Anar cap a la Llum

El camí no està sent fàcil, i ningú ens va dir que ho seria al néixer. Avancem entre la boira espessa, per moments a cegues, sense saber què hi ha més enllà del primer pas a donar. Hem de caminar guiar-nos per la nostra pròpia intuïció, i quan més ho fem, més avancem cap a allò que hem vingut a fer.
Anem a palpentes, i sovint, rondinem per no poder veure clar. La nostra vida és tota una sorpresa. És plena de situacions imprevistes, que ens fa, amb l’aprenentatge, no crear-nos cap idea preestablerta perquè la vida s’encarrega de contradir-la i desfer-la. Quan més volem que les coses siguin com nosaltres volem i de la manera que volem, l’univers més ens dóna allò per a deixar-nos anar i confiar en ell. Quan més exigim que les coses siguin tal com nosaltres les volem, més contradiccions i empipaments apareixen en nosaltres degut que les coses no són segons la nostra essència racional, sinó segons el camí de la nostra ànima.
Hem d’aprendre a avançar entre l’espessa boira, i quan més deixem de pensar i estem atents al present, a cada passa a donar en aquell mateix instant, la boira anirà esvaint-se i més Llum apareixerà davant nostre per que ens veiem. Hem d’anar cap a la Llum, i per a fer-ho, hem d’acceptar el present i no crear-nos cap expectativa ni idees preestablertes, llavors, la vida ens sorprendrà gratament, perquè al no esperar res, tot ens anirà arribant i més agraïts ens sentirem per l’abundància que ens envoltarà. Més gaudirem d’ella.
No pensar, només viure cada instant.
No establir, només acceptar.
Tan sols sentir el benestar dins nostre ens permetrà fluir per aquest tram del camí i poder sortir-nos de la boira que el ser humà està passant. Darrera d’ella hi ha la materialització del què hem vingut a fer. El procés de passar per aquests moments de la nostra vida ens permetrà pujar nous esglaons cap a l’ascensió i poder-nos dirigir cap a la Llum de la nostra ànima i l¡evolució espiritual per la qual hem nascut. Passar per aquests instants ens permetrà travessar aquesta cortina espessa emboirada en la qual el ser humà es troba: la terrenalitat (dualitat). Aquesta només és un camí per a arribar a la nostra integritat, a la nostra divinitat. Quan més siguem nosaltres, més notarem com un flux ens empeny cap a fora de la ceguesa en la qual ens trobem. Només cal sentir la teva essència, i seràs portat/da cap a l’altre costat de la boira. Ara no veus clar el teu present, futur o la teva vida en general, però no cal que la vegis clara, només sent el benestar dins teu i l’esperança apareixerà degut a l’amor que hauràs sentit dins teu. A mesura que vagis sentint la teva essència, allò que el teu cor desitja, ho anirà atraient cap a tu sense esforç, tan sols amb la pròpia voluntat.
Encara que ara no vegis clar què fer, cap a on anar o com acabarà aquest aspecte de la teva vida, o tota ella, sent dins teu el benestar, el veritable ser que ets. Asserena’t i accepta la situació que vius perquè aquests moments et portaran a allò que tant desitges a la vida i et creus mereixedor/a. Flueix i no permetis que la racionalitat intervingui en el teu procés espiritual. Ella no té la resposta sobre el què fer, només el teu cor. Escolta’l i no dubtis. Confia que tot serà i deixa’t emportar per aquests moments que, amb la teva predisposició amorosa, et traurà d’aquest estat, dirigint-te cap a la Llum.
Tots ens dirigim cap a l’estat suprem de benestar, cap a l’amor. Deixem de viure en la foscor i la penombra. Deixem enrere les preocupacions i els malestars creats per la nostra actitud de voler-ho controlar tot i que les coses siguin com nosaltres volem. Deixem que la vida ens sorprengui, i sobre tot, acceptem-ho. Amb el temps ens adonarem que haurà estat el millor per a nosaltres. Potser llavors pensarem:
- Si m’hagués deixat abans....!

Actuvitats per l'agost

Taller d’Escriptura Emocional:
Els dilluns, a partir del dia 4, de les 20h. a les 22h. (5 sessions de 2h.)

