En un instant expressat en el temps com si aturessin tota la maquinària per a donar més lucidesa a la creació del que es rebrà, i jo pogués donar-me perfectament compte del que estava creant degut a la meva intencionalitat i predisposició, fruit de la connexió amb la meva divinitat, apareix davant meu la clau de la meva obra: la inspiració.
Connectar amb la nostra essència més sensitiva, espiritual, ens permet arribar on al raciocini no se li permet entrar per la seva limitada expressió. Obrint el cor i la ment alliberada de la nostra essència humana, se’ns obra la porta de la creació. Sentir el nostre costat més diví arribarem a l’infinit de la nostra voluntat.
La nostra part més femenina, més intuïtiva i sensible ens dóna l’abast de l’impossible des de l’intel·lecte i racional. Arribar a la resolució dels nostres per quès, les nostres preguntes no resoltes, i delitar-nos amb la nostra imaginació activada pel no control de l’establert, ens enlaira als mons subtils de la perfecta creació i la bellesa del no existit fins el present: La Nostra Obra
Ay, la inspiració! Tan desitjat per a alguns i tan a l’abast d’altres!
El ser inspirat està connectat amb el món subtil de l’invisible. En ell es pot trobar tot allò que desitgis per a confeccionar just, allò que el teu cor et dicta. La materialització d’una inspiració, una idea inicial, es fruit d’una ment alliberada i una connexió amb “un món més enllà del viscut fins el present en la nostra dimensió”. Com follets amorosos, els passos a seguir ens són dictats un a un, especificant-nos el traçat de cada paraula, escultura, obra o moviment. Sentir la llibertat de ser Creador d’alguna cosa no materialitzada fins el present, et dóna la satisfacció de ser Un amb tots. El procés ens porta a donar-nos compta que el resultat és alguna cosa especial, únic i diferent a l’hagut fins ara.
Et converteixes en portador d’alguna cosa nova pel teu entorn, i les energies creades arrel de la teva connexió amb la teva divinitat et porta a bressolar una mica més a tots aquells que t’envolten, aportant més amor i coratge. Cada obra creada, del tipus que sigui, és una aportació al teu món d’un bri suprem de l’amor incondicional del qual tots precedim. Una obra d’art és la manifestació de la bellesa interior que cadascú és.
La presència estètica, la sensibilitat manifestada en el resultat obtingut ens fa saber que la inspiració pertany al món del subtil, de l’espiritual, a l’igual que la nostra veritable essència divina.
Quan la inspiració ens arriba, estem obrint les portes de la nostra divinitat. Déu es manifesta en nosaltres.
Divina inspiració, creadora del benestar a les nostres vides!
El Déu que hi ha en tu necessita expressar-se i mostrar-se al món en el qual vius. Quan així és, la satisfacció de lo creat és patent, i el resultat obtingut valorat per aquells que senten, igualment, la necessitat de mostrar el veritable ser que són.
Bellesa atrau bellesa, sensibilitat a sensibilitat i l’amor pel creat, el respecte i reconeixement per part de qui senten la divinitat en ells.
La inspiració és part íntegre del ser humà. A un cor obert, més respostes a les nostres tendències creadores obtindrem i allò que és important, no necessitarem grans elements per a la seva creació. La font de la qual ens inspirem ens facilitarà els mecanismes necessaris per a la seva materialització. Tot és Un.
Tu ets Déu a la forma.
Tu ets inspiració pel teu entorn.
Tu ets la imatge perfecta de Gràcies per existir.
Tu ets la inspiració i la mestria per a molts.
Gràcies per ser.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada