dimecres, 9 de juliol del 2008

Perdre-ho tot per a guanyar-ho tot

A la vida, ens trobem en moments que sembla que res ens vagi bé. Pot donar la sensació com si ens hagués tocat la rifa de la mancança. Sembla com si, de sobte, quan tot aparenta anar bé, es comencen a debilitar els pilars de la prosperitat, i allò que teníem i anava a més s’atura i entrem en un procés de recés a les nostres vides, que ens fan viure una sèrie d’experiències, les quals ens portaran a un estat d’ascensió més alt. Allò que aparenta ser una suposada adversitat, els resultats són de prosperitat (al nivell que sigui) i benestar interior.
Ens pensem que el que tenim és nostre perquè ens ho hem guanyat “a pols”, i que per tant, és nostre. Res és nostre, i alhora tot ens pertany. Creiem que perquè hem obtingut uns beneficis, els que siguin, ja podem dir que són nostres. Res haguéssim aconseguit si la Voluntat Divina no ens ho hagués permès. És cert que perquè així sigui, hom ha d’estar preparat i, a vegades, estar en el lloc adequat i el moment oportú. L’univers és el donador universal, com la mateixa paraula diu. Ell, quan veu que la nostra ànima està preparada per a donar un nou pas en la nostra escala d’ascensió, ens regala una benedicció en el dia adequat i en un aspecte concret. Quan comencem a gaudir plenament de la vida, pensant que ja sempre viurem així, potser en el moment més inadequat, segons nosaltres, tot comença a desaparèixer i la font de la prosperitat es tanca.
Aprendre a acceptar aquests moments ens aportarà grans progressos per a la nostra ànima. El ser humà no pot quedar-se estancat en un estatus concret. Per a evolucionar la nostra ànima, hem d’aprendre a desaferrar-nos de tot allò que ens aporta la vida. No sempre, perquè algú pugui quedar-se en la misèria econòmica voldrà dir que no té una consciència adequada. Estem en un canvi constant.
Quan un ser il·luminat vol donar nous passos cap a la seva ascensió, ha de purificar el seu lliurament absolut a la Font Creadora de tota Vida, a Déu. Per a poder gaudir terrenalment dins de l’espiritualitat en el seu estat més pur, has hagut de desprendre’t de tot allò que es té. En aquests casos de res serveix que et treballis per a sortir-te’n, perquè el que has de fer, és, senzillament, deixar-te emportar i acceptar la situació en la qual et trobes. T’has d’alliberar de tot el que tens: diners, feina, relacions,casa, ... i quan així sigui, llavors vindrà la manifestació de la plenitud. Quan no us identifiqueu amb la forma i gaudiu de la vostra essència espiritual, valorant i adonant-vos qui sou, llavors és quan sereu feliços. No cal donar-ho tot: pis, cotxe, diners, ... no!, però sí, no aferreu-vos emocionalment. Igual com us ha vingut, us pot marxar. Ha vegades es necessita perdre-ho tot, per a donar el pas definitiu d’il·luminació, i poder seguir el sender de l’ascensió des de la puresa. No tots hauran de passar per aquests moments d’absoluta mancança terrenal per a donar el pas definitiu cap a l’ascensió, però el motiu pel qual s’ha creat la situació, serà pel major bé d’aquella ànima.
Quan s’ha perdut tot, llavors res tens, i res tems a perdre perquè res tens. Llavors és quan et sents lliure. Cal perdre-ho tot físicament? No!, però a vegades és l’esglaó final per a començar una nova vida de molta més Llum, Amor i Prosperitat.
Perdre-ho tot et fa perdre les pors, ser humil, agraït i aprendre a deixar-te anar perquè, a vegades, no pots fer res per aturar la situació, i si donessis passos t’adonaries que no servirien de res, perquè no obtindries els resultats de recuperació que tu voldries. Si es segueix la veu del cor, es veurà en aquests casos, que et dirà que no facis res, encara que pot semblar contradictori, perquè el que necessites és passar per aquesta situació per tot el que t’aportarà.