La Llei d’Atracció: “Demana i se’t concedirà”:
Dilluns 11 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dilluns 11 i dimarts 12 (tarda) de 18h. a 20h. (2 sessions de 2h.)
Dimecres 13 (tarda) de les 17h. a 21h.

Domesticar la ment:
Dilluns 4 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dimarts 5 i dimecres 6 (nit) de 20’15h a 22’15h.

Aprendre de la Vida:
Dimecres 13 (matí) de 9’30h. a 13’30h.
Dijous 14 (tarda) de 17h. a 21h.

Taller de contes iniciàtics:
Dimecres 13 (tarda) de 17h. a 21h.
Dilluns 18 (matí) de 9’30h. a 13’30h.

Reiki:
1er. Nivell: Diumenge 10 (tot el dia, a partir de les 10h.)
2n. Nivell: Diumenge 17 (tot el dia a partir de les 10h.)


Hi ha previst obrir nous blocs de l’Escola d’Espiritualitat. També hi ha la possibilitat d’altres opcions de les activitats programades. Per a més informació, podeu truqueu al mateix centre: 935404843.

Si esteu interessats que les activitats de l’Escola es realitzin en la vostra població o centre al llarg de l’any , trucar al telèfon 606098752, o bé enviar un e-mail a: emaeljordimorella@yahoo.es

L'home del somrís

Caminant per un poble petit vaig trobar-me assegut en una cadira, un home que somreia a tot aquell que es creuava per davant seu. La reacció dels vianants era diversa segons cadascú. Quan vaig passar davant d’ell em va fer un somrís i jo li vaig retornar, fent un gest amb el cap de consentiment.
Al cap d’unes hores, vaig tornar a passar just per on era aquell home i al creuar-me per davant d’ell, em va tornar a fer un nou somrís. Jo li vaig retornar apropant-me on era.
- Bon tarda, bon home – li vaig dir. Em permet estar al seu costat i també somriure a la gent?
Ell, encantat, em va fer un lloc al seu costat, entrant a casa seva i traient una cadira per a posar-la al seu costat. Era mitja tarda, i junts, somrèiem a tots aquells que creuaven per davant nostre. Alguns ens retornaven el somrís i d’altres ens miraven com si estiguéssim sonats i volguéssim riure’ns d’ells. Va haver, fins i tot algú, que es va molestar pels nostres gests. Van haver, també, qui giraven la cara al passar per davant nostre per a no rebre el nostre petit regal.
Al dia següent vaig voler tornar on era aquell bon home, i la sorpresa va ser meva a l’adonar-me que hi havia quatre cadires més, a part de la seva. Totes unes al costat de l’altre. Amb els minuts, aquells seients varen ser ocupats per altres sers, que com jo, volien compartir i acompanyar a aquell bon home. A mesura que passaven els dies, la filera de cadires era més llarga. La gent se la portava de casa seva per a poder asseure’s al grup d’aquell home que feia un somrís a tots els qui passaven per davant seu. Va haver un moment que érem tants els que sèiem allà que havíem de posar-nos a la calçada, reduint els carrils dels cotxes a un de sol. Quan algú passava per allà, encara que fos per l’altre vorera, cinquanta sis somrís li eren enviats, de manera, que qui els rebia sentia la necessitat de fer-ne un per a tots nosaltres.
Amb els dies, el que va ser un sol home, es va convertir en una multitud, arribant a ser més de cent persones en aquell indret del carrer, envoltant a un home, dedicat a regalar un petit gest d’amabilitat. Finalment, els cotxes, en prou feina podien circular per aquell tros de carrer, prenent la decisió de canviar de ruta, de manera que per allà ja només passaven bicicletes, alguna moto i els vianants. Un dia, la guàrdia municipal local va decidir tallar aquell tros de carrer, ja per sempre, fent-lo per a vianants exclusivament.
La gent continuava afegint-se al grup, de manera que es va arribar al punt que tota una vorera d’aquell carrer era ple de cadires “somrients”, i els vianants, passaven pel que era la calçada i l’altre vorera. Tots, absolutament tots, anaren rebent un somrís de tots aquells que ens trobàvem a l’altre costat. La gent ara ens mirava i ens retornava aquell somrís. Alguns repetien expressament l’experiència perquè els feia sentir-se bé i se sentien acompanyats.
Amb el temps, no va haver veí d’aquella població que no passés, com a mínim, un cop al dia per a aquell carrer per a rebre centenars de somrís que li feien des del l’altre costat.
Aquell indret va ser conegut més enllà de les contrades on es trobava, venint gent d’arreu per a poder viure personalment l’experiència de rebre tants somrís alhora. Era una sensació meravellosa i de plenitud. Tenies la sensació que tothom t’acceptava, i et somreia. Tu et senties feliç i amb una sensació de pau amb tu mateix. Aquell carrer va ser ple d’una energia amorosa, no sentida fins aquells moments, per la gent de la població. Tothom volia repetir l’experiència una i una altra vegada.
Un dia, al llevar-me i anar al “carrer del somrís”, que va ser com es va batejar aquell indret, hi érem tots menys un. Faltava aquell vell, que amb la seva expressió bondadosa va dedicar el seu temps a esponjar el cor de la gent a través del gest que tan bé sabia fer: un somrís. Vaig preguntà als veïns si sabien alguna cosa d’ell i em van dir que aquella mateixa nit va morir i que una ambulància va venir per emportar-se’l. Tot el poble es va sentir trist per aquesta pèrdua. El vell amable va arribar a ser una flama de benestar i amabilitat per a tots.
El dia del seu acomiadament, l’indret on es va fer era ple a vessar . A l’entorn d’on l’enterrarien era envoltat per centenars de cadires, i la gent continuava portant cadascú la seva per a fer-li el darrer homenatge. Quan les cordes van baixar el taüt dins de la fossa, tots alhora, varem fer un somrís, el darrer somrís per a aquell home que va fer despertar els cors de tots nosaltres. A continuació, i com si tots ens haguéssim posat d’acord, sense fer-ho, agafàrem les nostres cadires i ens dirigirem cap el “carrer dels somrís”. Ens varem asseure i començarem a fer allò que havíem après a fer tan bé: un somrís a tots aquells que creuaven per davant nostre. Els nens, joves, pares i avis, tots ens responien amb un altre somrís.
La vida continuà en aquell poble. Cada vegada s’afegien més gent. Ja no era aquell tros de carrer, sinó tot ell.
Amb el temps, vaig saber que es començaven a fer nous grups en altres pobles i ciutats. El missatge era ben clar:
“Fes un somrís per a alegrar la vida de la gent. T’ho agrairan. El dia serà diferent, tan per a ells, com per tu. Haurà valgut la pena viure'l"

Curs sobre "La Llei d'Atracció" (Demana i se't concedirà)

De quina manera podem connectar amb la capacitat d’atracció a la nostra vida d’allò que necessitem? Com podem materialitzar els nostres desitjos i necessitats? Vols arribar a entendre d’una manera clara i pràctica el contingut del conegut llibre “El Secreto”? Què hi ha de cert en tot això?
Tots tenim unes capacitats innates des del naixement. Tots tenim un poder interior que ens permet crear un benestar a la nostra vida. Prenem decisions constantment, i depèn d’elles, obtenim una qualitat de vida o una altra. En aquest taller es donaran les claus per a crear allò que sempre hem desitjat, creant benestar o malestar segons els nostres pensaments o creences. Què tal si ens adonem com pensar i quin tipus de pensaments tenir, alhora d’altres ingredients a tenir present en la nostra capacitat de creació?
Sí, tu ets la font de creació de la teva vida. La qualitat que desitges té molt a veure amb tu. Què et sembla si connectes amb aquests aspectes del teu potencial per a viure com tu vols i permetre que la felicitat sigui en tu?
Tots els coneixements que es transmetran en aquest taller podran ser aplicats a qualsevol aspecte de la nostra vida: relacions, feina, parella, diners, creativitat, salut, ...... Hi haurà una part pràctica on es podrà concretar com treballar amb cada aspecte.
Aquest taller es podrà realitzar en diferents opcions:
a) Diumenge matí, dia 27, de les 9’30h. fins a les 14h.
b) Dilluns matí, dia 28, de les 9’30h. fins a les 14h.
c) Dilluns i dimarts, dies 28 i 29, de les 20’15h. fins a les 22’15h.

