Encara que el camí sembli pendent amunt, fixa la teva mirada al
davant i veuràs la Llum que guia els teus passos.
El vell necessita ser alliberat per a donar cabuda al nou. Aquest
deixar anar produeix aquests estats que tu tan bé coneixes per estar vivint-los.
Si és així, malgrat tot, enhorabona perquè allò que hi ha en tu que frenava el
teu caminar, s’està desprenent del teu ser.
Allò que surt, ens permet sentir i observar en el nostre entorn com la
nostra vida sembla que alguna cosa estigui canviant o a punt de fer-ho. Per
moments pot crear incertesa o dubte.
Ves al teu cor i trobaràs la pau i la calma d’aquests moments de neteja
profunda en el teu ser. La solitud i el silenci són les teves aliades. Deixa
que el teu ser, arrecerat en el teu cor, senti l’alleugerament i la tendresa
del veritable ser que està a punt d’aparèixer en tu.
Ànims! La pendent només és l’instant de deixar anar l’obsolet. La
densitat alliberada produeix aquestes sensacions que coneixes.
Tot va bé. Mantingues el coratge, perquè allò que t’espera serà el
major tresor que podràs arribar a trobar.
Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en
tots vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada