La verbalització d'un sentiment

Hi ha vegades que em resulta difícil trobar una paraula que pugui definir un sentiment concret. Haig de pensar quina paraula o paraules fer servir per a poder-vos fer arribar el que un pot sentir quan està connectat amb la seva veritable essència, la seva divinitat.

Allò que habita en el nostre interior procedent de la nostra naturalesa prístina, no té una traducció racional per a entendre el que se sent. Aconsegueixo sovint, trobar una paraula que se sembla amb la majestuositat del sentiments o sensació experimentat o sentit d’una manera constant. No el que pertany a la nostra Divinitat té una traducció en la humanitat. Aquest és un dels grans regals i obtencions que podem aconseguir quan ens endinsem al nostre interior i ens trobem amb aquell qui en veritat som. Les portes comencen a obrir-se de bat a bat, i quan creues el llindar de cada una d’elles, et porta més lluny i et fa sentir, alhora, la plenitud amorosa del nostre ser.

Només aquell que arriba a ell, pot arribar a sentir els més subtils i àlgids sentiments més purs i d’alta vibració que el nostre ser pot arribar a sentir. som Déu, i l’essència que hi ha en nosaltres s’allibera de tota influència humana per a fer-nos sentir l’esplendorosa i immensa capacitat d’estimar que el nostre ser pot irradiar. Absoluta plenitud quan estem connectats amb nosaltres mateixos, quan som nosaltres sense cap interferència del nostre passat. És en el nostre present que podem transcendir qualsevol limitació o sostre en el qual haguem cregut fins llavors.

No sempre he pogut transmetre-us  en els missatges dels darrers temps, la intensitat del sentit, perquè quan se sent, no hi ha paraules, només presència total del teu ser, com Font amorosa de l’univers que ets.

Alguna vegada ja us he parlat d’aquest aspecte. No podem tenir un coneixement racional d’alguna cosa que és etèria i espiritual. No sempre el que pertany a la nostra veritable naturalesa té una traducció per a ser expressada.

Hi ha moments i situacions que un ha de viure-les. Aquesta experimentació li portarà a uns sentiments. Quan aquests et creïn la major pau que hagis pogut imaginar-te algun cop, és que us esteu apropant a aquell qui en veritat sou.

Quan sentim la Unicitat amb l‘energia de Déu que som, Déu i tu us uniu sent Un, creant l’absoluta Unicitat que heu escoltat o llegit en algun moment.

No pot explicar-se l’Amor, però si el que succeeix quan aquest es manifesta. No podem transcriure el que és la puresa i la simplicitat, però sí adonar-nos quan la veiem manifestada.

No sempre els sentiments poden ser descrits amb les paraules, perquè l’essència Divina en cadascú ha de ser sentida i experimentada, no sonoritzada. És en el silenci i la quietud on podrem sentir-la i adonar-nos del sentit de la nostra existència.

Només sentint podreu entendre aquestes paraules i la intensitat de la nostra naturalesa interior.

Sentiu l’Amor en els vostres cors. Quan així sigui, tot el vostre ser alliberarà el que va ser per a donar pas a qui és. Només l’Amor pot transcendir el nostre ser i enlairar la nostra ànima.

Amor és la clau d’un mon millor, sentir la felicitat en nosaltres i permetre que el nostre cos s’alliberi de tota densitat.

Amor no és una paraula, és el sentiment de més alta vibració existent. Quan sentim “aquesta paraula”, el fons d’aquesta paraula, deixa de ser forma per a convertir-se en divinitat manifestada. Quan així no és, es mal interpreta i distorsiona segons els interessos humans d’aquesta encarnació.

Sentir és el llindar del teu alliberament.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.