Preu: 80€ (caldrà fer la inscripció i pagament del taller dies abans de l’inici)

Aquesta activitat i d’altres de l’Escola d’Espiritualitat poden ser realitzades en la vostra població o centre. Si esteu interessats/des que així sigui, podeu trucar al 606098752, o bé enviar un correu electrònic a emaeljordimorella@yahoo.es
Si el que voleu és assistir a aquest taller en el propi centre, en alguna de los opcions nombrades anteriorment, o per rebre més informació de les activitats a realitzar dins de l’Escola d’Espiritualitat, caldrà trucar al 935404843.

US ESPEREM !!!

Puresa

Avancem la nostra ànima a través dels anys en mig d’un món arrelat a la densitat. El nostre naixement va comportà una oportunitat per a prendre consciència del lloc on havíem anat a parar i reconèixer, entre tot el que ens envoltava, el que ens pertanyia per naturalesa i el que no. Hi ha que decideix adaptar-se a la reglamentació establerta pel seu entorn. Hi ha qui pren una direcció contrària a la que es viu en la seva quotidianitat.
El procés d’evolució espiritual del ser humà consisteix en mantenir la puresa inicial i fer que aquesta sigui cada vegada més pura.
La puresa espiritual és el que permet que l’anima pugui manifestar-se amb tot el seu esplendor.
Ser purs ens porta cap a l’amor pur i incondicional.
Pur de cos.
Pur de ment
Pur d’esperit.
La puresa és el nostre estat original en relació a la Creació. És la unió amb aquella part de Déu que hi ha en nosaltres i que ens uneix a tots els que ens envolten i amb el Firmament.
Quan naixem i ens adaptem al món que hem vingut, oblidem la nostra puresa i ens convertim en “diamants en brut” que ens hem d’anar polint per a mostrar la nostra magnificència. Quan més siguem nosaltres, més amor i llum irradiarem. Quan més així sigui, més ens adonarem de les semblances amb els altres i, per tant, serem Un amb tot i tots. Els nostres cors s’obriran i la nostra divinitat podrà manifestar-se lliurement.
La puresa consisteix en connectar amb la nostra espiritualitat, aquesta part que correspon a la nostra veritable essència i ens uneix amb la Font Creadora de l’univers, amb l’amor universal, pur i incondicional.
El camí de la puresa consisteix en anar prenent contacte amb el veritable ser que ets i no identificar-te amb la forma que t’envolta. Quan més ens identifiquem amb la forma, menys purs serem, creant més dolor i patiment a la nostra vida. El malestar és fruit de la identificació amb el món de la forma, i aquest ens allunyarà i no ens deixarà veure a aquells que són al nostre costat que volen apropar-se i dir-nos:
- No temis. Tu i jo som iguals. Deixem que l’amor ens uneixi.
Quan menys ens identifiquem amb el món de la forma, més atraurem l’amor a la nostra vida.
La puresa és una manifestació de la nostra essència divina. És un estat, una manera de viure on permetrem que només l’amor sigui en nosaltres. Pensarem amorosament, on els nostres pensaments alimentaran el nostre esperit i ajudaran que la nostra essència divina pugui manifestar-se. Tractarem el nostre cos amorosament, alimentant-lo i tractant-lo amb amor, volent el millor per a ell. Deixarem que les nostres emocions s’expressin per a donar peu a l’alliberament de tot allò que no ens pertany segons la nostra veritable naturalesa.
Tot allò que fem que ens crea un malestar a la nostra vida, ens allunya del camí de la puresa. Quan més conscients siguem de qui som, més voldrem ser nosaltres en tot moment i més farem, només, allò que ens aporti benestar i apropament amb tot i amb tots.
La puresa uneix i només veu les semblances entre la gent. Quan no és així, davant nostre es ressalta les diferències, que encara que siguin mínimes i insubstancials, per a nosaltres seran notables, quan en el fons, no representaran res. D’aquesta manera no valorarem a part d’aquells que es trobaran al nostre cercle més proper i seran importants per a nosaltres.
No viure en la puresa, en senzillesa per la vida, no ens permetrà el veritable amor que ens envolta i que se’ns vol donar. A vegades podem perdre oportunitats, regals que la vida ens dóna, i només perquè encara, potser sense saber-ho, valorem més la forma que l’essència.
Viure des de la puresa és valorar el fons de les persones i de les coses. És adonar-te del què representa i què o qui és aquell que s’ha apropat a tu. Quan no es valora del tot el fons, tenint present la forma, es creen distàncies i deixem que l’amor passi de llarg.
Sigueu purs d’esperit, de cos, ment i ànima. No us quedeu amb el que veieu, i sí amb el que sentiu i en el fons del què veieu. La imatge confon i separa. L’essència, l’amor, uneix i et beneficia.
Si voleu que l’amor sigui a les vostres vides, deixeu d’identificar-vos amb la forma i procureu veure què hi ha més enllà d’ella. Llavors us adonareu del veritable regal que la vida us ha donat. Accepteu-lo i gaudiu d’ell.
La puresa pertany al present. La forma, al passat. Avui esteu en el present. El que va ser, ha estat. El que ara és, us permetrà crear la felicitat a la vostra vida.
Viviu en la puresa, sentiu des de la puresa. Penseu des d’ella i el vostre cos radiarà la millor salut que mai us hàgiu pogut imaginar. La vida, llavors, us somriurà i us adonareu que només des de l’amor podreu rebre els majors desitjos que hàgiu pogut anhelar.
Si voleu ser feliços, poliu la vostra essència i us adonareu de les benediccions que la vida us dóna. Llavors les podreu gaudir, perquè la vostra ment ja no s’identificarà amb el que va ser, amb la forma; sentint l’amor més incondicional i pur en el vostre interior.

Que l’amor i la pau siguin en tots vosaltres.

"La Bondat és la manifestació de qui sent l’amor dins d’un mateix".


Que passeu una bona setmana i que l'amor i la pau siguin en vosaltres.

Perdre-ho tot per a guanyar-ho tot

A la vida, ens trobem en moments que sembla que res ens vagi bé. Pot donar la sensació com si ens hagués tocat la rifa de la mancança. Sembla com si, de sobte, quan tot aparenta anar bé, es comencen a debilitar els pilars de la prosperitat, i allò que teníem i anava a més s’atura i entrem en un procés de recés a les nostres vides, que ens fan viure una sèrie d’experiències, les quals ens portaran a un estat d’ascensió més alt. Allò que aparenta ser una suposada adversitat, els resultats són de prosperitat (al nivell que sigui) i benestar interior.
Ens pensem que el que tenim és nostre perquè ens ho hem guanyat “a pols”, i que per tant, és nostre. Res és nostre, i alhora tot ens pertany. Creiem que perquè hem obtingut uns beneficis, els que siguin, ja podem dir que són nostres. Res haguéssim aconseguit si la Voluntat Divina no ens ho hagués permès. És cert que perquè així sigui, hom ha d’estar preparat i, a vegades, estar en el lloc adequat i el moment oportú. L’univers és el donador universal, com la mateixa paraula diu. Ell, quan veu que la nostra ànima està preparada per a donar un nou pas en la nostra escala d’ascensió, ens regala una benedicció en el dia adequat i en un aspecte concret. Quan comencem a gaudir plenament de la vida, pensant que ja sempre viurem així, potser en el moment més inadequat, segons nosaltres, tot comença a desaparèixer i la font de la prosperitat es tanca.
Aprendre a acceptar aquests moments ens aportarà grans progressos per a la nostra ànima. El ser humà no pot quedar-se estancat en un estatus concret. Per a evolucionar la nostra ànima, hem d’aprendre a desaferrar-nos de tot allò que ens aporta la vida. No sempre, perquè algú pugui quedar-se en la misèria econòmica voldrà dir que no té una consciència adequada. Estem en un canvi constant.
Quan un ser il·luminat vol donar nous passos cap a la seva ascensió, ha de purificar el seu lliurament absolut a la Font Creadora de tota Vida, a Déu. Per a poder gaudir terrenalment dins de l’espiritualitat en el seu estat més pur, has hagut de desprendre’t de tot allò que es té. En aquests casos de res serveix que et treballis per a sortir-te’n, perquè el que has de fer, és, senzillament, deixar-te emportar i acceptar la situació en la qual et trobes. T’has d’alliberar de tot el que tens: diners, feina, relacions,casa, ... i quan així sigui, llavors vindrà la manifestació de la plenitud. Quan no us identifiqueu amb la forma i gaudiu de la vostra essència espiritual, valorant i adonant-vos qui sou, llavors és quan sereu feliços. No cal donar-ho tot: pis, cotxe, diners, ... no!, però sí, no aferreu-vos emocionalment. Igual com us ha vingut, us pot marxar. Ha vegades es necessita perdre-ho tot, per a donar el pas definitiu d’il·luminació, i poder seguir el sender de l’ascensió des de la puresa. No tots hauran de passar per aquests moments d’absoluta mancança terrenal per a donar el pas definitiu cap a l’ascensió, però el motiu pel qual s’ha creat la situació, serà pel major bé d’aquella ànima.
Quan s’ha perdut tot, llavors res tens, i res tems a perdre perquè res tens. Llavors és quan et sents lliure. Cal perdre-ho tot físicament? No!, però a vegades és l’esglaó final per a començar una nova vida de molta més Llum, Amor i Prosperitat.
Perdre-ho tot et fa perdre les pors, ser humil, agraït i aprendre a deixar-te anar perquè, a vegades, no pots fer res per aturar la situació, i si donessis passos t’adonaries que no servirien de res, perquè no obtindries els resultats de recuperació que tu voldries. Si es segueix la veu del cor, es veurà en aquests casos, que et dirà que no facis res, encara que pot semblar contradictori, perquè el que necessites és passar per aquesta situació per tot el que t’aportarà.
