dijous, 6 de gener del 2011

Reflexió sobre el meu procés com a sanador

Recordo que quan em dedicava a donar classes de ball, “se’m va dir” que “tocant-los, agafant-los els feia molt de bé”, els ajudava.
Recordo algun fet d’aquella època que vaig treure algun dolor intens en algú que no podia ballar, i ràpidament es va llevar de la cadira i va continuar ballant.
La Sanació és tornar a l’equilibri. És retornar l’equilibri i el benestar allà on no hi era, només a través de l’ús de l’energia.
El ser humà té quatre components que poden ser equilibrats: la ment, les emocions, l’ànima i el cos. Podríem nombrar l’ànima i l’esperit, perquè són dos “coses” ben diferents, però totes pertanyen a la vessant espiritual, per tant, podríem dir: les emocions, la ment, la part espiritual i el cos.
Es pot produir una sanació espiritual del ser, alliberant-lo del pes feixuc del seu passat, i creant-li una sensació de llibertat i lleugerament immens dins d’ell. Sovint, la persona que ha experimentat una sanació d’aquest tipus sent com si se li hagués “tret un pes de sobre”. Sent com si “alguna cosa”que no el deixava ser ell hagués marxat del seu interior.
Aquesta no és una sanació visual sinó sensitiva. El pacient sent la diferència entre abans i després de la sessió. No és visible, però una sensació interior de sentir-se lliure i amb ganes de fer coses, apareix en ell. Recupera les ganes de poder arribar a fer el que vol i se sent com si se li haguessin tallar els lligams amb alguna “cosa feixuga” que anava arrossegant durant anys o el temps de sentir-se abatut fins el present.
També es pot produir una sanació emocional i els símptomes són semblants a l’anterior. Un se sent més fort i amb una gran lleugeresa, amb menys o més grau segons la intensitat de les emocions reprimides o bloquejades. En aquests casos s’acostuma a sentir una gran pau interior. Per fi!
La sanació mental és l’alliberament de tot allò que pertany a la nostra ment: migranyes, molèsties, cap carregat, tranquil•litat mental, preocupacions,... tots aquells aspectes que la nostra ment és capaç de crear, fent sentir-nos malament i, sovint, no sabent com fer desaparèixer aquests símptomes.
Aquestes tres sanacions són les més profundes de base, perquè si es troben equilibrades, el nostre cos no es ressentirà. Tot i així, degut al món que vivim, on es necessita veure per a creure, les sanacions de que més es parlen, són les sanacions físiques, comunment, “les més espectaculars”.
Totes són importants, i totes permeten al ser humà començar una nova vida o una nova etapa a la seva vida podent ser ell. Quan ens alliberem d’allò que no ens permet ser com nosaltres voldríem és un tornar al nostre estat natural per a portar a terme allò que hem vingut a fer i la nostra voluntat manifestada.
Fins ara, a la meva vida, en el temps que porto treballant l’energia, he anat veient en les meves sessions, resultats dels quatre pilars del ser humà.
Durant tots aquests anys, uns divuit, he anat treballant sobre tot, l’ànima del ser humà. Les meves mans han anat sentint cada vegada més el flux de l’energia sanadora i de vida. Amb el temps, el meu cos també ha anat rebent aquesta consciència de ser canal de la manifestació de Déu en mi.
En aquest darrer any 2010, els resultats han estat més notables al veure i escoltar als meus pacients com expressaven el que sentien interiorment després de la sessió.
Sento la força del meu cor com m’empeny a donar nous passos en aquest sentit. En el seu moment vaig endinsar-me en la imposició de mans, després en les primeres iniciacions en Reiki, i sis anys després, vaig sentir la veu interior que havia d’acabar la formació en Reiki. Així ho vaig fer. Practicant i jugant amb l’energia, vaig adonar-me de com fer-la servir, no seguint els passos establerts segons em van ensenyar.
En els darrers anys he anat obrint noves portes en aquest camp, fins a adonar-me i experimentar moments on em convertia en un ser multidimensional. En el fons sempre ho som, però ens quedem arrelats i aferrats a les limitacions de les creences adquirides al llar de la nostra infantesa i l’entorn que vivim. Enlairar-te per sobre de tot això, t’adones que tu ets un ser superior, més enllà de la nostra biologia. Pots viatjar a través del temps i aprens, a mesura que vas sent més tu, a fer servir l’energia per a crear estabilitat i equilibri segons la teva voluntat. És la mateixa energia que ens permet aconseguir allò que volem.
Transmutar les nostres vibracions ens permetrà alliberar-nos d’allò que pertany a la dimensió terrenal. Una vegada transcendim la densitat inicial, ens adonem que som sers immensament creatius i amorosos, obrint les portes del món espiritual i sentint les energies de la Llar, de la qual tots procedim.
