Em trobo davant la porta, aquesta porta que sempre ha estat aquí i que
moltes vegades he passat per davant d’ella i no l’he fet cas.
Sempre ha estat aquí. Quan vaig néixer, vaig anar a parar a un camí ple
de portes que m’han permès triar segons creia a cada moment.
He somniat, sentit, percebut i vist la meva voluntat en mi.
He creuat tantes portes!, en canvi, ara em trobo a la tant esperada,
just davant meu!.
Estic aquí, davant d’ella. Tots els passos m’han portat a estar aquí,
ara i aquí, davant la tan esperada.
He hagut de recórrer molts senders i camins per a trobar portes que em
diguessin el camí per a arribar fins on ara sóc. Totes es trobaven a la vall i
la falda de la muntanya. Jo mirava amunt i veia aquesta porta que ara tinc
davant. Sempre he somniat i pensat que algun dia hi arribaria. La veia allà
dalt i, en canvi, no es divisava el camí per a arribar a ella. Seguint
cadascuna de les direccions que el camí m’ indicava he pogut adonar-me que la
decisió i el camí per a arribar a ella estava en mi.
Em trobo davant el que tant de temps he esperat mentre m’alliberava
d’aquell qui jo havia consentit que em fessin. Anava deixant els llastres a
cada decisió del meu avanç, i després del temps adequat, ara em sento alliberat
i trobant-me just davant la porta que em permetrà enlairar el vol tan anunciat
al meu ser. No porto cap motxilla del meu passat. He fet les paus amb qui vaig
ser i he deixat que continuï el seu camí, però no amb mi. Ja no. Només sento
que estic aquí però no sóc d’aquí, i per a donar un nou pas vers la unicitat
amb qui Jo Sóc, haig d’obrir aquesta porta i travessar el seu llindar. Veig la
Llum que hi ha darrera d’ella. Per sota la porta, l’ull del pany i els
encaixaments amb la paret, m’arriben els raigs d’aquest nou sentir i fer,
d’aquesta nova vida.
El meu cor sent la força d’atracció de la vibració de l’altre costat.
Tinc la porta davant i sentint, com en els darrers instants de
transcendir que veus tota la teva vida, així estic sentint jo ara, trobant-me
davant d’aquesta darrera porta que m’enlairarà vers la plena realització segons
vaig pactar. Vaig estar d’acord amb tot el procés, encara que no sabia ben bé
els passos detallats fins arribar al present. Estant a la Llar em van mostrar
aquest punt on ara em trobo: davant la porta d’aquell qui Jo Sóc i la meva
obra.
Recordo quan m’ho van ensenyar, perquè vaig sentir una gran il·lusió al
saber tot el que succeirà després i el fet del què representa haver arribar
fins aquí. Hi ha tanta alegria en mi! Sento tanta joia i amor dins meu!, que
tot el meu ser vibra i ressona amb allò
que es troba a l’altre cantó de la porta.
Sento una plenitud i un immens amor no terrenal en mi.
Sento la Unicitat amb la Família i conforme a partir d’ara, la meva
vida canviarà.
Sí, davant la porta em trobo, i cada vegada els raigs que la travessen
són més intensos i brillants. Em criden.
Em recordo de tots aquells que, sense ells saber-ho, m’han empès fins
aquí. Tot estava pactat i el meu cor m’empenyia cap a ells. Cada un em permetia
enlairar-me una mica més i donar un nou pas vers el recordar de qui sóc.
Recordar i recordar. Tot ha consistit en recordar el veritable ser que jo
sempre he estat, i de la importància de les portes que en aquells moments se’m
presentaven i trobava.
Aquesta és diferent. La Llum que s’arrecera darrera d’ella no es veia
en les altres, ni la brillantor ni la intensitat d’aquesta.
Ara sé del paper que han representat cada passa donada al llarg de la
meva vida actual.
Davant d’ella, penso si trucar o obrir-la directament. Estic quiet, a
una passa del meu canvi de vida. Sembla com si part del meu present ja s’hagués
realitzat.
Em trobo a una passa del què el meu cor sent en relació a la meva voluntat.
De sobte, em veig volant com una gran àliga blanca. No estic sol, i més
enllà dels núvols sento la serenor de la Llar i la pau i amor d’on tots
procedim i que a ell tornarem.
El sentiment és clar. La informació del què hi ha darrera de la porta
m’arriba constantment. El que sento és immens, més enllà de tota sensació de la
condició humana. Sóc infinit. Sóc plenitud i Un amb el firmament. Sento i sento
cada vegada amb més força el que em depara a l’altre cantó de la porta.
Finalment em decideixo obrir-la i creuar-la.
De sobte, com si em parlessin, escolto dir:
-
Espera! Sent aquests moments! Encara que el moment
de l’esperat ja és aquest, gaudeix d’aquests instants.
Jo torno a restà quiet on era, a una passa de la porta i continuo
sentint la Llar en mi, veient com diferents germans d’indrets diversos del Cel comencen a aparèixer davant meu. Pertanyem a diferents Famílies estel·lars. El
seu Amor no donen cap marge de dubte sobre qui són i la relació que tenen amb
mi.
Van arribant més i més. Multituds de sers de Llum m’envolten. Els meus
ulls no poden divisar la fi d’aquesta trobada. Són ells que m’han vingut a
rebre, a esperar.
Em comuniquen que a partir d’ara col·laborarem conjuntament i sempre
estarem junts vagi on jo vagi. Els resultats començaran a ser diferents en com
han anat fins fa poc.
Necessitaré d’ells, així ho vàrem pactar i ells necessiten estar amb
mi, així van decidir i acordar.
La realització a partir d’ara té a veure amb tota la informació que se
m’ha anat transmetent fins ara.
Em sento plenament acompanyat, segur, estimat i acollit. Quan sents la
Família saps que són ells i ja no us separeu més. Amb ells només pots esperar
el millor.
Arriba el bon temps de les meves latituds, i quan més ens endinsem en
ell, més serà l’Unicitat i l’Amor en el meu ser. Llavors la porta s’obrirà. Sé
que m’espera darrera d’ella. Sé del nou camí a seguir. Només estic esperant
l’ara adequat perquè tot sigui. Ara, però, ja em trobo davant la porta que
durant tant de temps he estat anhelant. Ara ja no espero, perquè ara ja hi sóc.
Gràcies a tots, a tot i a mi.
Al final, tots volarem i serem la Llar en nosaltres i la Divinitat
manifestada.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada