dimecres, 3 de juny del 2009

Amor


El ser humà conté en el seu interior un sentiment que dóna sentit a tota la seva existència i permet manifestar la seva divinitat. Aquest sentiment és l’amor. Aquesta naturalesa, innata en tots, és fruit d’una intencionalitat divina que regeix tot el firmament. Tot el que hi ha en ell ha estat tocat per l’essència d’aquesta energia creadora de vida i procedent de la major puresa existent: Déu. Potser alguns de vosaltres el vulgueu denominar Alà, Intel·ligència Superior, Divinitat o Energia Superior; tan se val el nom pel qual la reconegueu.
El ser humà neix en la forma amb la seva divinitat, encara que no es pugui percebre amb algun dels nostres sentits físics.
És aquest amor el que ens permet estimar, captar la bellesa del nostre entorn, de les persones, de la Terra. Sense ell no podríem gaudir de tot el que gaudim des del cor.
L’amor ens fa sentir des del cor.
L’amor permet crear llaços afectius de tendresa i estima.
L’amor fa que nova vida pugui ser engendrada per nosaltres.
L’amor fa que vetllem per aquells més necessitats.
L’amor obra les portes de la bondat, la generositat i l’altruisme.
L’amor és el que ens fa posar la pell de gallina quan algú estimat ens acarona.
L’amor és el que ens fa unir.
L’amor ens fa plorar d’emoció.
L’amor dóna enteniment a les diferències i abat les barreres que ens separa.
L’amor ens fa tenir una actitud de servei cap el nostre entorn i el planeta.
L’amor retira tot allò que no ens deixa ser nosaltres.
L’amor ho pot tot.
L’amor allibera les pors del nostre interior i qui sana el nostre passat.
L’amor produeix els miracles a les nostres vides.
Tot això i més és la manifestació de Déu en nosaltres.
La nostra divinitat ens uneix. Aquesta és dins nostre i la que ens fa sentir la pau i l’harmonia en la nostra vida i el nostre interior. Aquesta ens permet obrir les portes de la felicitat.
L’amor ho pot tot. Tu ho pots tot.
Quan veiem que un nadó ens somriu, ho fa des de l’amor.
Quan mirem una posta de sol, la bellesa apareix. L’amor és present.
Quan estimem a algú, la teva ànima manifesta la teva essència amorosa.
L’amor perdona.
L’amor dóna vida.
L’amor obra les portes de la teva realització.
L’amor et fa sentir segur/a i protegit/da.
L’amor et fa sentir en pau amb tu mateix/a
L’amor et fa entendre que tu ets part de la Creació, i de la Divinitat Universal.
Tu ets Amor, perquè sense ell, tu no existiries.
Nosaltres som Amor. Tots portem la llavor d’aquesta puresa en nosaltres encara que, potser, no tots la mostrin en els seus actes. Si no estiguéssim creats des de l’amor, si no tinguéssim l’essència amorosa en el seu estat més pur i incondicional, la nostra ànima no existiria. Es desintegraria, perquè només existeix l’amor en l’univers, encara que a vegades el ser humà vulgui fer-nos creure cl contrari.
Tu ets Amor, i només l’amor existeix. Aquest és el que dóna sentit a la teva vida i el que et permet que tu puguis ser tu.
La teva part més tendre, procedeix de l’amor.
La teva comprensió procedeix de l’amor.
Tots els teus dons i capacitats provenen de l’amor.
Tu ets un ser amorós, creat per un Gran Pla Diví, al servei de la humanitat i el planeta.
D’on creus que ha sorgit la teva part més bondadosa i amorosa? Del Déu que ha hi ha en tu.
L’amor és el major sentiment que pot vèncer qualsevol anomalia que es pot arribar a tenir a la vida.
L’amor és la clau per a donar pas a la felicitat.
Tu ets el cel aquí a la Terra, per a tot això: Gràcies per ser-hi.
Estima. Estima. Estima.