Quan ho perdem tot, quan ens hem desaferrat de tot, llavors ja no temem, perquè ens adonem que allò que ens pensàvem que teníem, en el fons no és nostre, sinó un regal que l’univers ens ha donat durant un temps. Igual com ens ho ha donat, ens ho pot prendre. No és una desgràcia, és una benedicció.
El ser humà té moltes pors, i quan veu que comença a flaquejar la seva prosperitat, comença a neguitejar-se i a veure als altres com a contrincants seus. Es deixa emportar per les preocupacions, i llavors apareix la infelicitat. Quan així és, la seva vida es bloqueja encara més. Quan en moments de suposada adversitat econòmica, com en els temps que estem vivint, ens aferrem al diner o a les propietats, ens tornem esclaus d’elles i ens allunyem de la nostra essència. En aquests instants, hem perdut el nostre poder. La felicitat és acceptació i un desaferrament total de tot el que ens envolta.
“Si voleu tenir-ho tot, us heu de desprendre de tot”. Enteneu ara a què es refereix aquesta frase? No us heu d’identificar amb el que teniu o us arriba. Igual com us arriba, us pot marxar. Heu d’aprendre a fluir per la vida i deixar que l’energia segueixi el seu curs. La vostra actitud davant la situació és la que us permetrà ascendir a nivells superiors dins del camí d’ascensió de la vostra ànima. En aquests moments potser heu donat passos perquè així no sigui, i en canvi veieu que tot continua igual, que no heu aconseguit frenar les pèrdues de la vostra vida. En aquestes casos, deixeu-vos anar, perquè és possible que sigui un aprenentatge per tu i per tots aquells que resultin influenciats per la situació.
Quan ja “s’ha perdut tot”, llavors, és quan apareix la major serenitat i sensació de llibertat que el ser humà pot arribar a sentir. Lliure de tot perquè res té ni res li pertany, encara que visqui en la major riquesa que es pugui arribar a imaginar. S’haurà adonat que la seguretat material, la llibertat i la felicitat es troba en quan menys t’aferres en allò que tens.
Una mancança o perdre-ho tot, literalment, et brinda una oportunitat de començar una nova vida més pura i més pròspera.
A vegades, per aconseguir la plenitud has hagut d’enfonsar-te del tot per deixar-te anar completament a les mans del Pare. La confiança és fonamental en aquestes situacions, i l’acceptació com la sensació que tot anirà bé seran les forces per a ressorgir entre les cendres i viure segons tu vols.
Res és el que sembla.
Aprendre a “desfer-nos de tot”, ens ajudarà a ser més lliures i a viure més segons la nostra voluntat.
Demana i se’t concedirà – algú va dir en el seu moment. Voler viure segons volem representa preparar-nos per a gaudir de la manera que hem manifestat, i més gaudirem, quan més ens desaferrem d’allò que ens envolta.
Nosaltres estem de pas en aquesta vida. Tot producte físic també està de pas en aquesta vida. El diner està en les nostres mans un temps concret, però després el donem per a comprar coses que necessitem. Tot és temporal.
Quan es vol reformar una casa antiga, o que ja s’ha actualitzat, però no l’estructura, el que s’ha de fer és tirar-ho tot a terra per a edificar de nou amb uns pilars més en acord als nous temps. Exactament succeeix amb el ser humà, a vegades es necessita abandonar-ho tot per a començar de nou i atraure una major prosperitat segons les seves noves energies.
Quan es perd tot, es té una nova oportunitat d’obtenir-ho tot, i així, poder gaudir de la vida tal com un vol. Ara els fonaments, l’’ànima estarà preparada per a viure en l’abundància, a tots els nivells, i poder sentir la vida amb més plenitud.
La felicitat no es troba en tenir molt, sinó en no aferrar-te a res, “en perdre-ho tot”, i a vegades, cal que això succeeixi literalment per a deixar lloc a la pròspera vida que l’univers et té preparada per a tu.
La penúria econòmica et pot portar a la prosperitat absoluta i constant.
Res és el que sembla. Tot succeeix per un major bé de qui viu aquesta situació.

