El Gran Misteri

Ens trobem en temps on se’ns facilita que la foscor desaparegui i ens mostri tot el seu contingut davant tot aquell que es predisposi a saber d’ell mateix.

Grans portes, fins ara tancades per a la majoria dels sers humans, s’han entreobert per a creuar el llindar i passar a l’espai de la Llum, on tota pregunta obté la seva resposta, i on l’existència té un sentit ben definit segons cadascú.

Portes d’una gran esdeveniment planetari i universal són obertes perquè la ignorància doni pas al coneixement i aquest pugui portar a l’individu a la saviesa.

Ara són instants únics a l’evolució del firmament, on el nostre despertar com a vida triada per a un lliure albir i una consciència beneïda per la Gran Voluntat Divina, la nostra Font existencial.

Part de la humanitat ha despertat, dirigint-se a aquesta crida des de les més altes esferes celestials. Part dels sers amb condició humana han decidit acceptar aquest repte i endinsar-se en el camí de la Llum per a saber i recordar qui és. Aquesta acceptació fa que cadascú dels predisposats senti un impuls que el porti a indagar sobre el que fins ara ha estat un misteri de la nostra existència: la nostra procedència i qui som.

Multituds han despertat sent atrets per les bones noves que se li han presentat degut als temps que vivim, mostrant el fruit d’altres que, en un passat, van donar els primers passos vers l’alliberament de l’ànima i la comprensió de la nostra existència en aquest pla dimensional. Van ser els precursors d’aquest moviment de despertar i llum que ara vivim.

El ser que fins ara estava adormit, ha començat a despertar i a donar els primers passos a la recerca en el seu entorn on veure més llum i dirigir-se a ella. Precursors de temps enrere, amb energia xamànica, obren les seves portes i el seu camí per a tots aquells que sentin també aquest camí. Nombroses propostes destinades a aquest fi truquen a la porta del nostre despertar.

El ser busca i busca per a omplir aquesta inquietud de saber i coneixement. Dóna passos vers la materialització del benestar interior. Sense adonar-nos ens obrim a la recerca d’allò que, d’alguna manera, ressona en el nostre interior. Com podem trobar alguna cosa fora de nosaltres si el que sentim es troba dins de cadascú? Busquem i busquem en la direcció equivocada. Volem Llum i ens oblidem que aquesta Llum està en nosaltres. Continuem cercant més enllà del nostre interior, allò que ja es troba en nosaltres. Podem trobar portes disposades a mostrar-nos el camí en el nostre entorn, però tinguem present que només són indicis per a arribar a nosaltres mateixos.

Imagineu-vos algú que vol saber cóm es construeix una casa. Sent la necessitat de sap er cóm fer-se ell mateix una llar confortable, duradora i segura. Imagineu-vos que per a això, comença a fer uns curos de com es fa un altell o una teulada. Per a ell això és el més important en aquests moments. És el primer que ha trobat en el seu camí. És un primer pas, cert, però per a la construcció d’una llar es necessiten uns bons fonaments i un bon material. Havent de començar per aquí, s’endinsa en tipus de teulades i com decorar la seva futura casa: mobles, cortines, tipus de cuines,...

Aquest ser està perdent-se en el seu camí de despertar. Està valorant aspectes que són posteriors a l’essència d’una bona construcció i enginyeria.

D’alguna manera, això està succeint en els temps actuals. Cert és que són passos que ens poden arribar a portar a la totalitat de la comprensió d’una càlida i reconfortant llar, però abans, un ha d’aprendre a com crear uns bons pilars perquè sostingui tota la resta.

El misteri continua sense aclarir-se del tot. Ens centrem en aspectes, a vegades complementaris sense tenir en compte el que en veritat és el primordial, i aquest, ets tu.

Per què no comencem pel què sentim quan estem en silenci? Per què no ens quedem uns instants sentin allò que ens inquieta? Per què ens sentim remoguts davant tal persona o situació? Per què em sento impotent en moments determinats? Per què ens alterem quan ens trobem davant algú en concret o una situació quotidiana? Segur que tenim una bona base en el nostre ser? Què tal si comencem per aposentar aquests pilars interns per a no trontollar quan apareixi la mínima brisa en el nostre entorn?

El misteri continua sense ser revelada l’essència de qui som. Busquem d’on venim, tècniques amb etiquetes diferents, sent quasi el mateix que d’altres, una escudella d’activitats classificades pel “bon desenvolupament de la persona”, en canvi, continuem sense mantenir del tot l’estabilitat interior. Sentim el buit, sovint, al no arribar a percebre ni sentir la clau i la força que hi ha en mi, en cadascú, per a transmutar tota situació de malestar en nosaltres.

Moltes vegades comencen per la teulada la nostra nova llar. Veiem que estem donant passos, però no acabem de sentir-nos realitzats ni estimats ni compresos pels ambients on habitem. Per què?

És bo saber com realitzar una teulada o un altell, però de res serveix, a nivell de la practicitat del nostre procés si abans no arrelem uns bons fonaments per a sostenir tot el que vulguem construir després. Una teulada sobre uns pilars desencaixats i esquerdats? Com en el conte dels tres porquets, a la primera tempesta ens venim avall. De què ha servit fer aquesta construcció si no ha hagut una solidesa i fermesa en el nostre esperit?

Ningú ens va dir al venir, que ens seria tot fàcil, perquè el camí d’anar recordant i descobrint el veritable camí seria el que ens permetria anar aposentant les bases segures de la nostra direcció.

Vivim temps on l’experiència de molts els ha portat a estar en un lloc visible per a molts i orientar a les ànimes en procés de descobrir el veritable camí. Hi ha llum en ells i la saviesa obtinguda a través del seu propi procés per a arribar a un mateix. Ara és temps on el cor comença a prendre el paper que li correspon. Comencen a emergir veus de diferents cors al llarg del nostre estimat món indicant el camí a seguir per a la realització de les seves respectives ànimes, i així, el ser d’aquest cor i ànima, pugui discernir què és el que més el fa vibrar per a donar els nous passos.

Deixeu-vos emportar per ell (el cor). El procés és el mateix per a tots, no així les experiències viscudes en ell. El teu cor et parlarà clar i alt.

Començar per la teulada o per complements del nostre procés ens pot fer distreure del veritablement important per a nosaltres. Perquè la divinitat en cadascú pugui arribar a manifestar-se, es necessita Amor, i és des de l’Amor que arribarem a nosaltres.

A vegades només es necessita estar sol per a obrir la porta del nostre benestar i aposentament en el camí adequat per a la nostra ànima. La fase de la crisàlide espiritual és important per a discernir, veure la llum del camí i sentir, que allò que cerquem jua es troba en el nostre interior. Podem necessitar una guia, però no confondre la guia com la font del vostre benestar.

Conèixer el teu potencial, les teves eines i la teva capacitat d’estimar, et permetrà anar més enllà de les teves limitacions actuals. No hi ha tals quan sents el veritable ser que ets. No ets un complement de la llar, ets la pròpia llar a la matèria. Buscar a l’altell només pot distreure’t en el teu camí. Reforçar els teus pilars i reconstruir-los et permetrà enlairar-te més enllà de l’humà per a arribar a la teva divinitat.

Quan trobem les respostes del nostre interior, entenem i comprenem el nostre exterior; llavors el misteri serà desvetllat.

 

Arribarem a la plenitud quan sentim en el nostre interior la fortalesa de qui som i l’amor de la nostre veritable essència: Déu en mi, Jo Sóc.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.