dijous, 7 d’octubre del 2010

Sentir


M’he adonat que sentir és una porta que et fa anar més enllà de la terrenalitat. T’obra altres portes al món espiritual i a la presa de consciència de qui ets tu.
Sentir és una obertura per arribar a la plena integritat, coneixement d’un mateix i a la connexió amb el món espiritual i els sers que hi són. És part del ser multidimensional.
Sentir és un treball d’interiorització que et permet ser tu.
Sentir és adonar-te de la teva essència i de l’amor que tu ets.
Sentir és saber que Déu és en tu, que tu ets Déu.
És donar-te compte que ets infinit i etern, i que l’únic que existeix és l’Amor.
Sentir és obrir-te a la vida i a deixar-te gronxar per ella tenint present les arrels del teu procés. El fet que a vegades reaccionis com ho fas, et sentis com et sents, et permet prendre consciència què hi ha dins teu que et fa ser o actuar així en aquests instants.
A l’anar al teu interior i abraçar-te al silenci i la quietud t’obra les portes de l’enteniment i de la teva majestuositat.
Sentir el buit interior i el firmament en tu et desperta els sentiments més amorosos que hi ha en el ser humà. Exalta la essència de qui s’arrecera en el cor del seu interior.
Hi ha una sèrie de sentiments més coneguts, humanament parlant, com l’enfadament, la ira, el ressentiment, la alegria, però hi ha d’altres més enlairats que ens apropen a la nostra divinitat. La intensitat d’aquests no poden ser expressats amb paraules per a fer saber el que se sent quan connectes amb ells. Si hagués de fer servir alguna, podria ser majestuositat i plenitud. Amor pur.
El que se sent en la nostra dimensió actual, els sentiments queden reduïts a la mínima expressió en relació al que poden arribar a ser quan ens alliberem de la dualitat. A l’enlairar les vibracions de les nostres energies, quan anem ascendint en el camí espiritual, hi ha sentiments que es van apartant del nostre camí i apareixent d’altres o un grau d’intensitat per a aquelles més sublims i amorosos. A mesura que anem evolucionant, sentir alegria, joia, majestuositat, divinitat, amor pur i incondicional, un gran benestar, pau, calma, tranquil•litat d’esperit, harmonia, ordre i unicitat amb tot van apareixent i intensificant-se cada vegada més, arribant a adonar-te que tu com a ser espiritual ets creador de la teva vida i tot el que t’envolta. Vas aprenent a fer servir l’energia de manera adequada, i llavors, és quan, després d’aquest procés de crisàl•lide, la divinitat que hi ha en tu es va manifestant amb tot el seu resplendor. El sentiment més gran que es pot arribar a sentir és l’Amor, creador i equilibrador de tota vida i situació existent en l’univers. Vius des de l’amor. Penses des de l’amor i actues des de l’amor. Et deixes emportar per aquest sentiment que vas notant a cada instant dins teu i saps, alhora, que estàs sent guiat, portat i vetllat per els sers de les altes esferes de la Llum, sent tu, un d’ells.
Sentir és la porta oberta a reconnectar amb el nostre equilibri interior i percebre la nostra divinitat. Una vegada ens hem predisposat i hem donat passos en aquest sentit, llavors, ja no voldrem tornar enrere perquè el que sentirem serà gran, immens, creant-nos una gran sensació de benestar i en voldrem més. Si aconseguim alliberar-nos de les resistències hagudes en el nostre ser, arribarem a gronxar-nos en una vida entenent el seu sentit, i on la joia serà present a cada instant.
Esperança, alegria, joia, pau, serenitat, harmonia, amor, acceptació i naturalitat seran sensacions i actituds integrades en les nostres cèl•lules a l’obrir les portes del sentir.
Aprendre a sentir ens farà tornar més sensibles i perceptius i ens ajudarà a la vida a prevenir, entendre i estimar.
Sentir la joia de viure és part del nostre procés.
Sentir-se estimat estiguis on estiguis i facis el que facis és part del nostre procés.
Sentir-te un amb tots i tot el que t’envolta et fa responsabilitzar de la teva vida, perquè fent tu, ajudaràs als altres. Sent tu faràs que els altres puguin ser ells.
Sentir és un do que tenim per a apropar-nos als altres i saber què fer per ajudar-los quan calgui.
Sentir és un canal de connexió amb els sers que ens acompanyen de la Llar de la qual tots procedim. Les portes de la teva espiritualitat s’obren i podem, llavors, comunicar-nos amb els nostres germans de la Llum.
Sentir ens fa sentir vius.
Sentint arribarem a Déu, a connectar i manifestar amb la divinitat que hi ha en nosaltres i som.
Sentir ens unirà amb l’univers, el firmament, i tot l’existent.
Sentir des de la consciència ens farà vibrar al notar amb nosaltres, el més enlairat sentiment, de més alta vibració existent: l’Amor en el seu estat més pur i incondicional, més enllà del que es pot sentir a nivell terrenal.
Sentir té a veure amb obrir el nostre cor, endinsar-nos al nostre interior, el camí de l’auto coneixement, connectar amb la nostra veritable naturalesa i perdre les pors, a l’adonar-te que tu no ets tu, que en tot moment estàs envoltat per sers amorosos i que la teva naturalesa és divina.
Sentir et permetrà gaudir de la vida, entenent el per què d’ella i que la teva veritable naturalesa és Amor.
Obrim-nos! Perdem la por a sentir! I endinsem-nos al major viatge que un pot arribar a fer: al seu interior. Les nostres consciències despertaran i així podrem alliberar al veritable ser que hi ha en nosaltres trucant a la porta per a manifestar-se.
El camí del sentir et portarà a l’amor, i llavors ja res temeràs, perquè Déu es manifestarà en tu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. Sent-los!!!