La Llum de les Paraules (11)

"Tot és energia. Tot és qüestió de com fas servir l’energia. Tot és pot equilibrar perquè tot és energia".


Que passeu una bona setmana i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La nit fosca de l'ànima

Un dia et lleves i veus com el cel es torna negre com la gola d’un llop. Mires amunt i veus uns núvols densos i foscos envaint fins allà on la teva mirada pot abrasar. Una gran tempesta s’apropa. La Llum del dia no es veu per enlloc.
Et lleves un dia i veient la foscor dels núvols presents t’adones que si ja no ho has fet, com a mínim has obert la porta per a entrar en la més absoluta foscor de la ànima. De sobte, quan sembla que tot segueix el seu curs, un esdeveniment interromp la teva vida i esclata el duel més violent mai pensat dins teu.
Per instants s’apodera de tu la desolació i apareix el desenllaç dels trons de la ira i la ràbia. En aquests moments ja res pots fer. T’ha atrapat. Tens ganes d’insultar, de defendre’t, de criticar i la teva ment es veu ofuscada enllaçant els teus pensaments amb el llaç de la misèria humana. Llavors t’adones que ja no pots fer res, només passar pel dolor del pou sense fons on has caigut. Saps que només et cal esperar, patir i ser pacient perquè això passarà, però mentre no saps fer altre cosa que deixar-te anar i sentir la insignificança en tu i la més poca cosa de la teva existència. En aquests moments de dolor, ràbia i desolació tota il·lusió desapareix, així com les ganes de parlar i riure. La desmotivació fa presència i només vols deixar-te emportar pel curs de la nit fosca de la ànima.
No veus esperances i el teu ego s’arrastra pel terra suplicant on agafar-se,... però res. La lliçó ha començat i tan sols el temps pot donar peu a un aprenentatge on res és el que sembla.
En el fons del teu cor saps, però no com ni quan, que això acabarà encara que la teva consciència , si és que es pot dir així en aquests moments només sent ràbia i moltes ganes de plorar, alhora que incomprensió del per què ha succeït. Una gran desolació, tristesa i pena abriga la teva presència. Voldries marxar d’aquí a un lloc on et comprenguin i la gent sigui feliç.
Quan entres en la part fosca de la ànima ja no pots fer res, només esperar que tot passi i els amics, si en tens, siguin presents amb tu. Tens tantes coses que explicar, i totes des d’una visió subjectiva i limitada, que et penses que tens raó. Necessites eclosionar el tap que s’ha produït en el teu cor i deixar que les emocions surtin.
Quan la foscor és present cal deixar-te balancejar pel seu temporal sense posar resistència, només així arribaràs al final de tot, però mentre hi vas passant, has d’anar prenent nota de tot el que sents, actues i dius. Només així entendràs el per què de tot plegat i el que ara és un cel ennegrit, les escletxes començaran a aparèixer i el sol tornarà a lluir, i tu ara, tindràs una visió molt més clara de la situació i la teva comprensió pot ser més complerta que abans del fet, de la negra nit de la ànima.