Vivim en un mirall constant. Allò que veiem en ell manifesta la teva actitud davant la vida. Estem units al nostre entorn, perquè la nostra capacitat de creació ha permès que aparegui davant nostre com a gest amorós per a la nostra ànima.
El que percebem com alegria, és la nostra alegria interior i la nostra capacitat de ser feliç. Quan el que veiem a l’altre costat del mirall és a algú malhumorat és la nostra essència que no està mostrant l’amor que som. Us heu mirat al mirall amb consciència algun cop? Allò que veiem, allò som.
La vida actua com un mirall. Hi ha una empatia per a atraure la manifestació dels nostres pensaments, creences, el que som en cada moment.
Vivim en un gran mirall, on observant podrem veure al veritable ser en aquell moment. Tot és alliçonador. Quan vivim una situació que ens produeix un rampell, és fruit que hi ha alguna cosa dins nostre que ha activat la ressonància.
Què és la ressonància? Quan el nostre entorn fa vibrar algun aspecte de nosaltres no resolt. Això és ressonància. En el moment que sanem aquest part, procedent potser, d’un passat més o menys llunyà, llavors deixarà de vibrar.
Ressonem quan hem de fer les paus, equilibrar algun aspecte nostre, en cas contrari, viurem les situacions de la nostra vida amb naturalitat i alegria. Tot allò que no es correspongui amb la nostra veritable naturalesa, el nostre entorn ens farà vibrar (inestabilitzar) com a senyal d’un passat manifestat en el present encara no resolt.
Quan ens enfadem, s’activa l’estat d’alerta conforme hi ha alguna cosa que no està resolta en nosaltres. El senyal d’alarma s’activa, i ens alterem. Això és ressonància. T’empipes sovint? T’enfades amb algú sense cap motiu aparent? Et sents malament culpabilitzant a algú? En aquests casos s’activa la ressonància dins teu, i llavors es produeix un malestar, que segons tu et ve de fora.
La vida és un camí d’aprenentatge i d’oportunitats per a equilibrar els nostres sentiments, emocions i ressentiments amb el passat. Necessitem anar polint allò que encara arrosseguem d’un temps que potser voldríem oblidar, i llavors, en el present, se’ns mostra una oportunitat per a fer les paus amb aquest aspecte del nostre ser. Quan apareix la ressonància, enhorabona! perquè la vida t’està avisant que ha arribat l’hora de ser tu.
Són moments de fer neteja, i potser et sentis més alterat/da que en altres temps; potser vegis com el teu entorn cada vegada et fa sentir més malament. En aquests cassos, enhorabona!, perquè ha arribat l’hora de deixar enrere el que va ser per a començar una nova vida segons creus que ha de ser.
La ressonància ha aparegut. Quan així sigui, dóna les gràcies per a aquests moments i aprèn d’ella, perquè ha activat la llum que hi ha en tu conforme aquell aspecte necessita que li posis una mica d’atenció per a estimar-lo i sanar-lo.
Els altres només són un mirall teu i una oportunitat perquè tu puguis ser tu. Quan més t’enfadis o agafis una enrabiada, més ressona teu interior avisant-te que no hi ha motius per a sentir el que sents, degut que només és fruit d’una aparició del teu passat en el present, i ara, el teu passat ja no té cabuda. T’esperen nous temps on només el millor pots esperar.
Si encara es produeix ressonància a la teva vida, dóna les gràcies per adonar-te d’ella i asserena el teu cor perquè són les pors del què va ser manifestant-se en un lloc que no li pertany.
Tu ets present, i en el present només amor pots sentir i obtenir.
El que percebem com alegria, és la nostra alegria interior i la nostra capacitat de ser feliç. Quan el que veiem a l’altre costat del mirall és a algú malhumorat és la nostra essència que no està mostrant l’amor que som. Us heu mirat al mirall amb consciència algun cop? Allò que veiem, allò som.
La vida actua com un mirall. Hi ha una empatia per a atraure la manifestació dels nostres pensaments, creences, el que som en cada moment.
Vivim en un gran mirall, on observant podrem veure al veritable ser en aquell moment. Tot és alliçonador. Quan vivim una situació que ens produeix un rampell, és fruit que hi ha alguna cosa dins nostre que ha activat la ressonància.
Què és la ressonància? Quan el nostre entorn fa vibrar algun aspecte de nosaltres no resolt. Això és ressonància. En el moment que sanem aquest part, procedent potser, d’un passat més o menys llunyà, llavors deixarà de vibrar.
Ressonem quan hem de fer les paus, equilibrar algun aspecte nostre, en cas contrari, viurem les situacions de la nostra vida amb naturalitat i alegria. Tot allò que no es correspongui amb la nostra veritable naturalesa, el nostre entorn ens farà vibrar (inestabilitzar) com a senyal d’un passat manifestat en el present encara no resolt.
Quan ens enfadem, s’activa l’estat d’alerta conforme hi ha alguna cosa que no està resolta en nosaltres. El senyal d’alarma s’activa, i ens alterem. Això és ressonància. T’empipes sovint? T’enfades amb algú sense cap motiu aparent? Et sents malament culpabilitzant a algú? En aquests casos s’activa la ressonància dins teu, i llavors es produeix un malestar, que segons tu et ve de fora.
La vida és un camí d’aprenentatge i d’oportunitats per a equilibrar els nostres sentiments, emocions i ressentiments amb el passat. Necessitem anar polint allò que encara arrosseguem d’un temps que potser voldríem oblidar, i llavors, en el present, se’ns mostra una oportunitat per a fer les paus amb aquest aspecte del nostre ser. Quan apareix la ressonància, enhorabona! perquè la vida t’està avisant que ha arribat l’hora de ser tu.
Són moments de fer neteja, i potser et sentis més alterat/da que en altres temps; potser vegis com el teu entorn cada vegada et fa sentir més malament. En aquests cassos, enhorabona!, perquè ha arribat l’hora de deixar enrere el que va ser per a començar una nova vida segons creus que ha de ser.
La ressonància ha aparegut. Quan així sigui, dóna les gràcies per a aquests moments i aprèn d’ella, perquè ha activat la llum que hi ha en tu conforme aquell aspecte necessita que li posis una mica d’atenció per a estimar-lo i sanar-lo.
Els altres només són un mirall teu i una oportunitat perquè tu puguis ser tu. Quan més t’enfadis o agafis una enrabiada, més ressona teu interior avisant-te que no hi ha motius per a sentir el que sents, degut que només és fruit d’una aparició del teu passat en el present, i ara, el teu passat ja no té cabuda. T’esperen nous temps on només el millor pots esperar.
Si encara es produeix ressonància a la teva vida, dóna les gràcies per adonar-te d’ella i asserena el teu cor perquè són les pors del què va ser manifestant-se en un lloc que no li pertany.
Tu ets present, i en el present només amor pots sentir i obtenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada