Quan el vendaval del canvi sacseja el teu interior,
tot el teu ser es tanca en el claustre del teu cor
per a discernir i aclarir el per què del teu present.
En aquests moments es necessari tancar les finestres
que donen a l’exterior per a sentir la calidesa del nostre
veritable ser. En el refugi del nostre interior trobarem
la pau i la calma necessàries per a entendre el nostre “Ara”.
Abraçats per la distància del nostre entorn,
la nostra saviesa manifestarà el seu resplendor
al fer presència entre el silenci i la quietud.
L’aïllament temporal ens permetrà restablir l’equilibri
a la nostra vida, i l’oportunitat de poder despertar,
una mica més, la nostra consciència.
Malgrat tot, el nostre caminar es dirigeix cap el seu major bé.
Després de la tempesta ve la calma,
amb nivells superiors en relació al que va ser.
Malgrat tot, tot va bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada