He pres decisions en uns dies cap a aquí.
He decidit no fer més certes activitats i crear una de nova que sento que és afí a la meva nova manera de ser i sentir. He definit la meva obra a partir d’ara. Les energies són diferents a com he estat actuant fins el present.
He decidit deixar la ràdio a final de mes, després de més de quatre anys estant en antena.
Ja no sento la necessitat d’escriure com ho feia fins ara i transmetre el missatge dels meus escrits d’aquesta nova vida i cap on ens dirigim. Ja ho fet durant uns anys, i ara sento que ja he acabat aquesta etapa i començar una altra, on probablement, els meus articles siguin diferents de contingut a com han estat sent fins el present.
Sento i sento el meu interior i tot el que rebo com a conseqüència d’aquest sentir m’empeny a transmetre-ho a la gent, però a través del Seminari, la meva gran obra. (Sé que no és meva del tot, perquè els meus germans de la Llum i Déu tenen molt a veure amb això).
Sento una il•lusió immensa al sentir tot el que sento. Tinc ganes de transmetre-ho a aquells del meu entorn que estan disposats a escoltar i a obrir el cor.
Transmetre la “Connexió Divina” és la meva dedicació plena des de fa unes setmanes, i sobre tot, des que hem començat aquest nou any.
Un any que anirà a més en relació a la meva nova activitat.
Un any on l’aixeta de l’activitat al servei del Pare s’anirà obrint cada vegada més i la meva presència serà requerida en més llocs.
He pres decisions importants. He sentit interiorment, amb una força i intensitat inusual, d’aquelles que la vida t’indica el camí d’una manera molt clara per a sortir de la situació que et trobes i poder arribar allà on la teva Voluntat vol arribar.
M’he llençat al buit, seguint les directrius del meu cor. Confio i crec fermament amb el que estic fent.
Connectar amb la divinitat que som i tenim interiorment ens permetrà sanar i realitzar-nos. Fer que el ser humà obri el seu cor i es deixi anar facilitarà la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum. Fer exactament allò que sento que haig de fer i de la manera que ho haig de fer permetrà arribar a moltes més persones que fins ara.
En Jordi (jo) encara es reprimia i controlava el com dir les coses i s’adaptava, d’alguna manera per a poder arribar a la gent del seu entorn. Això feia que no em mostrés tal qual sentia com ho havia de fer, només en les meves sessions individuals. Ara ja no només en aquests moments, sinó que ha arribat l’hora de parlar clar i com sento que ho haig de fer. Ha arribat l’hora de deixar de proposar cursos i tallers quan no tots ells eren de la meva preferència.
El coneixement se l’ha de buscar un, i no per més que jo transmetés tot el que sabia arribaria a més gent, per tant, el que sé i se m’ha instruït m’ha servit per a mi, per a arribar a ser com sóc. He agafat l’essència del què he transmès fins ara, i m’he adonat que l’important és que cadascú connecti amb el Déu que és i amb aquesta connexió, un ja sabrà què fer i trobarà les respostes adequades a la seva situació. Ensenyar a pescar amb la canya, faré que tothom pugui alimentar-se quan ho necessiti i de la manera que calgui per a la seva ànima.
Transmetre per a transmetre, no tots ho han assimilat, i això m’he adonat al llarg dels anys. Mostrar el camí per a obtenir els resultats, és la millor manera d’ajudar a algú per a rebre l’aliment dels nous temps.
Tothom pot ser savi, si aplica el coneixement rebut. Aquells que vulguin, poden sentir la majestuositat de la seva naturalesa divina i, des d’aquest estat, crear segons la seva ànima.
Sento que no haig de donar de menjar, sinó ensenyar que cadascú pugui aconseguir l’aliment que necessiti segons el moment.
El Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” és el camí cap a l’auto mestria i la manifestació de la divinitat que cadascú és. Connectar amb aquesta energia, Una amb l’Univers, farà que la nostra humanitat quedi en un segon terme, per a presentar-se Déu davant el nostre entorn.
La nostra naturalesa espiritual serà la qui ens permetrà el benestar i la joia de viure. Quan més ens endinsem en ella, més ens adonarem de qui som. Quan més siguem nosaltres, a l’adonar-nos de qui som, més ens dirigirem cap a la finalitat del què hem vingut a fer.
Connectant, deixant que Déu es manifesti en nosaltres, la plenitud és absoluta. Sentir la divinitat d’un i deixar-se emportar per ella, és gaudir de la vida i entendre els per quès dels passos que dones. Llavors, la nostra existència pren el sentit que sempre hem intentat buscar. Ara sabrem.
Tu ets Déu. Cadascú de nosaltres és Déu. Com a tal deixem que es manifesti i no ens emparrem en negar-lo i dirigir nosaltres la nostra vida, controlar-la des d’una ment racional i voler fer que les coses siguin tal com nosaltres volem i de cap altra manera. Ara enteneu del per què dels problemes que tenim, oi?
Imagineu-vos que esteu en una barca en mig d’un riu. Les aigües tranquil•les us porten riu enllà, just a on sentiu que heu d’arribar. Qui porta el timó és Déu. De què tenir por si Ell sap què fer? Deixeu-vos emportar i gaudir del què viviu. La vostra vida segueix el camí adequat. El Déu que hi ha en tu ja sap què fer. Et sents protegit, estimat, aconsellat, alimentat i amb una gran sensació de vetlla i pau. De què serveix dir-li a Déu que no sap portar la barca perquè tens por que no arribis allà on vols arribar? Per què tantes pors? Relaxa’t i confia. Deixa’t emportar i t’adonaràs que tindràs al millor patró de vaixell que un pot arribar a tenir, i no tan sols això, sinó que al llarg de tot el curs del riu veuràs sers de Llum que t’acompanyaran al llarg del viatge i que des del teu naixement ja han estat amb tu. Si poguessis veure i sentir tot això, segur que encara patiries? De ben segur que no. Doncs comença a canviar la teva actitud i la teva visió de la vida, perquè no estàs sol, mai ho has estat i estàs sent guiat cap el teu major bé. Gaudeix del viatge i reposa. En el fons, saps que més enllà, potser no gaire llunyà, hi ha la cala on la teva barca s’aturarà. Llavors baixaràs i t’adonaràs que tot el que has viscut ha valgut la pena, malgrat en aquells instants no eres conscient de la importància del què vivies i com ho vivies.
Deixa que Déu es manifesti en tu i gaudeix de la seva presència dins teu. Sent-lo i escolta el teu cor, que serà la veu de la teva saviesa interior, del teu Jo Superior, com molts també anomenen a Déu. No és important el nom, però sí el sentir la seva energia, la seva essència. Aquesta és única i inoblidable.
Deixa que Déu-en-tu et porti i relaxa’t. Ha arribat l’hora que la teva vida agafi el rumb i el camí que has vingut a fer.
Sent! Sigues tu! Senzillament sigues!
He decidit no fer més certes activitats i crear una de nova que sento que és afí a la meva nova manera de ser i sentir. He definit la meva obra a partir d’ara. Les energies són diferents a com he estat actuant fins el present.
He decidit deixar la ràdio a final de mes, després de més de quatre anys estant en antena.
Ja no sento la necessitat d’escriure com ho feia fins ara i transmetre el missatge dels meus escrits d’aquesta nova vida i cap on ens dirigim. Ja ho fet durant uns anys, i ara sento que ja he acabat aquesta etapa i començar una altra, on probablement, els meus articles siguin diferents de contingut a com han estat sent fins el present.
Sento i sento el meu interior i tot el que rebo com a conseqüència d’aquest sentir m’empeny a transmetre-ho a la gent, però a través del Seminari, la meva gran obra. (Sé que no és meva del tot, perquè els meus germans de la Llum i Déu tenen molt a veure amb això).
Sento una il•lusió immensa al sentir tot el que sento. Tinc ganes de transmetre-ho a aquells del meu entorn que estan disposats a escoltar i a obrir el cor.
Transmetre la “Connexió Divina” és la meva dedicació plena des de fa unes setmanes, i sobre tot, des que hem començat aquest nou any.
Un any que anirà a més en relació a la meva nova activitat.
Un any on l’aixeta de l’activitat al servei del Pare s’anirà obrint cada vegada més i la meva presència serà requerida en més llocs.
He pres decisions importants. He sentit interiorment, amb una força i intensitat inusual, d’aquelles que la vida t’indica el camí d’una manera molt clara per a sortir de la situació que et trobes i poder arribar allà on la teva Voluntat vol arribar.
M’he llençat al buit, seguint les directrius del meu cor. Confio i crec fermament amb el que estic fent.
Connectar amb la divinitat que som i tenim interiorment ens permetrà sanar i realitzar-nos. Fer que el ser humà obri el seu cor i es deixi anar facilitarà la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum. Fer exactament allò que sento que haig de fer i de la manera que ho haig de fer permetrà arribar a moltes més persones que fins ara.
En Jordi (jo) encara es reprimia i controlava el com dir les coses i s’adaptava, d’alguna manera per a poder arribar a la gent del seu entorn. Això feia que no em mostrés tal qual sentia com ho havia de fer, només en les meves sessions individuals. Ara ja no només en aquests moments, sinó que ha arribat l’hora de parlar clar i com sento que ho haig de fer. Ha arribat l’hora de deixar de proposar cursos i tallers quan no tots ells eren de la meva preferència.
El coneixement se l’ha de buscar un, i no per més que jo transmetés tot el que sabia arribaria a més gent, per tant, el que sé i se m’ha instruït m’ha servit per a mi, per a arribar a ser com sóc. He agafat l’essència del què he transmès fins ara, i m’he adonat que l’important és que cadascú connecti amb el Déu que és i amb aquesta connexió, un ja sabrà què fer i trobarà les respostes adequades a la seva situació. Ensenyar a pescar amb la canya, faré que tothom pugui alimentar-se quan ho necessiti i de la manera que calgui per a la seva ànima.
Transmetre per a transmetre, no tots ho han assimilat, i això m’he adonat al llarg dels anys. Mostrar el camí per a obtenir els resultats, és la millor manera d’ajudar a algú per a rebre l’aliment dels nous temps.
Tothom pot ser savi, si aplica el coneixement rebut. Aquells que vulguin, poden sentir la majestuositat de la seva naturalesa divina i, des d’aquest estat, crear segons la seva ànima.
Sento que no haig de donar de menjar, sinó ensenyar que cadascú pugui aconseguir l’aliment que necessiti segons el moment.
El Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” és el camí cap a l’auto mestria i la manifestació de la divinitat que cadascú és. Connectar amb aquesta energia, Una amb l’Univers, farà que la nostra humanitat quedi en un segon terme, per a presentar-se Déu davant el nostre entorn.
La nostra naturalesa espiritual serà la qui ens permetrà el benestar i la joia de viure. Quan més ens endinsem en ella, més ens adonarem de qui som. Quan més siguem nosaltres, a l’adonar-nos de qui som, més ens dirigirem cap a la finalitat del què hem vingut a fer.
Connectant, deixant que Déu es manifesti en nosaltres, la plenitud és absoluta. Sentir la divinitat d’un i deixar-se emportar per ella, és gaudir de la vida i entendre els per quès dels passos que dones. Llavors, la nostra existència pren el sentit que sempre hem intentat buscar. Ara sabrem.
Tu ets Déu. Cadascú de nosaltres és Déu. Com a tal deixem que es manifesti i no ens emparrem en negar-lo i dirigir nosaltres la nostra vida, controlar-la des d’una ment racional i voler fer que les coses siguin tal com nosaltres volem i de cap altra manera. Ara enteneu del per què dels problemes que tenim, oi?
Imagineu-vos que esteu en una barca en mig d’un riu. Les aigües tranquil•les us porten riu enllà, just a on sentiu que heu d’arribar. Qui porta el timó és Déu. De què tenir por si Ell sap què fer? Deixeu-vos emportar i gaudir del què viviu. La vostra vida segueix el camí adequat. El Déu que hi ha en tu ja sap què fer. Et sents protegit, estimat, aconsellat, alimentat i amb una gran sensació de vetlla i pau. De què serveix dir-li a Déu que no sap portar la barca perquè tens por que no arribis allà on vols arribar? Per què tantes pors? Relaxa’t i confia. Deixa’t emportar i t’adonaràs que tindràs al millor patró de vaixell que un pot arribar a tenir, i no tan sols això, sinó que al llarg de tot el curs del riu veuràs sers de Llum que t’acompanyaran al llarg del viatge i que des del teu naixement ja han estat amb tu. Si poguessis veure i sentir tot això, segur que encara patiries? De ben segur que no. Doncs comença a canviar la teva actitud i la teva visió de la vida, perquè no estàs sol, mai ho has estat i estàs sent guiat cap el teu major bé. Gaudeix del viatge i reposa. En el fons, saps que més enllà, potser no gaire llunyà, hi ha la cala on la teva barca s’aturarà. Llavors baixaràs i t’adonaràs que tot el que has viscut ha valgut la pena, malgrat en aquells instants no eres conscient de la importància del què vivies i com ho vivies.
Deixa que Déu es manifesti en tu i gaudeix de la seva presència dins teu. Sent-lo i escolta el teu cor, que serà la veu de la teva saviesa interior, del teu Jo Superior, com molts també anomenen a Déu. No és important el nom, però sí el sentir la seva energia, la seva essència. Aquesta és única i inoblidable.
Deixa que Déu-en-tu et porti i relaxa’t. Ha arribat l’hora que la teva vida agafi el rumb i el camí que has vingut a fer.
Sent! Sigues tu! Senzillament sigues!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada