Cors ressentits

A vegades em pregunto, al sentir els cors d’aquells que s’apropen a mi, el per què es té tanta por d’obrir el cor. Aquests sers tancats en sí mateixos per a no sentir-se ferits novament, observen y es resguarden del seu dolor anterior, no atrevint-se a obrir el seu cor. Així, es troben protegits de tot possible patiment que pugui arribar a venir. Sento compassió per ells, perquè em dono compte i sento el seu veritable dolor i limitació pel sol fet de tancar-se en sí mateixos. La por, sovint inconscient, arrelada a la nostra memòria cel·lular no ens permet sentir l’amor en les nostre vides.
Es viuen experiències que no acaben com un voldria. Aquests resultats fan sorgir unes emocions y sentiments no sempre volgudes, sent quan es comença a tancar la porta del nostre cor per a no sentir-se ferit més vegades. En un principi es deixa la porta ajustada, ja no oberta de par en par, però amb el temps i noves vivències la porta es va tancant per a no patir més.
Un pensa que d’aquesta manera és com més segur i protegit està, però l’efecte és tot el contrari, perquè el teu cor et convida a noves experiències i situacions que poden portar-te a sentir l’amor tant com desitges, però el teu passat l’observa tot des de l’espiera de la porta, i degut al record, no acabes de permetre que aquesta s’obri.
Volem però no acabem de deixar-nos anar. La por, i fins i tot el pànic, envaeixen la nostra vida quan ens trobem en situacions que ja hem viscut en el nostre passat. Relacionem l’actual amb la que va ser, i això ens ofusca la nova situació que se’ns presenta per a poder aconseguir la nostra plenitud. Pensem que tornarà a succeir el mateix que llavors. Potser les nostres paraules no ho admetin, deixant una porta a l’esperança, però el nostre cor continua amagat, tancat en el més profund del record.
Masses pors per a poder viure en pau i amor. Ens perdem tant, al deixar que els records envaeixin el nostre present! Frenen la nostra felicitat, quan el que volem és gaudir de la plenitud de la vida y el benestar interior.
Tots volem ser feliços, trobant i sentint l’amor a la nostra vida. En el fons, és l’essència que ens permet viure i delitar-nos de la nostra existència, és el que dóna sentit a la nostra vida, però no acabem de deixar-nos anar i obrir-nos a ell.
Hi ha tant d’amor per a nosaltres! Hi ha tant d’amor esperant-nos en el nostre entorn per a poder sentir la felicitat amb tota la seva magnificència, que si fóssim conscients realment de la seva abundància, deixaríem a un costat el nostre passat i ens llençaríem de cap a la vida, però no!, preferim controlar-la i deixar-nos anar gota a gota, quan podem acceptar-lo (l’amor) a cabdals.
Masses pors emmagatzemem en el nostre interior, i el nostre cor s’espanta dels resultats que hem interpretat de les nostres anteriors experiències. Tanquem allò que més ens pot alliberar, dient que el nostre entorn ens pot ferir. És la solució més fàcil, però també la de més patiment. Només si obrim el nostre cor i deixem que l’amor que ens envolta i ens convida a acceptar-lo podrem apreciar la veritable essència que som i poder dir: “És tant el que he guanyat obrint-me!. Ara sóc feliç”.
Sento certa pena i compassió, alhora, al sentir la por a obrir-se a la vida, quan aquesta et té preparada el major benestar que puguis arribar a imaginar. Veig el futur dels sers tancats en la por del seu passat per no ser ferits novament. Ells s’estan negant el que sempre han desitjat.
Obriu el vostre cor i no tingueu por. Tant se val el que hàgiu pogut viure fins ara!El millor per a vosaltres us espera a la porta de la vostra intenció de ser vosaltres. No temeu, només el millor podeu esperar. El pitjor a la vostra vida ja ha passat.
Ens trobem en temps d’una consciència i energia de més alta vibració en el planeta i la humanitat. Nosaltres estem abraçats per elles. Obrim-nos i deixem enrere el que va ser de nosaltres. Un cor obert, vivint el present, podrà rebre l’amor que sempre ha desitjat. Aquest abraçarà cada aspecte de la vostra vida, i una nova visió de vosaltres s’eixamplarà davant els vostres ulls, sentint la satisfacció i l’agraïment de la vida pels nous esdeveniments que se us ofereix segons com vosaltres sempre heu desitjat.
Amb l’amor res haureu de témer, perquè serà la vostra protecció i llum per a saber què fer a cada moment de la vostra vida.
Obriu el vostre cor i no deixeu que aquest es tanqui en la por d’un passat. No hi ha major dolor que la decisió voluntària de no obrir-se a la vida.
No temeu i obriu-vos per a acceptar l’amor que us envolta. Ell us alliberarà de la vostra vida i sereu lliures.
Que l’amor i la pau siguin en vosaltres.