dijous, 14 d’octubre del 2010

El camí de tornada a casa

Abans de publicar l’article, m’agradaria comunicar-vos que degut a la pirateria informàtica, he hagut de canviar d’adreça electrònica amb la qual ens hem estat comunicant durant tot aquest temps.
M’han desaparegut totes les adreces electròniques que tenia de molts de vosaltres, i en aquests moments no sé com posar-me en contacte amb cadascú, per tant, agrairia aquells que vulgueu continuar rebent en algun moment o altre del temps propostes d’alguna de les meves activitats, o per què no dir-ho, regals en forma de PowerPoint, em tornéssiu a enviar el vostre correu electrònic degut que la pirateria se’ls ha apoderat, i alguns de vosaltres possiblement, haureu rebut un e-mail demanant-vos diners conforme en necessito trobant-me a Londres. Res d’això és veritat. Per tant, no accediu a la col•laboració que se us demana.
A partir d’ara, tots aquells que vulgueu posar-se en contacte amb mi, no ho feu a l’adreça emaeljordimorella@yahoo.es perquè no rebré els vostres missatges.
La nova adreça a la qual heu d’escriure, bé per informació, per demanar consulta, o bé per comunicar-se amb mi, és emaeljordimorella@hotmail.com (al menys, fins a un nou comunicat). Tot el que us vingui a partir d’ara amb l’adreça de “@yahoo.es”, no sóc jo, és algú que m’ha suplantat fent-se passar per a mi. Això ja ha passat i només us vull fer saber que no accediu a la petició.
Una abraçada a tots, esperant, de nou, els vostres correus electrònics per a anar-vos informant de les activitats dins de l’Escola d’Auto coneixement i el Despertar de la Consciència.
Gràcies, i que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.

I ara sí, aquí teniu l’escrit d’aquesta setmana:

Després de buscar i buscar la direcció correcte i trobar-la, ara ens trobem, després del dolor viscut, de la insatisfacció i la incomprensió, en una cruïlla on els rètols són ben visibles i en un posa: “Camí cap a casa”. Com jo són molts els que hem arribat fins aquest punt del camí i contemplem els rètols davant les diferents opcions que se’ns mostra.
Hem deixat enrere a persones, situacions no volgudes, malestar i moments de solitud i sentir-nos, algun cop, poca cosa, el ser més insignificant, deixant-nos emportar pel flux d’aquells instants, els quals ens han fet rebrotar del nostre estat interior fins a adonar-nos que havíem de continuar el nostre camí, passés el que passés perquè una mena de flama interior, encara que amb poca lluminositat, ens empentava a seguir i no aturar-nos.
Hem caminat durant molt de temps, i per fi, els nous temps ens han portat davant el camí que ens porta a casa. Per fi!
Molts ens trobem en aquest camí, on el paisatge mostra la seva bellesa i les energies de cada racó ens animen a seguir. El sender mostra el paradís que tant hem sentit parlar. A mesura que ens anem endinsant els nostres cossos deixen la seva gravitat per a enlairar-se cap a la Llum i la Divinitat.
Trobar-se en aquest camí que porta a casa és com enfilar-se en una cinta mecànica que et porta vers la Llar de la qual tots procedim. El teu esperit es reconforta al saber que torna a casa. Et sents tranquil i sents les energies de benvinguda que se’t donen des de l’altre costat de la Llum. T’obren els seus braços i s’alegren que darrera teu també hagin d’altres que han decidit tornar a casa dins de la dimensió on us trobeu.
Un nou ser humà està mostrant-se al món a mesura que va endinsant-se per la vereda de l’amor, la fe i la pau. Nous pilars s’estan creant per a sostenir i alimentar aquest món on habiteu. Els vostres passos cap a la Llar enforteixen el vostre esperit i la vostra voluntat va prenent el protagonisme que li correspon.
Avanceu segurs quan més endins del camí us trobeu i els vostre passos ferms i decidits obren les portes de la realització del vostre Pla Diví. La vostra vida pren, cada vegada, més sentit al veure els resultats sentits i a l’haver permès que la vostra consciència hagi despertat de la somnolència espiritual.
La humanitat ha trobat el camí a seguir, i encara que només uns quants us hàgiu endinsat en el camí cap a casa, per cada un de vosaltres, molts més ho faran. La Llum ja ha estat encesa i els fanals del camí il•luminaran a la resta de sers que encara ara neguen l’existència d’un camí que els porta cap a la seva veritable naturalesa. Neguen aquesta energia que són, però quan més us endinseu vosaltres, denominats Treballadors de la Llum, més ajudareu a despertar i animar que tots es decideixen a donar passos cap el que ha de ser segons la Voluntat Divina.
El camí s’ha mostrat a tots aquells que estaven preparats per a seguir-lo. Durant segles només molt pocs sabien de la seva existència, però a mesura que hem anat adentrant-nos en aquest nou segle, l’entrada del camí ha estat netejada i vista per tots aquells que hagin obert el cor i despertat la seva consciència espiritual. A més auto coneixement, més despertar i més amor, i a més amor, més eixampla el camí per què tots puguin passar-hi i recórrer-lo.
La Humanitat torna a Casa. Les ànimes han pres el camí de tornada. Després de segles d’allunyament, ara podem dir que el planeta Terra ha trobat la Llum de la Divinitat, de la seva Mestria. Cada vegada som més els qui guiem a tots els que s’obren per a conèixer-se i tornar a casa. Aquest camí comença dins de cadascú. En el nostre interior es troba el quilòmetre 0. Des d’aquí podrem arribar dalt de tot el cim on conflueixen tots els camins i s’uneixen en un on el seu rètol indica: “Camí cap a casa”.
Dóna satisfacció i una gran emoció t’envaeix quan t’adones que tot el que has fet t’ha portat fins a aquest punt, que tant de temps desitjàvem haver arribat. Sembla com si els nostres esforços ens haguessin recompensat fent-nos arribar fins aquest cim i fi d’una manera de viure per a donar lloc a una de millor. Quan més ens endinsem en el camí de tornada a la Llar, més aniran canviant els nostres pensaments, actituds, paraules i anirem sentim, alhora, una gran sensació de plenitud, benestar, harmonia i expansió en el nostre interior. Sentirem un Amor pur i incondicional procedent de la Llar a la qual ens dirigim i les seves energies seran més patents en nosaltres degut que cada vegada ens anirem apropant més a ella. Arribarà un moment, que nosaltres ja no serem nosaltres, sinó la divinitat que som manifestada a cada instant.
El camí cap a casa és el camí de l’obertura i l’expressió del Déu que cadascú és. Només Amor manifestarem i una gran visió del què succeeix al nostre món i a tots aquells que ens envolten. El nostre sentit d’Unicitat serà ple. Serem Un amb tot, amb tots.
Camino pel camí que em porta a Casa, i em sento acompanyat pels meus germans de la Llum i la matèria. Com si ho veiés des de lluny veig com cada vegada hi ha més viatgers que arriben a l’encreuament que els portarà al resplendor del ser que són. Veig multituds que s’endinsen i com el món s’enlaira, on les energies vibren a un nivell més alt i entitats més enllà de l’espai on som, arriben a la nostra dimensió per a estar amb nosaltres i ser un de nosaltres. La Terra desperta i irradia la seva llum amb més intensitat i brillantor. Tot l’univers s’adona d’aquest fet i els habitants que l’habiten, van despertant i endinsant-se en el camí que els portarà a Casa. Les ànimes s’adonen que elles són el principi d’una nova vida de Pau, Llum i Amor.
El Gran Pla Diví serà portat a terme degut que el ser humà haurà vençut les seves limitacions, les seves pors i haurà despertat de la seva somnolència espiritual.
Tu has estat i seràs part d’aquest despertar, donant de la mà a d’altres perquè perdin les pors i obrin els seus cors. Tu ets llum en el nostre món. Gràcies per ser-hi, germà/na.
La humanitat torna a Casa.

Que l’Amor i la Pau, la Fortalesa i el Coratge siguin en tots vosaltres.