen ganes d’escriure i reflexionar sobre diferents aspectes de l’espiritualitat, però quan començo a fer-ho, m’adono que ja sé el per què de tot i que no cal que continuï. Suposo que per motius del què he vingut a fer, acabo l’article perquè us arribi a vosaltres, els qui llegiu aquestes paraules, perquè així ha de ser pel major bé de tots.

Com no! ara és un d’aquests moments, i encara que no sé d’on han sortir la resta de les paraules a partir del primer punt i apart, he arribat fins aquí, tenint la sensació que el contingut de la necessitat de plasmar en unes línies el que sentia ha estat perfectament mostrat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.