La llucidesa de la Divinitat

Segueixo el meu procés en el silenci quotidià de la meva presència davant lo racional.

Quan porto a terme la meva missió, parlo com sento, i sento la puresa dels sentiments més àlgids procedents de la divinitat en mi. El meu ser deixa de ser jo per a donar pas a aquell qui en veritat sóc.

Després retorno novament a la meva llar terrenal i sento el distanciament d’aquells que m’envolten. Sento el seu amor, el seu respecte i el seu recolzament vers el meu ser, però les paraules no tenen sentit davant d’ells. La meva presència els anima, els dóna coratge i, sobre tot, tranquil·litat, sabent que estic amb ells. Sóc El gran desconegut estimat.

Sento la meva màxima manifestació de saber que allò que estic sentint no surt del meu ser físic, sinó de la meva essència procedent de la Llar. Jo Sóc part de la Llar, d’on procedim, i la Llar, amb tots els meus germans de la Llum, són part de mi. Sento les seves presències junt amb mi, el seu amor i les seves energies a cada racó del meu interior. Tot el meu ser s’uneix amb ells, creant una plena i absoluta Unicitat, i alhora, amb tot.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu,....... (Pausa), ho sento, a vegades em costa expressar la plenitud del que sento.

Quan sents la puresa de l’Amor en tu, deixes de ser tu per a ser energia subtil de més alta vibració que existeix com a base de tot l’univers i creat al llarg de tot el firmament. Aquesta sensació t’allibera de tot el que no ets tu però que portes a la teva conciencia racional, ralentitzant-te en el teu camí encara que els teus anhels siguin arribar allà on sents.

Conec a Déu. Sent a Déu en mi, i aquest sentir em permet arribar a ser Un amb ell i sentir la seva essència, la meva essència en el sentit més ampli que podeu arribar a imaginar-vos.  Més enllà dels estats de pau interior, calma i assossegament, hi ha un sender més profund que us pot portar a l’essència del vostre ser. Sentir aquests estats anomenats us permetran obrir les portes per a endinsar-vos més enllà d’aquests primers passos. Hi ha tant d’Amor esperant-vos! Vosaltres sou aquest Amor amb els braços oberts per a rebre-us a vosaltres mateixos! Endinseu-vos a qui sou! Recordeu qui sou! Sentiu qui sou! El sender del recordar sempre ha estat davant vostre. Avança per ell i deixa’t portar pels esdeveniments que la vida t’ofereix, sentint en tot moment, passi el que passi, que t’estàs dirigint vers el teu major bé, vers el major benestar interior que t’hagis pogut mai imaginar. Bé, doncs l’imaginat encara queda per sota del que realment és, perquè el que desitgem està basat des del raciocini i segons el que hem viscut fins ara i ens han inculcat des del nostre exterior. Estimat ser, el nostre interior és molt més amorós i generós vers a tu del que pots arribar a pensar.

Quan t’endinses i et deixes bressolar per la Voluntat Superior en tu, llavors veuràs com les portes es van obrint sense necessitat d’obrir-les, perquè elles mateixes es posaran davant teu i s’obriran amb només la teva intencionalitat. El que sentiràs no serà d’aquest món que ara vius, perquè sentiràs l’enlairament de la teva ànima i tot el teu ser vers els més enlairats desitjos amorosos més enllà de la teva imaginació. Quan no vulguis controlar el teu procés, llavors, és quan més t’enlairaràs. Quan avancem controlant el nostre avanç, tot és lent i la nostra preocupació es centra en la nostra ment. Quan ens deixem anar pel procés, llavors, és quan podem anar més enllà del previst inicialment, segons la nostra ment. Al no haver ment en aquest deixar-se anar i tenint la certesa en tot moment que esteu en el camí adequat, llavors, el vostre cor començarà a obrir-se i a sentir la plenitud i la majestuositat de la presència de Déu en vosaltres. O ment a cor, aquest és la decisió que heu de prendre degut al vostre lliure albir. 

Quan decidiu la ment, les vostres limitacions adquirides, el vostre passat, ralentitza el que la vostra voluntat vol. Vosaltres sou la nau que es deixa emportar per les inclemències del temps. El vostre camí es basa en el control, les pors i les influències externes que us poden fer alterar el rumb de la vostra vida.

Quan decidiu el cor, no sou vosaltres qui dirigeix la vostra vida, sinó que és la vostra divinitat qui la guia, protegeix i realitza. Vosaltres sou l’essència que regula el temps perquè tot sigui plàcid i hi hagi aigües tranquil·les. Hi ha una brúixola ben clara en el vostre interior: el camí de l’Amor. No hi ha temor, només placidesa, deixant-te portar pel que el teu cor et guia. Tot sembla accelerar-se i la teva qualitat de vida veus com va millorant cada vegada més.

No tan sols es necessari saber de Déu, del teu Jo Superior, de l’Energía Universal, d’Alà, o del nom que li vulgueu dir, sinó de SENTIR-LO. Quan sentiu, llavors obriu la porta vers la vostra manifestació divina.

Sentir a Déu en vosaltres és entendre el sentit de l’existència, el no immutar-se davant els esdeveniments i sentir la compassió i misericòrdia del que els vostres ulls poden veure i els vostres oïdes escoltar. És sentir la Unicitat amb tot l’existent i tota una sèrie de sentiments d’alta vibració en vosaltres, alguns d’ells tan subtils que es barregen amb els que ja coneixem.

Sent la grandesa del teu ser en la humilitat i senzillesa de la teva vida! Et dones compte de la simplicitat del creat i la nostra capacitat de crear harmonia i assossegament en cada cor que ens envolta! Aquesta Divinitat que ets, alliberarà les ànimes dels teus germans encarnats, senzillament sent tu, estimada ànima.

Les meves paraules pretenen mostrar el camí i el que un sent quan deixa que la seva divinitat es manifesti a través d’ell, però puc dir-vos que només són un intent de mostrar-vos la magnitud de la intensitat de l’Amor i la Plenitud que podeu arribar a sentir.

Només vosaltres podreu arribar a aquell qui sou. Tots som l’essència que unifica, sana, alegra, dóna assossegament i et fa sentir l’Amor més enllà del conegut.

El meu Amor està amb tots vosaltres, germans. A vegades deixo d’escriure perquè m’adono que l’únic camí per a arribar a entendre el que us escric, és SENTINT, obrint el vostre cor. Llavors entendreu el llegit.

Les meus paraules no sé si deixaran algun dia d’escriure’s, perquè el que es podia arribar a dir en paraules, ja s’ha dit. Al llarg dels meus anys, us he anat mostrant certa llum per a saber del camí vers a un mateix. Ara, en aquests moments, ja no és tant llegir, sinó que cadascú posi la seva part per a arribar a ell. Ha arribat l’hora de deixar de seguir a d’altres per a seguir-se a un mateix escoltant el seu cor. Aquesta serà la vostra veritable guia a partir d’ara. Ara el camí és vostre. Sou vosaltres qui l’heu de seguir. Al fer-ho, també us haig de dir que no esteu sols. El meu Amor estarà amb tots vosaltres, així com els vostres germans de la Llum que sempre amb vosaltres han estat, i a partir d’ara, és el moment de comptar amb ells. Us ajudaran. No esteu sols i mai ho heu estat. Obriu el vostre cor i els sentireu.

Només des del cor podreu saber amb exactitud de DÉU, del Déu que sou.

Aquests són els temps d’obrir les portes de vosaltres mateixos de bat a bat. Totalment, perquè tot el bo que la vida us té preparat pugui arribar a vosaltres. Sabeu què? Tot és bo, perquè tot el que viviu conté l’Amor pel vostre major bé. Sou uns afortunats per viure el que viviu, per viure els temps actuals, degut que su els creadors d’una nova vida, una nova humanitat i un estimat planeta on tots els que en ells ens trobem puguem viure en harmonia, pau, respecte i AMOR.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.