El camí no està sent fàcil, i ningú ens va dir que ho seria al néixer. Avancem entre la boira espessa, per moments a cegues, sense saber què hi ha més enllà del primer pas a donar. Hem de caminar guiar-nos per la nostra pròpia intuïció, i quan més ho fem, més avancem cap a allò que hem vingut a fer.
Anem a palpentes, i sovint, rondinem per no poder veure clar. La nostra vida és tota una sorpresa. És plena de situacions imprevistes, que ens fa, amb l’aprenentatge, no crear-nos cap idea preestablerta perquè la vida s’encarrega de contradir-la i desfer-la. Quan més volem que les coses siguin com nosaltres volem i de la manera que volem, l’univers més ens dóna allò per a deixar-nos anar i confiar en ell. Quan més exigim que les coses siguin tal com nosaltres les volem, més contradiccions i empipaments apareixen en nosaltres degut que les coses no són segons la nostra essència racional, sinó segons el camí de la nostra ànima.
Hem d’aprendre a avançar entre l’espessa boira, i quan més deixem de pensar i estem atents al present, a cada passa a donar en aquell mateix instant, la boira anirà esvaint-se i més Llum apareixerà davant nostre per que ens veiem. Hem d’anar cap a la Llum, i per a fer-ho, hem d’acceptar el present i no crear-nos cap expectativa ni idees preestablertes, llavors, la vida ens sorprendrà gratament, perquè al no esperar res, tot ens anirà arribant i més agraïts ens sentirem per l’abundància que ens envoltarà. Més gaudirem d’ella.
No pensar, només viure cada instant.
No establir, només acceptar.
Tan sols sentir el benestar dins nostre ens permetrà fluir per aquest tram del camí i poder sortir-nos de la boira que el ser humà està passant. Darrera d’ella hi ha la materialització del què hem vingut a fer. El procés de passar per aquests moments de la nostra vida ens permetrà pujar nous esglaons cap a l’ascensió i poder-nos dirigir cap a la Llum de la nostra ànima i l¡evolució espiritual per la qual hem nascut. Passar per aquests instants ens permetrà travessar aquesta cortina espessa emboirada en la qual el ser humà es troba: la terrenalitat (dualitat). Aquesta només és un camí per a arribar a la nostra integritat, a la nostra divinitat. Quan més siguem nosaltres, més notarem com un flux ens empeny cap a fora de la ceguesa en la qual ens trobem. Només cal sentir la teva essència, i seràs portat/da cap a l’altre costat de la boira. Ara no veus clar el teu present, futur o la teva vida en general, però no cal que la vegis clara, només sent el benestar dins teu i l’esperança apareixerà degut a l’amor que hauràs sentit dins teu. A mesura que vagis sentint la teva essència, allò que el teu cor desitja, ho anirà atraient cap a tu sense esforç, tan sols amb la pròpia voluntat.
Encara que ara no vegis clar què fer, cap a on anar o com acabarà aquest aspecte de la teva vida, o tota ella, sent dins teu el benestar, el veritable ser que ets. Asserena’t i accepta la situació que vius perquè aquests moments et portaran a allò que tant desitges a la vida i et creus mereixedor/a. Flueix i no permetis que la racionalitat intervingui en el teu procés espiritual. Ella no té la resposta sobre el què fer, només el teu cor. Escolta’l i no dubtis. Confia que tot serà i deixa’t emportar per aquests moments que, amb la teva predisposició amorosa, et traurà d’aquest estat, dirigint-te cap a la Llum.
Tots ens dirigim cap a l’estat suprem de benestar, cap a l’amor. Deixem de viure en la foscor i la penombra. Deixem enrere les preocupacions i els malestars creats per la nostra actitud de voler-ho controlar tot i que les coses siguin com nosaltres volem. Deixem que la vida ens sorprengui, i sobre tot, acceptem-ho. Amb el temps ens adonarem que haurà estat el millor per a nosaltres. Potser llavors pensarem:
- Si m’hagués deixat abans....!
Anem a palpentes, i sovint, rondinem per no poder veure clar. La nostra vida és tota una sorpresa. És plena de situacions imprevistes, que ens fa, amb l’aprenentatge, no crear-nos cap idea preestablerta perquè la vida s’encarrega de contradir-la i desfer-la. Quan més volem que les coses siguin com nosaltres volem i de la manera que volem, l’univers més ens dóna allò per a deixar-nos anar i confiar en ell. Quan més exigim que les coses siguin tal com nosaltres les volem, més contradiccions i empipaments apareixen en nosaltres degut que les coses no són segons la nostra essència racional, sinó segons el camí de la nostra ànima.
Hem d’aprendre a avançar entre l’espessa boira, i quan més deixem de pensar i estem atents al present, a cada passa a donar en aquell mateix instant, la boira anirà esvaint-se i més Llum apareixerà davant nostre per que ens veiem. Hem d’anar cap a la Llum, i per a fer-ho, hem d’acceptar el present i no crear-nos cap expectativa ni idees preestablertes, llavors, la vida ens sorprendrà gratament, perquè al no esperar res, tot ens anirà arribant i més agraïts ens sentirem per l’abundància que ens envoltarà. Més gaudirem d’ella.
No pensar, només viure cada instant.
No establir, només acceptar.
Tan sols sentir el benestar dins nostre ens permetrà fluir per aquest tram del camí i poder sortir-nos de la boira que el ser humà està passant. Darrera d’ella hi ha la materialització del què hem vingut a fer. El procés de passar per aquests moments de la nostra vida ens permetrà pujar nous esglaons cap a l’ascensió i poder-nos dirigir cap a la Llum de la nostra ànima i l¡evolució espiritual per la qual hem nascut. Passar per aquests instants ens permetrà travessar aquesta cortina espessa emboirada en la qual el ser humà es troba: la terrenalitat (dualitat). Aquesta només és un camí per a arribar a la nostra integritat, a la nostra divinitat. Quan més siguem nosaltres, més notarem com un flux ens empeny cap a fora de la ceguesa en la qual ens trobem. Només cal sentir la teva essència, i seràs portat/da cap a l’altre costat de la boira. Ara no veus clar el teu present, futur o la teva vida en general, però no cal que la vegis clara, només sent el benestar dins teu i l’esperança apareixerà degut a l’amor que hauràs sentit dins teu. A mesura que vagis sentint la teva essència, allò que el teu cor desitja, ho anirà atraient cap a tu sense esforç, tan sols amb la pròpia voluntat.
Encara que ara no vegis clar què fer, cap a on anar o com acabarà aquest aspecte de la teva vida, o tota ella, sent dins teu el benestar, el veritable ser que ets. Asserena’t i accepta la situació que vius perquè aquests moments et portaran a allò que tant desitges a la vida i et creus mereixedor/a. Flueix i no permetis que la racionalitat intervingui en el teu procés espiritual. Ella no té la resposta sobre el què fer, només el teu cor. Escolta’l i no dubtis. Confia que tot serà i deixa’t emportar per aquests moments que, amb la teva predisposició amorosa, et traurà d’aquest estat, dirigint-te cap a la Llum.
Tots ens dirigim cap a l’estat suprem de benestar, cap a l’amor. Deixem de viure en la foscor i la penombra. Deixem enrere les preocupacions i els malestars creats per la nostra actitud de voler-ho controlar tot i que les coses siguin com nosaltres volem. Deixem que la vida ens sorprengui, i sobre tot, acceptem-ho. Amb el temps ens adonarem que haurà estat el millor per a nosaltres. Potser llavors pensarem:
- Si m’hagués deixat abans....!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada