dilluns, 24 de juny del 2013

La Força del nou dia

 
Sento l’esperança del nou dia.
Sento l’alegria en mi de no saber dels imprevistos triats per a mi en el dia d’avui.
Sento la subtilesa de l’invisible moure’s a gran velocitat per a establir l’equilibri diví entre tots aquells que ens trobem encarnats en aquest món d’una sola lluna.
Percebo la multitud de sers que es troben entre nosaltres i no apreciats per la visió humana.
Sento un gran amor dins meu, en tot el meu ser i com la llum que habita en el meu interior, irradiant-se com un brollador en el meu cor.
No hi ha dos dies iguals, i aquest, tinc la sensació conforme em gratificarà amb el que arribaré a sentir. M’obro a ell i veig la bellesa allà on miro. En aquests moments, a través de la finestra del despatx contemplo les muntanyes més altes d’aquesta zona, el Montseny, saludant-me i fent-me saber que elles només són part de mi. Al jo contemplar-les, ja senten el sentit de les seves presències. Veig el cel blau amb una temperatura primaveral, pinzellant, a la llunyania, algun que altre núvol per a decorar la meva visió.
Sento la pau en el meu cor.
Sento la unicitat amb tots aquells sers que m’envolten i l’afortunat que sóc a l’estar entre ells en aquests moments. La meva ànima es beneficia de les seves presències.
No hi ha res més bonic i planer que sentir la Llar en tu! Sentir el Pare en tu! Divinitat absoluta manifestant-se en aquests instants de calma i solitud, amenitzats amb una suau melodia de fons.
Aquesta primera hora del matí, el dia em dóna la benvinguda.
Avui deixaré, novament, que el meu ser es responsabilitzi de la seva presència i gaudeixi de la seva pròpia presència i la de tots aquells que ens acompanyen del món de la Llum, així com de totes les trobades, efímeres o més duradores al llarg d’aquesta jornada plena d’il·lusió, esperances, alegries i oportunitats.  Cada instant és una d’elles. Ara decideixo sentir plenament qui Jo Sóc.
Veig al vell indi que hi ha en mi. Sento el vol d’Àliga Blanca, els germans de la Llar, i la calidesa i amistat del meu estimat mestre i germà Jesús. Sento el femení del meu ser, a Maria, Maria Magdalena i tota l’essència femenina manifestant-se davant nostre.
Moltes vegades m’agradaria que poguéssiu sentir el que sento en aquests moments. M’agradaria que el ser humà pogués sentir amb el cor la seva existència, el seu entorn i el seu interior des de la neutralitat, senzillament com observador. No voldria deixar aquest estat. És un èxtasi serè, plenitud acceptada amb total naturalitat i sentir-se un, alhora, més enllà de la seva condició humana, percebent, sentint i veient, potser, aquells sers que ens acompanyen al llarg de la nostra vida, plens d’amor, comprensió, acceptació i respecte des de la Llar.
Som part d’una Llar més enllà de les nostres creences.
Som integrants d’una Família Superior al llarg del firmament i l’existència, allà on aquesta es trobi.   
En aquest estat, avui, en el dia d’avui, com a part d’un procés unificat, des del meu cor us desitjo una jornada plena d’Amor, Paz i Alegria.
A vegades els sentiments no poden ser expressats amb tota la seva intensitat amb les paraules que tenim al nostre abast.
Per tant, amb tot el meu respecte i amor vers vosaltres, desitjo el millor per a la vostra ànima en el dia d’avui.  
Voldria acabar amb unes paraules de Jesús:
Segueix el teu cor, i t’alliberaràs”.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.