Quan ho perdem tot, quan ens hem desaferrat de tot, llavors ja no temem, perquè ens adonem que allò que ens pensàvem que teníem, en el fons no és nostre, sinó un regal que l’univers ens ha donat durant un temps. Igual com ens ho ha donat, ens ho pot prendre. No és una desgràcia, és una benedicció.
El ser humà té moltes pors, i quan veu que comença a flaquejar la seva prosperitat, comença a neguitejar-se i a veure als altres com a contrincants seus. Es deixa emportar per les preocupacions, i llavors apareix la infelicitat. Quan així és, la seva vida es bloqueja encara més. Quan en moments de suposada adversitat econòmica, com en els temps que estem vivint, ens aferrem al diner o a les propietats, ens tornem esclaus d’elles i ens allunyem de la nostra essència. En aquests instants, hem perdut el nostre poder. La felicitat és acceptació i un desaferrament total de tot el que ens envolta.
“Si voleu tenir-ho tot, us heu de desprendre de tot”. Enteneu ara a què es refereix aquesta frase? No us heu d’identificar amb el que teniu o us arriba. Igual com us arriba, us pot marxar. Heu d’aprendre a fluir per la vida i deixar que l’energia segueixi el seu curs. La vostra actitud davant la situació és la que us permetrà ascendir a nivells superiors dins del camí d’ascensió de la vostra ànima. En aquests moments potser heu donat passos perquè així no sigui, i en canvi veieu que tot continua igual, que no heu aconseguit frenar les pèrdues de la vostra vida. En aquestes casos, deixeu-vos anar, perquè és possible que sigui un aprenentatge per tu i per tots aquells que resultin influenciats per la situació.
Quan ja “s’ha perdut tot”, llavors, és quan apareix la major serenitat i sensació de llibertat que el ser humà pot arribar a sentir. Lliure de tot perquè res té ni res li pertany, encara que visqui en la major riquesa que es pugui arribar a imaginar. S’haurà adonat que la seguretat material, la llibertat i la felicitat es troba en quan menys t’aferres en allò que tens.
Una mancança o perdre-ho tot, literalment, et brinda una oportunitat de començar una nova vida més pura i més pròspera.
A vegades, per aconseguir la plenitud has hagut d’enfonsar-te del tot per deixar-te anar completament a les mans del Pare. La confiança és fonamental en aquestes situacions, i l’acceptació com la sensació que tot anirà bé seran les forces per a ressorgir entre les cendres i viure segons tu vols.
Res és el que sembla.
Aprendre a “desfer-nos de tot”, ens ajudarà a ser més lliures i a viure més segons la nostra voluntat.
Demana i se’t concedirà – algú va dir en el seu moment. Voler viure segons volem representa preparar-nos per a gaudir de la manera que hem manifestat, i més gaudirem, quan més ens desaferrem d’allò que ens envolta.
Nosaltres estem de pas en aquesta vida. Tot producte físic també està de pas en aquesta vida. El diner està en les nostres mans un temps concret, però després el donem per a comprar coses que necessitem. Tot és temporal.
Quan es vol reformar una casa antiga, o que ja s’ha actualitzat, però no l’estructura, el que s’ha de fer és tirar-ho tot a terra per a edificar de nou amb uns pilars més en acord als nous temps. Exactament succeeix amb el ser humà, a vegades es necessita abandonar-ho tot per a començar de nou i atraure una major prosperitat segons les seves noves energies.
Quan es perd tot, es té una nova oportunitat d’obtenir-ho tot, i així, poder gaudir de la vida tal com un vol. Ara els fonaments, l’’ànima estarà preparada per a viure en l’abundància, a tots els nivells, i poder sentir la vida amb més plenitud.
La felicitat no es troba en tenir molt, sinó en no aferrar-te a res, “en perdre-ho tot”, i a vegades, cal que això succeeixi literalment per a deixar lloc a la pròspera vida que l’univers et té preparada per a tu.
La penúria econòmica et pot portar a la prosperitat absoluta i constant.
Res és el que sembla. Tot succeeix per un major bé de qui viu aquesta situació.