Amb el temps i l’experimentació autodidàctica, em va portar a sentir i obtenir uns resultats impressionants en aquell moment connectant amb entitats d’altres dimensions i adonar-me de les ànimes que conviuen en el mateix espai que el nostre però no són visibles als nostres ulls físics. Sentir el món energètic que certes persones porten en sí mateixes o dins d’elles, que fins i tot, fan anul•lar la voluntat de la persona biològica, va ser una gran porta oberta a encarar-me amb unes entitats que aparentment “algunes d’elles” eren “molt perilloses”. En un principi sí que em vaig impressionar amb algunes, però amb el temps vaig saber que la meva Llum i el meu Amor eren superiors al fictici poder que elles podien arribar a tenir.
La Sanació és obtinguda quan la persona, animal o situació, flueix i s’harmonitza de tal manera que l’amor, la pau i el benestar tornen a aparèixer.
Una sanació, en els temps que ens trobem, es considera en els aspectes bàsicament físics, i és considerada quan es produeix un canvi no entenedor per la ciència i la medecina convencional (al•lopàtica), transformant algun aspecte del ser sense cap explicació racional. Quan una sanació es produeix a nivell intern o no visible es banalitza dient que pot ser un mal moment que ha passat la persona i ara ja està. No s’aprofunditza en el per què del malestar del ser. Com St. Tomàs, l’apòstol del Mestre Jesús, que no es va creure que ell era qui deia. Havia de veure-ho per a creure. Així encara actua la nostra humanitat, els estaments que donen la conformitat de tot el que succeeix en el nostre món en el camp de la salut. Una sanació és fruit de la nostra vessant espiritual, i no sempre pot donar-se una explicació a nivell mèdic.
El món va avançant i la consciència col•lectiva del nostre planeta va a més, enlairant les seves vibracions. Degut a aquest procés, ciència i espiritualitat es dirigeixen cap a l’enteniment. Cada cop hi ha més apropament en aquest camp. Hi ha metges que s’obren a allò que no entenen però no tanquen les portes. Cada vegada es permet que, per exemple, el Reiki pugui entrar en alguns hospitals o clíniques i ser acceptat com a “teràpia alternativa”. Estem empesos a entendre’ns.
A mesura que he anat jugant amb l’energia i experimentant segons sentia que ho havia de fer, em vaig adonar que aquesta energia amorosa, podia canviar i transmutar la consciència de les nostres cèl•lules.
El que vivim ens aporta una visió de la vida i, a arrel de vàries vivències, unes creences al respecte. Tot el que vivim, com una carpeta en la qual va tot l’adquirit, sentit o viscut s’inclou en el nostre subconscient. La memòria ens recorda cada vegada que vivim una situació semblant a la viscuda, els resultats que vàrem aconseguir, amb l’activació emocional que això ens va aportar. No sempre el viscut ens ha aportat benestar o felicitat,i per tant, després d’anys d’adquirir una manera de viure, hem anat integrant en nosaltres una manera de viure la vida, de sentir-la i manifestant unes creences que no sempre són les adequades. El varem de la distorsió cada vegada ha anat a més, i quan més ens hàgim identificat amb el que ens han ensenyat, més distorsionada és la visió de la realitat.
Aquesta consciència (o no-consciència) va als nostres arxius cel•lulars i genètics. Quan hem regat durant molts anys, o fins i tot vides, aquesta energia de malestar, la nostra vida es converteix en un creador de malestar perquè tot nosaltres (les nostres consciències cel•lulars) ens donen l’ordre de com actuar perquè sempre ho hem fet així. Ho fem mecànicament seguint uns patrons, que si els reflexionéssim, no serien volguts, però ens sentim empesos a actuar d’una manera en concret davant la vida i de viure-la.
Fent una neteja (sanació) de la nostra consciència cel•lular, alliberarem una conducta no harmoniosa i negativa que ens permetrà anar veient i sentint, amb els dies, una nova actitud i visió de l’existència més tolerant i d’acceptació.
Hi ha tantes maneres que podem fer servir l’energia dels nous temps! Aquesta energia, anomenada Crística, és l’energia de Déu en nosaltres que habita en cadascú i permet posar equilibri allà on no hi és. L’Amor posa les coses al seu lloc, segons el Gran Pla Diví.
Sento que haig de donar nous passos en l’ús de l’energia i en la meva actitud davant d’ella. El meu ser aprèn a fer-la servir i no hi ha res que no pugui ser establert segons l’Amor.
A vegades m’han arribat a preguntar: I tu, com fas això?. Sempre els responc el mateix:
"És l’amor qui ho aconsegueix.
No sóc jo qui sana, és Déu. "