Els somnis em parlen conforme allà on haig d’arribar ja és tal com ha de ser amb tota la seva magnificència, i que en aquests moments em trobo en els inicis de tot el procés per a arribar al punt àlgid constant del què ha de ser. El resultat és plenitud, amb demandes constants i absoluta realització.
Els somnis em parlen que em trobo en els passos adequats i connectant amb la gent que permetrà que tot sigui.
Em trobo en un indret temporal, vivint en una “llar d’acollida” per a donar-me el suport necessari en aquests moments mentre el camí a seguir no s’aposenti més fermament.
El cel em protegeix i em gronxa en els seus braços mentre confecciono els pilars necessaris per a portar a terme el què he vingut a fer en aquestes terres i en la meva vida actual. Fins ara he anat plantant llavors i regant, no recollint sempre els resultats esperats. Ha arribat a un punt del meu procés, que he deixat d’esperar, i només faig allò que el meu cor em dicta. El fet de no esperar representa no fer-se càrrec ni voler controlar el que es fa, només, senzillament, dono els passos que sento que haig de fer, i lliuro els resultats al Pare, perquè aquests no depenen de mi, sinó de la Voluntat Divina segons el procés d’evolució de la meva ànima.
Els esglaons pujats fins ara, m’han fet canviar. El meu ser ja no pensa com abans, no sent ni actua com temps enrere, i quan més em deslligo del què faig, més deixo que això, el que sigui, pugui seguir el seu curs sense interferències per part meva. A una llavor que se la va regant no se l’estira quan comença a brotar perquè creixi més ràpidament, perquè el que pot passar és que l’arrenquis o la trenquis. Llavors, el teu anhel se’n va en orris. Adéu fruits! Així, d’alguna manera passar el mateix amb el que fem a la nostra vida actual, volem posar tant del nostre costat que “ofeguem” el poder créixer com ha de ser.
M’estic adonant que quan més em desentenc del resultat, més ràpida i fluidament aquest apareix, perquè no espero, només faig segons el meu cor. Tot el que em pugui arribar serà com una benedicció que se’m dóna. El plaer del fer és el procés d’anar seguint les directrius interiors d’aquesta veu que surt del teu cor. Si et centres en allò que sents que has de fer i com ho vols fer, és quan es produeix el procés de l’Ascensió en cadascú. Un gaudeix plenament quan fa allò que creu que ha de fer. El resultat és el fruit de tot el fet fins llavors. No és la recompensa per a la teva ànima, sinó el camí realitzat des de l’amor i la joia de viure i de ser un mateix el que enlairarà a l’ànima i poder ascendir una mica més pujant nous esglaons cap a la nostra divinitat.
Quan sento que haig de fer una cosa i m’il•lusiona, no em qüestiono si serà factible o no, només faig allò que puc fer en aquells moments segons visc. Quan apareix la il•lusió és un senyal conforme és part del teu camí i endavant!. Tot el que pugui venir arrel del que un pugui fer serà en acord a l’evolució de la seva ànima. Cada vegada més, la voluntat d’un és més realitzable segons els nous temps que ens trobem. Les energies són diferents a temps passats. Ara podeu materialitzar allò que voleu, però recordeu que no heu d’esperar ni crear-vos cap expectativa, només confiar que així serà i tenir el convenciment que allò que voleu ho aconseguireu. Recordeu: no us feu cap idea de com serà segons els vostres patrons, deixeu-lo a les mans de Déu i dels sers de la Llum que us acompanyen perquè us indiquin el millor camí per a la seva realització segons el major bé de tots.
Quan decidiu obrir el vostre cor i obrir-vos al món, no al món que vosaltres voleu, sinó a l’univers sencer sent com sou, res haureu de témer, perquè deixareu de controlar i voler que les coses i les idees siguin com vosaltres voleu.
Ningú aconseguirà la felicitat si no allibera les seves pors, i aquestes seran alliberades quan us desaferreu de tot el que us ha passat i heu viscut fins ara. Quan us allibereu de la vostra ment i de tot el que heu viscut fins ara, escoltant el vostre cor com a nou camí cap a la integritat i realització, llavors, sereu lliures per a crear a voluntat. Llavors la vostra divinitat serà una amb la divinitat universal i la materialització del què heu vingut a fer serà plena. Només agraïment arribareu a sentir, i l’amor de la Llar en els vostres cors.
Fa anys vaig començar a dedicar-me a transmetre una formació espiritual que li vaig posar de nom “La Veu del Cor”. Amb el temps va derivar-se a una Escola d’Espiritualitat, i ara, el meu cor em diu que el més important i necessari és connectar i conèixer a Déu, al Déu que hi ha dins teu.
Cada vegada he donat passos més endins de la nostra connexió divina, del nostre auto coneixement, perquè savi, és aquell que coneix a Déu, que es coneix a si mateix. Quan fas aquesta “connexió”, les portes de la sanació, la realització i les oportunitats s’obren a la teva vida de bat a bat.
Coneix-te i coneixeràs l’Univers i els Déus que l’habiten. Llavors, la teva vida et somriurà i tindrà el sentit que sovint has volgut trobat.
Que l’Amor i la Pau de Déu siguin en tu.
Els somnis em parlen que em trobo en els passos adequats i connectant amb la gent que permetrà que tot sigui.
Em trobo en un indret temporal, vivint en una “llar d’acollida” per a donar-me el suport necessari en aquests moments mentre el camí a seguir no s’aposenti més fermament.
El cel em protegeix i em gronxa en els seus braços mentre confecciono els pilars necessaris per a portar a terme el què he vingut a fer en aquestes terres i en la meva vida actual. Fins ara he anat plantant llavors i regant, no recollint sempre els resultats esperats. Ha arribat a un punt del meu procés, que he deixat d’esperar, i només faig allò que el meu cor em dicta. El fet de no esperar representa no fer-se càrrec ni voler controlar el que es fa, només, senzillament, dono els passos que sento que haig de fer, i lliuro els resultats al Pare, perquè aquests no depenen de mi, sinó de la Voluntat Divina segons el procés d’evolució de la meva ànima.
Els esglaons pujats fins ara, m’han fet canviar. El meu ser ja no pensa com abans, no sent ni actua com temps enrere, i quan més em deslligo del què faig, més deixo que això, el que sigui, pugui seguir el seu curs sense interferències per part meva. A una llavor que se la va regant no se l’estira quan comença a brotar perquè creixi més ràpidament, perquè el que pot passar és que l’arrenquis o la trenquis. Llavors, el teu anhel se’n va en orris. Adéu fruits! Així, d’alguna manera passar el mateix amb el que fem a la nostra vida actual, volem posar tant del nostre costat que “ofeguem” el poder créixer com ha de ser.
M’estic adonant que quan més em desentenc del resultat, més ràpida i fluidament aquest apareix, perquè no espero, només faig segons el meu cor. Tot el que em pugui arribar serà com una benedicció que se’m dóna. El plaer del fer és el procés d’anar seguint les directrius interiors d’aquesta veu que surt del teu cor. Si et centres en allò que sents que has de fer i com ho vols fer, és quan es produeix el procés de l’Ascensió en cadascú. Un gaudeix plenament quan fa allò que creu que ha de fer. El resultat és el fruit de tot el fet fins llavors. No és la recompensa per a la teva ànima, sinó el camí realitzat des de l’amor i la joia de viure i de ser un mateix el que enlairarà a l’ànima i poder ascendir una mica més pujant nous esglaons cap a la nostra divinitat.
Quan sento que haig de fer una cosa i m’il•lusiona, no em qüestiono si serà factible o no, només faig allò que puc fer en aquells moments segons visc. Quan apareix la il•lusió és un senyal conforme és part del teu camí i endavant!. Tot el que pugui venir arrel del que un pugui fer serà en acord a l’evolució de la seva ànima. Cada vegada més, la voluntat d’un és més realitzable segons els nous temps que ens trobem. Les energies són diferents a temps passats. Ara podeu materialitzar allò que voleu, però recordeu que no heu d’esperar ni crear-vos cap expectativa, només confiar que així serà i tenir el convenciment que allò que voleu ho aconseguireu. Recordeu: no us feu cap idea de com serà segons els vostres patrons, deixeu-lo a les mans de Déu i dels sers de la Llum que us acompanyen perquè us indiquin el millor camí per a la seva realització segons el major bé de tots.
Quan decidiu obrir el vostre cor i obrir-vos al món, no al món que vosaltres voleu, sinó a l’univers sencer sent com sou, res haureu de témer, perquè deixareu de controlar i voler que les coses i les idees siguin com vosaltres voleu.
Ningú aconseguirà la felicitat si no allibera les seves pors, i aquestes seran alliberades quan us desaferreu de tot el que us ha passat i heu viscut fins ara. Quan us allibereu de la vostra ment i de tot el que heu viscut fins ara, escoltant el vostre cor com a nou camí cap a la integritat i realització, llavors, sereu lliures per a crear a voluntat. Llavors la vostra divinitat serà una amb la divinitat universal i la materialització del què heu vingut a fer serà plena. Només agraïment arribareu a sentir, i l’amor de la Llar en els vostres cors.
Fa anys vaig començar a dedicar-me a transmetre una formació espiritual que li vaig posar de nom “La Veu del Cor”. Amb el temps va derivar-se a una Escola d’Espiritualitat, i ara, el meu cor em diu que el més important i necessari és connectar i conèixer a Déu, al Déu que hi ha dins teu.
Cada vegada he donat passos més endins de la nostra connexió divina, del nostre auto coneixement, perquè savi, és aquell que coneix a Déu, que es coneix a si mateix. Quan fas aquesta “connexió”, les portes de la sanació, la realització i les oportunitats s’obren a la teva vida de bat a bat.
Coneix-te i coneixeràs l’Univers i els Déus que l’habiten. Llavors, la teva vida et somriurà i tindrà el sentit que sovint has volgut trobat.
Que l’Amor i la Pau de Déu siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada