dijous, 4 de juny del 2015

Allunyant-se la foscor

Veig la Llum davant meu.
Em sento atret per ella  i com si diferents sers m’animessin a dirigir-me i endinsar-me en ella.
-         Ves amb el cos que ara tens. Creu-la amb ell – sembla com si em diguéssim.
M’apropo a ella, sentint l’energia de la seva irradiació.
La creuo i mentre ho faig, el meu cos va sentint un gran amor, un gran alliberament de tot el meu ser.
En ella em sento envoltat de sers de Llum. Em són familiars, amb un gran amor vers el meu ser. És com si em trobés amb la meva veritable Família existencial.
-         Endavant – em diuen perquè continuï avançant per aquesta Llum. 
Escolto una mena de melodia celestial dient: “Jo Sóc, Jo Sóc, Jo Sóc”.

El sentit en ella no pertany a una llum física. És l’essència de la nostra naturalesa.
-         La vostra Llum allunya la foscor que ha anat envoltant el vostre espai terrenal. Ja no poden mantenir les seves vibracions amb vosaltres. Estan perdent tota la força que fins ara tenien. La Llum els allunya vers altres racons del vostre univers, i part d’ella (la foscor), han donat el salt a altres universos amb una vibració més propera a les seves. (Pausa). El vostre planeta és un planeta en Ascensió, un planeta que està pujant el cim de la il·luminació, enlairant a les ànimes que l’habiten. només la Llum es mantindrà i crearà un nou món i una nova relació entre tots els habitants existents i el seu entorn. 

Sento cada paraula en el més profund del meu ser, sabent que així és i serà.
Els meus ulls s’humitegen per l’alegria que em produeix el poder sentir tot el que he sentit fins ara en mig d’aquesta Llum.
-         La Família està amb tu, estimada ànima germana – em responen, finalitzant aquesta trobada tal com ha estat fins ara.
-         Gràcies – acabo dient.